Ha estat presentat el dotzè informe sobre els Centres d’Internament d’Estrangers a Espanya que el Servei Jesuïta a Migrants publica anualment des del 2010. Quan han transcorregut tots aquests anys i tants informes, sembla que poc més es pot afegir a la realitat de l’internament i el sistema d’expulsió a Espanya. Tot i això, la privació de llibertat migratòria continua sent un element clau de la política de control de fronteres al nostre país. I aquesta centralitat concedeix als CIE un paper real i també simbòlic que no para de créixer.
L’informe del 2021, el presentat ara, es titula conscientment “Territori hostil”. És un informe d’anàlisi qualitativa, ja que descriu un elenc d’esdeveniments viscuts i patits pels interns visitats pels equips de voluntariat de l’SJM als CIE d’Algesires, Barcelona, Madrid i València.
Podria objectar-se pels defensors de l’status quo que l’informe s’atura en una mena d’anecdotari irrellevant per a una mirada general i comprensiva; que l’informe distorsiona situacions personals i aïllades per judicar ideològicament el sistema de presó migratòria i deportació; que expurgar alguns casos aïllats, trets de context, és fer trampes…
És habitual que a l’SJM se li qüestioni la validesa de la denúncia que no es basa en dades estadístiques, o en xifres. I sobretot, en moltes dades o en dades tan extenses com sigui possible. Aquest és simplement un biaix imposat pel pensament científic. És una limitació de la validesa exigida per aquesta lògica empírico-inductiva que és l’hegemònica actualment. Tot ha de ser científic, basat en dades de l’experiència, fins a l’extenuació. Fins i tot els informes sobre CIE. En aquesta lògica científica, l’extensió de la població mostra és la clau de la validesa admesa de les conclusions. Com més casos iguals, més probabilitat de repetició del succés: es busca el datum quantum. Aquest paradigma vol ser més objectiu i menys subjectiu. En aparença.
La lògica política hegemònica, que és defensiva i cínica, i que està contaminada per la científica, argüeix llavors que els casos de desviació, infracció, vulneració, són com a molt casos aïllats… No són significatius. Són successos anecdòtics, gairebé atzarosos, dels quals no cal extreure’n conclusions vàlides.
Però la qüestió de fons que planteja l’informe sobre el CIE de l’SJM és una altra. L’SJM està centrant el debat en els drets de les persones privades de llibertat als CIE. I res més.
El discurs dels drets humans no s’ha de deixar atrapar en les exigències de la fal·laç lògica política. Sempre que es produeixen assassinats i agressions racistes, persones benintencionades es pregunten: “quants casos aïllats han de passar per parlar de societat racista?” La pregunta està mal feta. S’hauria de dir: “quants casos racistes han de passar per parlar de societat racista?” El racisme no hi és en n casos o en n+1 casos. El racisme és a cada succés individual. O no hi és. Per tant, només un cas racista parla d’una societat racista. Fins i tot entre persones compromeses, activistes de drets humans, de moviments i organitzacions socials, el paradigma mental del datum quantum és present d’alguna manera.
Però com hem dit més amunt, quan es tracta dels CIE, en el fons es tracta de drets. En dret, els fets són concloents. Per exemple, en dret civil la voluntat tàcita observada una sola vegada genera drets i obligacions contractuals. En dret no estem davant del datum quantum, sinó davant del factum concludens. No dades sinó fets. No gaires fets, sinó significatius, veritables (encara que siguin un de sol).
Jacques Derrida distingia entre els successos de la història i els esdeveniments de la mateixa. La diferència és que un esdeveniment és un succés parlat, anomenat, com posat damunt la taula. Els mers successos, si són aïllats, pura anècdota, són elevats a la categoria d’esdeveniment quan són anomenats. És el que fa en part l’informe sobre CIE: detecta els fets que mereixen ser anomenats i els eleva a categories.
L’informe CIE parla de fets, dels facta concludentia. No només es tracta de salpebrar el text amb els testimonis dels interns o de les visites. L’informe descriu amb detall algunes relacions directes que l’SJM ha mantingut amb els interns i amb l’administració i organismes públics (direccions dels CIE, jutges, fiscals, Defensor del Poble) quan aquestes relacions en què l’SJM ha estat protagonista són fets concloents dignes de ser anomenats.
I, així, l’informe converteix en esdeveniments à la derrida, en categories que permeten concloure qualitativament que sí que hi ha un esdeveniment concloent (i objectiu i alarmant): la crisi i la reculada dels drets a l’internament i a l’expulsió. El CIE com a territori hostil.
I darrere d’aquesta constatació, la convicció de l’SJM que cada persona privada de llibertat en un CIE és digna d’acolliment, respecte, valoració i acompanyament. Tant de bo tots els actors que intervenen en el sistema repressiu d’internament i deportació entenguin de manera cabal la convicció de l’SJM, la respectin i, fins i tot, la comparteixin.
[Imagen extraída del Servei Jesuïta a Migrants]