La manca de papers que els impedia l’accés al dret a protegir-se del fred i de la indiferència és el mitjà del qual s’ha dotat el sistema social per evitar aquest eufemisme que anomenen “efecte crida”, perquè si els donéssim papers i, per tant , drets com a humans que són, aleshores, malicien els servils pròcers de la nostra pàtria, tot ésser humà amb necessitat imperiosa vindria aquí, a viure entre nosaltres. I això, com tots sabem, no és possible. Així que, davant d’una parella d’emigrants amb un nen per venir o als braços, tanquem la posada dels nostres cors i només els permetem viure en un miserable portal d’un banc abandonat, amb altres com ells, per obtenir una mica de la calor humana que la societat els hi nega.
Aquesta família emigrant, abandonada per la llei i perseguida pel dret legítim al lucre del capital immobiliari, sí que va tenir la solidaritat d’alguns pastorets socials que es desviuen per acollir amb la dignitat que les seves forces permeten als que no tenen res i tot se’ls nega. Gràcies a aquests pastorets el nadó va tenir alguns bolquers, el seu germà va menjar calent alguns dies i els seus pares van poder eixugar-se les llàgrimes durant algun temps, conservant la fe en una comuna humanitat que el sistema com a tal nega tossudament. La llei, la nostra llei, els empeny a la mort, mentre la societat sencera lamenta que “es vegin obligats per les màfies a venir aquí”. Sempre trobem excuses per legitimar un desordre social que protegeix el privilegi dels uns a posseir tot allò que la seva vanitat i l’ordre econòmic els permetin mentre desposseeix altres del seu dret inalienable a la vida. Un “desordre” tal exigeix tots els esforços que siguin necessaris per a la seva transformació, de manera que ningú acumuli el pa, les cases o les terres que a d’altres els hi calen per a la seva supervivència, en la línia d’aquell nen que, nascut a Betlem, sense recer a la posada, va aconseguir anunciar la Bona Nova: “Feliços els pobres… Ai de vosaltres els rics”.
En aquell portal d’una sucursal bancària abandonada a Barcelona, els pastorets socials han vist el viu Portal de Betlem, i van anar a adorar-lo amb la seva vida i el seu compromís. Però la fulgurant llum que un matí de finals de novembre van veure, no va ser l’estrella que va guiar els Mags d’Orient, sinó l’incendi traïdor que se’ls va emportar a aquest altre món al qual, segons Jesús de Natzaret, només hi accedeixen els pobres, humils i perseguits. Encara queden, per desgràcia, molts portals amb famílies sagrades que esperen la nostra adoració, el nostre compromís, la nostra conversió. El Nadal no és als cants de sirena de les llums nadalenques; el Nadal és la bellesa de l’amor i la solidaritat amb cada família que pateix l’expulsió de les nostres posades i la condemna de la nostra llei.
[Holy Family of the Streets de Kelly Latimore]