En una entrevista recent (La Vanguardia, 16 d’agost de 2022) el professor suec de filosofia a Yale, Martin Hägglund, afirma que la part vertical de la religió està en crisi; l’horitzontal en auge.

Aquesta afirmació mereix un comentari, encara que aquesta constatació sociològica no sigui cap novetat. La religiositat vertical està avui qüestionada: Déu, institucions religioses, entre elles l’Església (croades, inquisició, guerres religioses, clericalisme, poder i abusos sexuals, etc.). Els jerarques representants del sagrat, la salvació, el més enllà de la mort, deixen indiferents i fins i tot provoquen el rebuig de la generació actual, sobretot dels joves. La tradició religiosa vertical està en crisi, augmenta l’escepticisme, l’agnosticisme i l’apostasia de molts creients d’abans.

Molts encara opinen, amb Marx, que la dimensió religiosa vertical està lligada a la pobresa i ignorància dels pobles primitius i pobres, i desapareixerà quan augmenti el seu benestar econòmic i el seu progrés científic.

En canvi, està en apogeu la dimensió horitzontal de la religió a favor de la vida: drets humans, lluita per la justícia, la veritat, la llibertat i la igualtat, crítica a l’armamentisme, defensa de la natura, solidaritat amb els marginats i descartats (nens, indígenes, dones, víctimes de la violència sexual, ancians, LGTBIQ, països pobres i afamats, víctimes de la guerra, etc.).

La pregunta és si aquesta dimensió horitzontal esgota les dimensions més profundes de l’ésser humà. Per a alguns, el silenci, la música, la cultura, la pàtria, l’ecologia o fins i tot l’esport es converteixen en una cosa sagrada, un succedani de la transcendència religiosa.

Totes les tradicions religioses han unit sempre la dimensió vertical amb l’horitzontal, l’amor a Déu amb l’amor al proïsme, el silenci davant el Misteri amb la compassió. Al judaisme, els profetes són grans defensors de la justícia. En el cristianisme, Jesús de Natzaret uneix allò vertical i allò horitzontal, és Déu i home veritable, estima el Pare i passa la vida fent el bé i alliberant els oprimits; el judici final serà sobre nostre amor a l’afamat, assedegat, foraster, nu i presoner. Els sants i les santes han seguit el camí, l’estil de Jesús.

Com afirma Martin Hägglund, al cristianisme s’anticipa la unió de les dues dimensions, horitzontal i vertical. La dimensió nuclear és la de Déu fet home. En formulació de Leonardo Boff sobre Jesús: “Així d’humà, només pot ser Déu”.

L’Església del Vaticà II i la teologia cristiana actual subratllen la necessària unió del que és vertical i horitzontal: els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels nostres contemporanis, són goigs i tristeses dels deixebles de Crist. Les encícliques de Francesc Laudato si’ i Fratelli tutti són socials, però el seu fonament últim és la fe en un Déu creador i Pare de tota la humanitat.

La frase de Sant Ireneu, bisbe de Lió, “la glòria de Déu és que l’home visqui”, i la seva versió llatinoamericana, “la glòria de Déu és que el pobre visqui” és vàlida. Però Ireneu continua: “i la vida de l’home és la visió de Déu”, és a dir, la plenitud de la vida humana implica la comunió amb Déu. L’Església no és una ONG social, sinó el Poble de Déu que mogut per l´Esperit de Jesús ressuscitat, camina conjuntament cap al Regne de vida plena.

En un món on la dimensió vertical de la religió està en crisi i l’horitzontal en auge (Martin Häggelund), integrem la dimensió vertical i l’horitzontal de la nostra vivència religiosa i espiritual.

[Imatge de Holger SchuéPixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuïta. Va estudiar filosofia i teologia a Sant Cugat, a Innsbruck i Roma. Doctor en Teologia per Roma (1965), professor de teologia a Sant Cugat mentre vivia a l'Hospitalet i Terrassa. Des de 1982 va residir a Bolívia on va treballar amb sectors populars i en la formació de laics a Oruro i Santa Cruz. Professor emèrit de la Universidad Católica Boliviana de Cochabamba, alternant amb treball de pastoral en barris populars. Ha escrit nombrosos llibres i articles. En 2018 va tornar a Barcelona on resideix actualment.
Article anteriorSalvación y olvido en Guatemala
Article següentEl tren de la bruja

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here