Recordo la universitat de Friburg. En el frontispici del principal edifici hi ha escrit en lletres prominents “La veritat us farà lliures”. És un leitmotiv extret de l’Evangeli de Joan, molt escaient per als qui es dediquen a la recerca o a la docència.
En el relat de la passió, Pilat exclama: “I la veritat, què és?” La pregunta seria legítima. No defugir-la, per intentar respondre-la humilment amb sinceritat, és propi de persones madures. I és incoherent el gest del governador romà de rentar-se les mans per escapolir-se’n.
El tema és d’actualitat. Pensem en les fake news o notícies falses. Tenim a l’abast i de forma immediata més dades que mai. Alhora, hi ha una capacitat inimaginable de distorsionar la realitat. En veiem un cruel exemple a Ucraïna, on la guerra també es lliura en el front de la propaganda i la manipulació d’informació. La primera mesura consisteix en fer callar qui no pensa igual.
En la vida quotidiana, freqüentment relativitzem la veritat i ens sotmetem a l’absolutisme d’algunes emocions i de l’individualisme. De vegades sentim a dir: “La teva veritat no és la meva”. Fins i tot en això som possessius i no despresos, excloents i no inclusius.
Per atansar-nos a la veritat, cal discernir. Com tot exercici, requereix un cert esforç per reflexionar sobre els sentiments que ens mouen. La veritat és amiga de la paciència, no de les presses. Pot ser polièdrica, ja que ningú té la capacitat d’abastar-la tota. La veritat no és una posició intransigent, i menys encara un instrument de control per ser imposada a la força. El diàleg, sempre que fos obert al reconeixement de l’altre i al canvi en conseqüència, ajudaria a trobar-la. I no la confrontació de monòlegs per generar debat, a la qual ens hem acostumat.
Tothom -i els cristians en particular- és convidat permanentment a descobrir la veritat, perquè no s’assoleix d’una vegada per totes. La veritat engendra vida i justícia. Vet ací una prova: quan quelcom les destrueix o les perverteix, s’allunya d’ella. Per això Jesús diu que és el camí, la veritat i la vida. Ell mateix, que la proclama, no ho fa des del pedestal del poder, sinó amb la senzillesa de qui neix en un estable i mor crucificat per amor.
La veritat requereix bons investigadors que la cerquin, periodistes transparents que la difonguin, polítics honestos que fonamentin la seva acció sobre ella, jutges imparcials que l’esbrinin per aplicar-la a casos complexos, i homes i dones honrats que la busquin amb misericòrdia, per fer plegats un món més habitable.
[Article publicat a El Senyal, Revista de la diòcesi de Girona. Número 218. Juny-Setembre 2022/Imatge de Mohamed Hassan a Pixabay]