Si la pluja ens ho permet, aquest 23 d’abril del 2022 promet ser un Sant Jordi especial. És difícil catalogar-lo de «postpandèmic», ja que encara no hem posat el punt i final a aquesta mena d’estat d’excepció en què vivim des de fa dos anys, però malgrat això i tot i l’escenari global incert, es palpa en l’ambient una mena de descompressió, com si haguéssim aguantat la respiració durant molt de temps sota l’aigua i, de sobte, sortíssim a la superfície i exhaléssim part de la por continguda. I una mica com en aquella magnífica novel·la de Manuel de Pedrolo que a moltes ens va sacsejar a l’adolescència, observem el cataclisme amb necessitat de comprendre i de començar a construir…
A Cristianisme i Justícia som molt conscients del ritme contracultural de la nostra proposta, però per comprendre i construir cal temps i discerniment i, per això, avui i en aquest espai de reflexió col·lectiva, volem compartir alguns dels llibres que ens han aportat claus i inspiració i també bellesa en els darrers mesos. 23 llibres per a un nou 23 d’abril. Passeu i llegiu…
1. La primera recomanació d’enguany ens l’envia Felipe García i es tracta de El valor de las cosas: Quién produce y quién gana en la economía global (Taurus, 2021), de l’economista Mariana Mazzucato:
«En aquest llibre es posa en qüestió la teoria actual sobre què dóna valor a les coses. Critica la postura de la societat i dels governs a allò que assumim com a valuós com allò que té un preu alt. Aposta per valorar zones fosques de la nostra societat com les cures o la creació de relacions a les comunitats, així com posar en valor la veritable tasca que ha de derivar de la política. Un cop més una frase del llibre pot resumir millor el missatge: “Podemos crear una economía mejor si comprendemos que los mercados son el resultado de decisiones tomadas en las empresas, en las organizaciones públicas y en la sociedad civil… La propia teoría del ‘valor’ se presenta como una especie de fuerza objetiva determinada por la oferta y la demanda, en vez de un concepto muy integrado en ciertas maneras de ver el mundo”».
2. José María Segura (@jmsssj) ens parla de la novel·la de Waris Dirie, Flor del Desierto (Ediciones Maeva, 2009):
«No és un llibre nou, la 1a edició és del 2009, però és un llibre actual pel que narra i per la frescor amb què ho fa (amb un llenguatge entre cru i “gamberro” de vegades). Waris ens explica la seva fugida, l’èxode d’una nena somali que va fugir a Londres per no ser casada amb un home gaire més gran que ella. És a més un llibre-denúncia que compta les greus seqüeles de la Mutilació Genital Femenina (MGF) i també un llibre de superació. Waris, noia James Bond, primera model negra a ser portada de Vogue a Europa, supervivent de MGF.. Flor del Desierto val la pena perquè és una història narrada en primera persona que ens apropa de manera senzilla i fins i tot divertida a una realitat dura i dolorosa sobre la qual cal saber més per combatre la seva pràctica a tot arreu, també avui a Espanya, potser a la ciutat on llegeixes aquestes línies».
3. Silvia Martínez Cano (@silviamcano),per la seva banda, ha triat en aquesta ocasió el llibre Mágica Belleza (Dilatando Mentes Editorial, 2021), de Roger Ferrer Ventosa:
«Per a aquells que els agradi l’art i les diverses perspectives, aquesta tesi doctoral reconvertida en llibre sobre la relació de les formes artístiques i el pensament màgic és una bona oportunitat de mirar l’art des d’una altra perspectiva. L’autor analitza els símbols i les representacions de la màgia que han estat lligats en diferents moments de la història a la cultura. Allò oníric, allò alquímic i sobrenatural s’acosta a allò místic mitjançant imatges creades per diversos artistes com Remedios Varo, William Blake, David Lynch, Apuleu, Andrei Tarkovski o H.P. Lovecraft. Per a l’autor màgia i imaginació sempre tenen relació, des de les pràctiques xamàniques dels orígens humans fins a les expressions contemporànies d’art conceptual. Sens dubte, una forma singular d’accedir als fonaments de l’art».
4. Pepa Torres (@Pepatorrespere1) se suma a aquest recull de recomanacions amb Acompañar en la incertidumbre (Narcea, 2022), un llibre coordinat per Lola Arrieta i Elisa Estévez:
«El llibre recull les ponències del III Círculo de Encuentro Marisa Moresco, organitzat el març del 2021 per l’Equip Ruaj. És un llibre que ens ofereix pistes per habitar i abraçar amb lucidesa i profunditat la incertesa com a companya de camí i fer-nos més conscients de la nostra vulnerabilitat i necessitat bàsica de cura comunitària i interdependència. Especialment interessant em sembla el plantejament interdisciplinari des d’on ho fa: filosòfic, psicològic, teològic-espiritual i sociològic. El llibre és una porta oberta per endinsar-nos en la saviesa del que és incert des del cultiu d’una raó desvalguda que sap que l’angoixa i la desorientació no es contrasta amb arguments, sinó amb proximitat i vulnerabilitat assumida i compartida».
5. El llibre seleccionat aquest any per Josetxo Ordóñez (@Animus_Defendi) és Astronautas (Impedimenta, 2016), d’Stanisław Lem.
«Astronautas va ser la primera novel·la del polonès Stanisław Lem publicada en forma de llibre, el 1951. Després de guerres i lluites sagnants, al segle XXI la humanitat ha deixat enrere tota forma de capitalisme i ha aconseguit un equilibri sostenible al planeta. Treballs colossals d’enginyeria, com la irrigació del Sàhara o el control del clima amb sols artificials, expliquen el progrés humà. El Govern de la Terra decideix enviar llavors la nau Cosmocràtor al planeta Venus on els seus tripulants localitzaran les ruïnes d’una civilització infinitament més avançada que la nostra.
Amb aquesta bella paràbola, Lem escriu ciència-ficció brillant, suggerent i amb erudició. Hereu de la tradició europea humanista, descriu el viatge espacial a Venus com una bella manera de plantejar qüestions profundes i sempre pertinents: el sentit de la ciència i de la tecnologia, el qüestionament del progrés civilitzatori, insostenible i catastròfic, la constatació del discret lloc de l’espècie humana a l’Univers, de l’horitzó incommensurable del temps còsmic i de la mortalitat i la finitud humanes».
6. Darío Mollá Llácer aconsella la lectura de Aunque las piedras callasen. Salmos para el camino (Editorial Khaf, 2021) de Santos Urías Ibáñez:
«Santos Urías és un sacerdot madrileny que exerceix el seu ministeri als barris de Lavapiés i el Rastro, dotat d’una gran sensibilitat humana, artística i espiritual. Ens ofereix 150 salms que tenen com a protagonistes 150 “perdedors” de la nostra societat i que, tanmateix, són salms que respiren bondat humana i agraïment a Déu per la vida. La seva lectura ens fa bé perquè ens allibera de molts falsos discursos que tant de mal ens fan: el discurs de l’èxit, de la competència, de la comparació… És un llibre per assaborir i per pregar».
7. «Escombrant cap a casa», com ell mateix ha expressat, Pau Vidal suggereix la lectura del llibre Amor que crema (Claret/Cristianisme i Justícia, 2021), de Marc Vilarassau:
«El recull d’escrits d’en Marc Vilarassau ens permet retrobar-nos amb l’evangeli amb una mirada nova, fresca i sovint inesperada. És també una ocasió per reflexionar sobre temes antropològics sempre vigents i per preguntar-nos per l’actualitat del missatge de Jesús avui».
8. Al seu torn, Lucia Montobbio (@lucia_montobbio) ens emplaça a la lectura de Biografia del silenci (Galaxia Gutenberg, 2020) de Pablo d’Ors:
«Biografia del silenci, de Pablo d’Ors, és un breu assaig on l’autor ens explica en primera persona com es disposa a meditar, què és el que aprèn, observa i experimenta amb aquesta pràctica. En definitiva, com la meditació el porta a transformar-se».
9. Un clàssic ja als llistats literaris de CJ és l’autor sud-coreà Byung-Chul Han que aquesta vegada ens arriba de la mà de Carlos Maza Serneguet (@CralsMS) qui ens recomana No-cosas. Quiebras del mundo de hoy (Taurus, 2021):
«Armat amb el seu estil profètic i directe, Byung-Chul Han parteix aquesta vegada de Hannah Arendt per diagnosticar algunes “fallides del món d’avui”. Les coses, deia la genial filòsofa alemanya, donen estabilitat a la vida. Però al nostre món digital i tecnològic, diu Han, aquelles –substituïdes pel seu revers en dades, en informació– estan desapareixent. Han reblar el clau a un tema que ens preocupa moltíssim, però amb què encara no sabem molt bé què fer».
10. Víctor Codina proposa la lectura d’una publicació ben recent: La Iglesia arde (Arpa, Barcelona 2022), d’Andrea Riccardi:
«L’historiador i assagista Andrea Riccardi ens ofereix una reflexió lúcida sobre el declivi de l’Església Catòlica a Europa. L’Església crema, però no s’extingeix. Ha de comprendre el món actual i recuperar entusiasme».
11.La guerra a Ucraïna duu a Jorge Picó (@jorgepicopuch) a recomanar la lectura de Los europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita (Taurus, 2020), d’Orlando Figes:
«A través del triangle amorós entre Ivan Turgenev, el primer gran escriptor rus a convertir-se en una celebritat europea, Pauline Viardot, una de les cantants d’òpera més famoses del món, i Louis Viardot, director de teatre i gran expert en art, l’autor ens parla de com es va anar creant la cultura europea. Una cultura, espai de transferències culturals, traduccions i intercanvis a través de les seves fronteres que va desaparèixer amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Tant de bo que llegit en perspectiva aquest llibre ens serveixi per treballar sobre la pau possible i una civilització de la cultura ara que Europa està invertint més en armament i oblidant la funció integradora de l’art i la cultura.».
12. També commoguda pels esdeveniment a Ucraïna, Mònica Mínguez (@minguez_monica) ens apropa a El Corazón del mundo. Una nueva historia universal (Editorial Crítica, 2016), de Peter Frankopan:
«A través de diverses circumstàncies de la Història, estructurades com a rutes (de la seda, dels credos, de l’Orient Mitjà, de l’or, de la plata o del genocidi, entre d’altres), l’autor ens apropa a altres realitats més o menys desconegudes, més o menys ignorades, a causa dels interessos occidentals.
Aquesta original mirada sobre els esdeveniments ja coneguts ens ajuda a desoccidentalitzar-nos, a pensar des d’altres coordenades i a ampliar la mirada per entendre i acollir…. Acollir fets tan dolorosos i tan sensibles com la present guerra d’Ucraïna».
13. Josep F. Mària Serrano, per la seva banda, es decanta per No i jo (Edicions 62, 2009), de Delphine de Vigan:
«Tal com passa amb altres obres de Delphine de Vigan, aquesta novel·la ens ajuda a augmentar la sensibilitat cap a persones que viuen al límit de la marginació -en aquest cas sobre la gent sense llar- donant pistes concretes per fer-nos solidaris amb aquestes persones. Una solidaritat que, a més, ens pot ajudar a madurar com a persones i a guarir ferides del propi passat».
14. Jordi López Camps (@lopezcj) recomana la lectura «contemplada i meditada» del llibre Oikía. Compartint pensaments i vivències (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022), de Sergi d’Assís Gelpí, monjo de Santa Maria de Montserrat i actualment missioner benedictí a un monestir d’Uganda.
«Sergi d’Assís proposa una sèrie de textos orientats a l’acompanyament espiritual a la vida quotidiana. Parla de temes propers als lectors des d’una perspectiva vivencial i reflexiva, i això permet descobrir com la fe il·lumina amb plenitud tota l’existència humana».
15. Com no podia ser altrament, Pepe Gallardo (@aechmu), el nostre expert en música clàssica, ens porta Johann Sebastian Bach. El músico sabio (Man non troppo, 2003), de Christian Wolff:
«El musicòleg Christian Wolff ha escrit la que es considera la biografia definitiva de Bach. Plena de dades exactes i abundants gràcies a un profund coneixement de la vida del mestre, Wolff no només ens relata els episodis vitals del compositor, sinó que també fa un recorregut per les seves obres, comentant-ne diferents aspectes. L’abundància de detalls no vol dir que l’obra sigui pesada de llegir; al contrari, la seva prosa és fluida, delicada, però també plena de força i contundència. Sens dubte, una obra obligada per tots aquells que vulguin iniciar-se en l’apassionant vida del músic alemany o aprofundir-hi».
16. Maria Mercader ha optat per un dels darrers llibres treballats al Grup de lectura de Cristianisme i Justícia i obra d’una altra estimada integrant de l’equip, Pepa Torres. El llibre en qüestió és Teología en las periferias (San Pablo, 2020):
«El llibre ens ofereix la possibilitat d’apropar-nos a Déu des d’un llenguatge comprensible i una visió amorosa i radical. Trencant amb l’estil típic dels tractats de teologia, l’autora fa una aproximació a la seva manera de viure i veure la fe que transcorre per l’experiència de l’escolta atenta als cors i als carrers de la gent del barri de Lavapiés a Madrid. Recupera el missatge fonamental de l’Evangeli -l’alliberament de totes les opressions- i, des d’un activisme feminista i d’acció social, fa real el misteri de l’amor a les perifèries i fronteres de la nostra societat».
17. Jesús Martínez Gordo, al seu torn, s’inclina pel següent llibre de Miguel Rubio: Del eclipse de Dios al resplandor de su misterio (PPC, 2021):
«En el món actual no només hi ha senyals de l’eclipsi de Déu, sinó també del resplendor del seu misteri. Per això, a la primera part d’aquest llibre es narren i analitzen tres relats cinematogràfics, molt il·lustratius de tal conjunció: Silenci (EE.UU, 2016), Calvary (Irlanda, 2014) y Cartes al pare Jacob (Finlàndia, 2009). A la segona meitat, argumentativa, s’exposa la importància tant “del descans de Déu” i de la responsabilitat de l’ésser humà (a la llum del llibre del Gènesi), quant de la centralitat del misteri i dels escenaris del seu esplendor a la finitud».
18. Marta Burguet Arfelis ens anima a llegir Ser cuerpo (Ed. DNX, 2021), de Jader Tolja i Tere Puig:
«El cos, allò imprescindible per transitar per aquesta forma de vida, i sovint oblidat. D’aquest equipatge que portem sempre a sobre ens parla Jader Tolja, per viure la vida des de la perspectiva corporal, connectant allò que vivim amb allò que som, la nostra realitat corpòria. D’integrar activitat mental i realitat corporal, va la proposta de Ser cuerpo. En format entrevista, de lectura àgil, enfocant la mirada a la feina, l’educació, l’esport, l’arquitectura, la moda, la salut i l’espiritualitat… Tot això des de la perspectiva del cos».
19. Oscar Mateos (@oscarmateos1) ens deixa una recomanació que ens connecta una vegada més amb la dura i violenta realitat d’El Salvador, a més de convidar-nos a reflexionar sobre l’ètica i el sentit últim dels mitjans de comunicació. Es tracta de Los muertos y el periodista (Anagrama, 2021), d’Óscar Martínez.
«Què val la vida quan la mort, la tortura, les violacions de drets humans i la violència sexual prenen un caràcter massiu, transversal i quotidià? Com fer front a un fenomen com el de les “maras” en un país com El Salvador, que ha sistematitzat la violència directa i la violència estructural fruit d’unes desigualtats socials abismals? Quines alternatives hi ha a la resposta militaritzada i basada en la violència extrajudicial exercida per les mateixes estructures estatals? Quin paper poden tenir periodistes i mitjans de comunicació que situen la cerca de la veritat enmig d’una injustícia generalitzada? Los muertos y el periodista és una crònica esquinçada, en primera persona, que deixa en carn viva el drama que viu la societat salvadorenca, afectada per un dels índexs més grans de violència i homicidis de tot el món. Óscar Martínez, periodista d’El Faro, un dels diaris de referència mundial pels seus treballs de recerca sobre la violència al país, ens acosta a un relat ple de dilemes professionals, d’històries reals i tremendament dures, i encara que sembli gairebé impossible i contradictori, ens ofereix una petita llavor d’esperança, la que encarnen aquells professionals que jugant-se literalment la vida aposten per acostar-se a la veritat com a manera de defensar la dignitat humana».
20. Josepmaria Bigatà canvia de gènere literari i ens apropa a la poesia de Maria Josep Escrivà a través de Sempre és tard (Proa, 2020):
«Tota l’obra de Maria Josep Escrivà creu en el poder la paraula, en unes coordenades molt profundes: si un vers no ens salva, aparaular els racons més íntims de l’existència acompanya, duu serenitat i obre plans de sentit i plenitud en el viure. “Sempre és tard”: l’eternitat no és per a sempre, a res mai s’arriba a temps del tot, ni a l’epifania dels pit-roigs que sempre són puntuals en els hiverns; però ser-hi, bo i assumint-ne les costures, gràcies a la poesia, llaura noves possibilitats.
“I mentrestant, callem. Que ens deshabite el dir,
per indevots. Que enllà de tot,
només la dignitat dels arbres reste intacta”.
21. Ens apropem al final d’aquesta llarga llista i José Ignacio González Faus ens convida a llegir El capitalismo explicado a los jóvenes (Ediciones Invisibles, 2021), de Jean Ziegler:
«És molt important saber què pensa del capitalisme un doctor en economia, membre del parlament suís, que ha tingut càrrecs a l’ONU sobre drets humans i dret a l’alimentació. Es tracta a més d’un llibre molt pedagògic, ja que està escrit en forma de cartes a la seva néta. I tota l’obra transpira a més a més un gran sentit ètic».
22. Javier Vitoria no ho ha dubtat. La seva opció per a aquest Sant Jordi és Ana Carrasco-Conde i el seu llibre Decir el mal. La destrucción del nosotros (Galaxia Gutenberg, 2021):
«La professora de la Complutense de Madrid ens ofereix un interessantíssim itinerari de cerca de la comprensió del mal sense justificar-ho; és a dir (i amb paraules de l’autora), per “entendre les dinàmiques del mal sense recórrer a les metàfores cinegètiques associades a la bestialitat o a la malaltia mental i, per tant, a l’excepcionalitat”. La seva tesi central fa del mal una dinàmica relacional (la destrucció del nosaltres) i diferencia el mal, la maldat i el dany. El text té una extraordinària capacitat de seduir el lector. Ofereix una sèrie de reflexions afins a i enriquidores de les propostes que des d’altres perspectives ofereixen els textos de CJ. Com a mostra n’hi ha prou amb un botó: “el mayor mal emerge allí donde el corazón se ha convertido en piedra. Donde nada nos conmueve. Donde cada ser humano vive aislado en su mundo. Donde ha desaparecido el nosotros. Donde se hace daño con indiferencia. Donde lo de otro es cosa suya”».
23.I acabem amb una mirada imprescindible cap al futur amb Ana Gimeno Cristóbal que ens convida a la lectura d’Això ho canvia tot (Edicions 62, 2014), de Naomi Klein.
«És un llibre extens amb informació exhaustiva sobre l’evolució de l’escalfament global. Tracta sobre la influència de la màquina de vapor en els processos de la Revolució industrial, el transport i la colonització de països per explotar els recursos, així com el moviment ecologista i els enganys manifestos d’empresaris i polítics, que simulen fer alguna cosa per frenar l’escalfament global, quan en realitat continuen augmentant les explotacions de combustibles fòssils. No manca el sentit de l’humor, que encara fa més palès el despropòsit d’algunes propostes per evitar el canvi climàtic. La gravetat i la urgència de la situació demanen una mobilització social. L’autora vol que els canvis necessaris es facin democràticament».