Presento, en forma de decàleg, una senzilla introducció al sínode ia la sinodalitat eclesial.
- Sínode, etimològicament, significa camí conjunt o comunitat en camí: hi ha dues dimensions, la comunitària i la dinàmica.
- Aplicat a l’Església significa “el nosaltres eclesial”, la comunitat de Jesús que camina cap el Regne de Déu.
- El fonament teològic és trinitari, l’Església significa i és sagrament de la comunió trinitària que per la força de l’Esperit de Jesús, camina cap el Regne.
- Al Nou Testament trobem alguns exemples: Fets dels Apòstols 2, 42-47 (la comunitat de Jerusalem) i Fets dels Apòstols 15,28 (el concili de Jerusalem: “l’Esperit Sant i nosaltres hem decidit”).
- Aquesta dimensió comunitària que fa que tots intervinguin el tot allò que afecta a tots, és una dimensió que es va perdre a la Cristiandat i es va recuperar al Vaticà II (1962-1965) amb el concepte d’Església Poble de Déu (Lumen Gentium II), on tots hem rebut el baptisme de Jesús i la unció de l’Esperit i posseïm el sentit de la fe que fa que el Poble de Déu sigui infal·lible, etc. (Lumen Gentium 12).
- Aquestes arrels del Vaticà II, les assumeix Francesc al proposar la sinodalitat com l’estil d’Església pel tercer mil·lenni i convocar un sínode el 2023-2024 sobre la sinodalitat, “Església: communió, participació i missió”; amb una preparació prèvia a les Esglésies locals, diocesanes, nacionals i continentals; la seva finalitat no és produir documents sinó fer que germinin somnis, profecies, il·lusions, esperances, guarir ferides, teixir relacions, aprendre els uns dels altres, crear un imaginari positiu per les ments, els cors i les mans.
- Això demana una gran conversió eclesial, és una gran reforma eclesial, és fer una piràmide invertida, la qual cosa significa superar tot clericalisme i elitisme jeràrquic, religiós, espiritual i cultural.
- No desapareixen els carismes jeràrquics i no jeràrquics que son un do de l’Esperit (Lumen Gentium 4), però es situen en diàleg i comunió eclesial, doncs allò que ens uneix a tots, és més que les diferències eclesials i carismàtiques.
- La dificultat major és doble:- Que el clergat i vida religiosa deixem el protagonisme que fins ara hem tingut sovint i imitem Jesús que renta els peus dels deixebles, etc.- I que el laïcat deixi la passivitat i assumeixi el rol i el dinamisme que li pertoca com a batejats en la missió de l’Església, imitin els deixebles, homes i dones que seguien Jesús pels camins de Galilea…
- La sinodalitat és un procés, no es pot limitar a preparar el Sínode del 2023-2024, sinó que cal engegar un dinamisme de participació que afecti totes les comunitats, moviments, seminaris i institucions eclesials: evangelització, formació, litúrgia i diàleg amb altres cultures i religions, economia, obres socials, escoltar la veu dels exclosos socials i eclesials, ser hospital de campanya, etc. Quant abans comencem, millor.
[Imatge de Gordon Johnson a Pixabay]