Fa pocs dies vaig assistir a un sopar de caràcter interreligiós. Encara a risc de parer un concepte estrany per a un sopar, l’objectiu era compartir diversos punts de vista per a conèixer-nos millor i sentir-nos més pròxims. La taula estava formada per sis persones de les quals, quatre professaven la fe jueva i dues -un sacerdot i una laica- la catòlica.

La trobada se celebrava un divendres a la nit, emmarcat en el que en la litúrgia jueva es coneix com Shabat: és el principi del temps de parar-se i dedicar-se només a Déu, a estar a la Presència. El sopar comença cantant benediccions especials per a l’espai que ens acull, per a la persona que va preparar l’acolliment i per als fills i filles de la casa. Abans de començar el sopar, es beneeix el vi i el pa amb un profund sentiment de Gratitud. Després, segons avança el sopar -això és comú per a cada àpat que es realitza cada dia- es diu una benedicció per cada aliment: els que vénen de la terra, els que venen dels arbres, els que estan enfornats. És només un mètode que pretén fer conscient a la persona de la Presència en tot moment, en qualsevol moment. En un sopar de Shabat, també és costum parlar de la Torà[1]: comentar la parashá[2] de la setmana per entendre-la i conèixer-la millor: és un moment en què totes les persones estan convidades a participar per compartir les seves reflexions, els seus sentiments, les seves vivències.

En el nostre sopar de Shabat vam rebre amb alegria que el sacerdot catòlic conegués part de la litúrgia jueva, podent fins i tot identificar l’oració per la dona com a part del Llibre de Proverbis. Segons ens va dir, era un gran simpatitzant del papa Joan Pau II i se sentia cridat i convocat al diàleg amb els seus germans majors en la fe, segons es va nomenar els jueus des de la Comissió vaticana per a les relacions religioses amb el judaisme, representada pel cardenal Kurt Koch.

Arribat el moment de comentar la parashá i, després de donar una explicació més o menys rabínica, cada persona va poder donar el seu punt de vista, ja fora des del coneixement o l’experiència. Cal dir, que la mera opinió buida d’un dels dos -coneixement o experiència- no és, en general, benvolguda.

Tot anava molt bé fins que se’m va ocórrer apuntar a la realitat Mare i Pare de Déu. El tema era més que adequat per la lectura setmanal i, també, per una realitat social que cada vegada demanda més i més presència de la dona a l’Església, no com un premi o actitud condescendent sinó com tot un Dret inherent a la condició de cristiana. Aquí va canviar tot. El sacerdot va mudar el seu rostre i va mostrar el seu més ferm desacord en la visió a-genèrica de Déu, remarcant fins al final que Déu és Pare i consegüentment se li ha de tractar com a persona masculina Vaig voler, llavors, portar l’etimologia aramea del terme hebreu Abbá, és a dir, la paraula Abwoon. Abwoon és segurament la paraula que Jesús i la resta de jueus del segle I utilitzaven per a resar a la Font, a l’Absolut a l’Essencial. Aquesta paraula aramea en la seva arrel no especifica gènere, no està relacionada en absolut amb els termes pares (home, masculí) o mare (dona, femení). Es relaciona amb una mena de naixement o origen, l’origen còsmic. La paraula Abwoon té quatre parts: 1) a: l’Absolut, únic Ser, pura Unicitat i Unitat, font de tot poder i estabilitat, fent-se eco de la paraula aramea per a Déu, Alaha, literalment, la Unicitat; 2) bw: un naixement, una creació, un fluir de benedicció, com des de l’interior d’aquesta unitat cap a nosaltres; 3) oo: la respiració o esperit que porta aquest flux, fent ressò del so de la respiració. Aquest so està vinculat a la frase aramea traduïda més tard com a Esperit Sant; 4) n: la vibració d’aquest alè creatiu des de la unitat quan toca i penetra interiorment la forma. Aquest so fa ressò de la terra i el cos vibra mentre entonem el nom complet lentament.

El sacerdot, que es fa i deixa dir pare, no dió ni un petit espai a l’etimologia per a explicar el concepte. Es va tancar en banda i va apel·lar a la Tradició, una tradició feta per homes, és igual de quina religió, que pretenen segrestar la grandesa i la infinitud d’Aquell que és inefable.

El sopar a la qual vaig acudir plena d’il·lusió per compartir, conèixer i reconèixer em va produir un sabor agredolç i un petit buit dolorós que lluny de fer-me créixer em deixa centellejos de la petitesa d’aquelles persones que no volen i no permeten a les altres créixer, conèixer i viure en plenitud. Entenc que una persona que es fa dir pare sense haver engendrat biològicament, ha de relacionar aquest apel·latiu amb una idea espiritual, per a facilitar el creixement a les persones que se li acosten i, en aquest cas, en la fe que professen. No obstant això, el pare que ens acompanyava en el sopar ens va guiar a una realitat petita, a una realitat manipulada i tancada en si mateixa. Va ser sens dubte, un moment malgastat, que podia haver estat de llum però que l’ombra va dominar.

Aquest camí del reconeixement, no comença en la dona del segle XXI, sinó que comença en el principi dels temps o potser abans, quan Abwoon -sense gènere específic- ens beneeix i ens respira des de la seva Unicitat.

***

[1] La Torà és el Llibre o Pentateuc o Primer o Antic Testament en la fe cristiana.

[2] Parashá: porció de la Torà que s’estudia a les llars durant tota la setmana i es llegeix el dissabte a la sinagoga.

[Imatge de Luminas ArtPixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Després d’una etapa com a docent al Màster de Transformació Digital de la UAB i desenvolupant projectes de transformació digital al sector privat, va col·laborar a la Fundació La Vinya. Actualment crea i desenvolupa projectes de caire social per a diverses entitats. És enginyera técnica en Topografia, Màster en projectes de Cooperació Internacional al Desenvolupament i Ajuda Humanitària de Creu Roja i postgrau en Cultura de la Pau per la UAB. També escriu el TFG per concluir el triple grau en Filosofia, Política i Economia de la U. P. Comillas. Comparteix missió com a voluntària a Migra Studium, als equips del Grup de Visites al CIE, Acollida i Hospitalitat. Blog personal: Talita Kum
Article anteriorBoric, el nuevo presidente millennial del sur de Chile
Article següentNavidad

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here