Jesús li respongué: «El meu regne no és com els d’aquest món. Si el meu regne fos com els d’aquest món, la meva guàrdia hauria lluitat»
Hi ha un suposat diàleg entre Jesús i Pilat a la residència del prefecte romà en què Jesús és interrogat sobre la seva pretensió règia. Es tracta d’un diàleg al qual difícilment tindrien accés els deixebles de Jesús i que, per tant, hem de donar per creació literària de la comunitat, probablement amb coneixement dels que sí que hi van ser, els qui el van acusar davant de Pilat. Per això, hem d’intentar reconstruir l’episodi per comprendre què vol dir.
Els caps dels jueus, els sacerdots i els saduceus, volen desfer-se de Jesús perquè ha posat en qüestió l’ordre social establert amb el Temple de Jerusalem com a estructura de govern que està al servei dels poderosos i de la dominació romana. Els atacs de Jesús contra aquest ordre el posen al punt de mira del poder jueu. Mitjançant una delació aconsegueixen saber on dormirà aquesta nit i el detenen. En no poder acusar-lo per algun delicte pel qual poder aplicar-li la pena de mort, l’envien al prefecte sota l’acusació de lesa majestat a l’imperi: s’ha declarat rei, diuen, i això implica subvertir l’ordre romà on l’únic rei és el Cèsar. Pilat pretén aclarir aquest punt, segons el relat, i interroga Jesús. Jesús no nega ésser rei, però estableix una caució: el seu regne no és com els regnes d’aquest món. Als regnes d’aquest món, els reis tenen exèrcits que oprimeixen el poble i defensen el rei. Si el seu regne fos així, tindria un exèrcit que el defensaria. No, el seu regne és diferent. És un regne, efectivament, perquè pretén organitzar la vida de les persones de manera concreta, la manera de Déu: justícia, amor i misericòrdia. Es tracta d’un regne on els pobres, «feliços vosaltres els pobres», viuen en fraternitat i on els rics són acomiadats buits, fins que es converteixin, comparteixin els seus béns i es facin pobres com els seus germans. Es tracta del projecte vital de Jesús des que va abandonar el Baptista i va començar el seu camí com a predicador de la Bona Nova de part de Déu per als pobres.
Jesús es declara rei, sí, però d’una manera molt diferent de com són els reis d’aquest món. Tot i això, el regne d’aquest món, en aquest cas l’Imperi romà, no pot acceptar que hi hagi una manera alternativa de viure per als éssers humans i es pren molt seriosament l’amenaça, encara que no tingui legions que l’executin i, per això , condemna a mort Jesús. I a una mort ignominiosa, la mors agravata, que s’aplica als subversius polítics. Jesús ho sabia molt bé perquè, com diu l’Evangeli de Joan, «per això he vingut». El seu projecte vital, la seva missió, és que el món s’assembli al cel, és portar el cel a la terra. Es tracta d’un projecte bonic i poderós, però d’un projecte que troba oposició en tots els qui es beneficien d’un estat de les coses que els permet oprimir i enriquir-se. El projecte de Déu, el món celestial, està resumit en les benaurances que Jesús proposa com el seu programa polític: feliços els pobres, els que ploren, els famolencs i els perseguits. I en la seva contrapart: ai de vosaltres els rics, els que rieu i els satisfets.
El Regne de Déu, per ésser aquesta realitat alternativa d’un món possible, és atacat constantment pel regne d’aquest món. Els seus valedors són perseguits i proscrits i la seva proposta injuriada i maleïda. Tanmateix, des dels temps de Jesús, aquesta manera d’organitzar la vida dels éssers humans és l’única alternativa realista en un món que cada cop s’acosta més als seus límits biofísics i existencials. Els que seguim Jesús creiem que aquest altre món és possible i el seguim anomenant Regne de Déu.
[Jesús davant Pilat, primera entrevista, de James Tissot (1886-1894). Font: Wikimedia Commons]