No cal ser expert en sociologia per constatar que hi ha al menys quatre tipologies del Nadal, sovint molt barrejades.
- Hi ha el Nadal del consum de la ideologia de mercat, del Corte Inglés, la Coca Cola i el Pare Noel, lluminàries als carrers de la ciutat, la festa del solstici d’hivern i de cap d’any, una festa que arriba a tot el món, fins i tot al món on els cristians són minoria. És una festa secular, com les antigues festes romanes.
- Hi ha el Nadal tradicional, una tradició familiar d’origen cristià que ara forma part de la nostra cultura, una trobada familiar, amb la típica gastronomia (sopa de galets, carn d’olla, neules, cava…), l’arbre de Nadal, el tió, el pessebre amb pastors, ovelles, muntanyes de suro i molsa, un riu de plata i el caganer. Alguns canten nadales, “A vint-i-cinc de desembre”, “Les dotze van tocant”… També se celebren els Reis amb cavalcada dels Mags, joguines pels nens, regals… Però això no significa que tothom que celebra aquest Nadal sigui creient, pot ser un cristià cultural, fill de la cultura occidental i mediterrània. Pot esdevenir una festa com la castanyada o la festa del llibre i la rosa, per Sant Jordi.
- Hi ha el Nadal del que viu la festa de forma solidària i humanista, pensa en els altres, ajuda a Càritas i Arrels, visita residències d’ancians, porta joguines als nens de Sant Joan de Déu, ajuda a l’Hospital de campanya i al Gran Recapte d’aliments, organitza menjars per les persones sense llar i emigrants, vol que el Nadal sigui un temps d’escalf, de reconciliació i d’humanitat. Alguns d’aquests són cristians, d’altres no, sovint joves, sensibles a la justícia, que cerquen un món millor, més just i fratern, però es troben lluny de l’església.
- Hi ha el Nadal del creient que celebra totes les nostres tradicions, referma els vincles familiars i solidaris, ajuda als pobres i lluita per un món millor i gaudeix d’un fonament últim i joiós que li canvia la vida: ha tingut l’experiència del Misteri amagat en el nen de Betlem, ha escoltat com els pastors que ha nascut el Salvador, s’ha sentit atret per la bondat i misericòrdia que es revela al Nadal. S’ha trobat amb Jesús, com el cec de naixement, s’agenolla i diu “hi crec, Senyor”; diu com Tomàs: “Senyor meu i Déu meu”; repeteix amb Marta: “tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món”; experimenta que Jesús és el nostre Germà, que tots som germans i germanes, fills i filles del mateix Pare/Mare i hem rebut l’Esperit que és vida, llum, foc, perdó i alegria. Tanmateix, sovint, com el pare del noi epilèptic, diu a Jesús, “crec, però ajuda’m a tenir més fe”. A la missa de la nit o del dia de Nadal reviu amb tota la comunitat eclesial el Misteri del naixement de Jesús, combrega, adora al Nen, canta madales i s’omple d’un goig que no és consum, ni pura tradició, ni ètica humanista, sinó una vida plena i esperança de futur. La fe cristiana humanitza el nostre món i comunica la bona notícia de que Déu ha vingut al món per quedar-se amb nosaltres.
Per això, ni les crisis, ni les guerres poden ofegar la llum de l’únic Nadal que s’escampa per tot el món i il·lumina els Quatre Nadals.
Bon Nadal a tothom!, sigui del grup que sigui.
Fum, fum, fum!
[Imatge de Schwester M. Jutta a Pixabay]