El tennista Novak Djokovic ha estat recentment notícia perquè el Govern d’Austràlia li ha expulsat del país, en entrar al mateix sense estar vacunat. Un dels requisits exigibles per als estrangers que volen entrar a Austràlia és tenir acreditada la pauta completa de vacunació. Djokovic no la tenia i per tant, ha estat expulsat. Aquesta raó que s’expressa tan fàcil i lògicament tindrà, amb seguretat, moltes explicacions en les tensions internes de la política australiana i, també amb seguretat, diverses visions segons els diferents corrents d’opinió. El cas és que l’esportista o tennis star, com li ha denominat la premsa internacional, va estar retingut en un hotel durant uns pocs dies; posteriorment se li va permetre tenir llibertat de moviments, fins i tot poder entrenar; i, finalment, va ser deportat del país, sent sancionat amb una prohibició de no tornar a entrar durant els següents tres anys.
Fa mesos i en aquest mateix blog, escrivia el post “Jo només venia a buscar-me la vida”. La seva base de reflexió era la notícia d’una jove espanyola que havia entrat al Regne Unit de manera irregular, retinguda en un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) i, finalment, expulsada del territori britànic. La jove expressava la frustració, la por i la incertesa que l’esglaiaven en els dies de tancament i la injustícia manifesta que s’estava cometent amb ella, que era europea i, per tant, no mereixia l’internament. Explicava que no era una delinqüent, ni una terrorista, sinó que volia establir-se al Regne Unit per a guanyar-se la vida.
Al cas de Novan Djokovic la denúncia des dels entorns pròxims a l’esportista es manifestaven en la mateixa línia, acreixent el to ja que el tennista pertany a l’elit, en aquest cas a l’elit esportiva, econòmica i, per tant, a l’elit social. Fins i tot, des del Ministeri d’Afers Exteriors de Sèrbia es va emetre un comunicat, en el qual tractaven d’exculpar-li: “No és un criminal, un terrorista o un immigrant en situació irregular, però ha estat tractat d’aquesta forma per les autoritats australianes, la qual cosa ha provocat la indignació dels seus aficionats i de ciutadans de Sèrbia”. I, de cop i volta, s’alineaven delinqüents i terroristes amb immigrants en situació irregular.
El pròxim dia 22 de gener, a les 18 hores se celebra per vuitè any consecutiu l’octava vetlla de pregària organitzada per la Fundació Migra Studium davant del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona. És un acte de protesta contemplativa davant la situació que viuen les persones internes. En el CIE estan habitualment retingudes fins a un total de 80 persones, que són immigrants en situació irregular. Ells -fins ara només són homes- no són tennis star, la seva imatge no mou milions d’euros, ni convoquen multituds per a veure’ls practicar un esport, ni són notícia per l’excepcional de la seva situació. Tampoc els Governs dels seus països d’origen emeten comunicats perquè es respectin els seus drets fonamentals. Però, també, com Djokovic, estan sent retinguts per haver entrat a un país de manera irregular, això és, sense complir l’exigència administrativa; també, com Djokovic, venien a desenvolupar el seu projecte vital encara que el pla econòmic en el qual es mouen sigui tan dispar; i, també com Djokovic, veuen injusta la seva situació.
A nivell de les causes la semblança entre la sirtuació dels interns del CIE de la Zona Franca i, per extensió, de tots els interns i internes dels CIE, i la situació de Djokovic és tan profunda que s’igualen en el resultat de les seves actuacions: deportació i sanció addicional. No obstant això, hi ha diferències que importen i que haurien de ser tingudes en compte per a alleujar la situació, en aquest cas, dels interns del CIE. Ells estan mancats de fonts d’ingressos i de formació o d’una forma digna i segura de guanyar-se la vida. En l’altra, Djokovic ha tingut educació, té recursos econòmics suficients i la seva imatge és capaç de mobilitzar a l’opinió pública tal com hem vist en els últims dies.
No es pot penalitzar a Djokovic per ser part de l’elit esportiva perquè no seria just: arribar a ser número u mundial exigeix una gran força de voluntat, sacrifici i determinació, a més de talent. Però, si es pot penalitzar la falta administrativa, tal com ha decidit el Govern australià. L’únic punt de partit que ara està en joc és decidir si la penalització per la falta administrativa és excessiva i, si ho és, admetre que ho és per a tots i totes les que travessen fronteres.
[Imatge extreta de Wikipedia]