Quins exemples donem a les nenes i nens, noies i nois, de dones que han estat una referència en la societat pels seus valors i accions? És comú veure que, sovint, en l’educació secundària es posa a Simone de Beauvoir com a referent del feminisme. Beauvoir va defensar la pederàstia. Va ser una de les signants del manifest de 1977 on un bon nombre de persones del món intel·lectual protestaven per les condemnes “per haver tingut relacions sexuals amb menors o per haver fomentat i fotografiat els seus jocs sexuals” i afirmaven que els “tres anys per a carícies i petons basten”. Anys abans, al 1938, Simone de Beauvoir havia estat condemnada i apartada de la docència per tenir una relació íntima amb una alumna seva.
El feminisme defensa la igualtat i la llibertat de les dones i això inclou una postura contrària a qualsevol violència contra nenes i dones, de la qual la violència sexual és una manifestació, tal com es recull en la definició de violència de gènere de les Nacions Unides del 1993.
Per què, si existint models de dones que han estat exemple dels valors que diem defensar, tant en les seves vides públiques com privades, es continuen posant i imposant com a referents a dones que van defensar i van exercir la violència contra la infància? Simone Weil és un clar exemple de referent feminista, de molt alt nivell intel·lectual, que s’invisibilitza com a tal referent per a moltes noies i nois. Hi ha els qui diuen que ho fan perquè Beauvoir era una gran intel·lectual. Sobre la qualitat acadèmica de l’obra de Weil ja s’han escrit entrades en aquest blog i realitzat molt interessants seminaris a Cristianisme i Justícia. La mateixa Simone de Beauvoir, en un escrit autobiogràfic, va dir de Weil: “M’intrigava per la seva gran reputació de dona intel·ligent i audaç. Per aquell temps, una terrible fam havia devastat la Xina i em van explicar que quan ella va escoltar la notícia, va plorar. Aquestes llàgrimes van motivar el meu respecte, molt més que els seus dots com a filòsofa. Envejava un cor capaç de bategar a través de l’univers sencer”. Hi ha també els qui diuen que invisibilitzen Weil perquè Beauvoir lluitava contra el nazisme. Weil va lluitar contra el nazisme fins a la seva mort l’any 1943, mentre Beauvoir estava treballant per al govern de Vichy, que era col·laboracionista dels nazis.
Si es posa d’exemple del feminisme a autores que representen el contrari dels ideals que defensem, com la igualtat i la llibertat, moltes nenes, noies, dones i homes, fugiran del feminisme, no es voldran identificar amb ell perquè els seus valors són uns altres. La majoria de les i dels qui som feministes és precisament per defensar aquests valors que són avui compartits per la gran majoria de la societat.
Tota evidència científica demostra que l’abús sexual infantil és una de les experiències més destructives, amb conseqüències nefastes en les víctimes que, perquè es converteixin en supervivents, necessiten el nostre ferm suport. Aquest suport inclou posicionar-se sempre en contra de l’abús sexual infantil, el faci qui el faci. Dir que condemnes la pederàstia, però disculpar-la si qui l’ha fet ha estat Beauvoir (molt citada en uns certs ambients feministes) o Cohn-Bendit, considerat com el líder principal del Maig del 68, i qui va escriure: “Podia sentir perfectament com les nenes de cinc anys havien après a excitar-me” (Le Grand Bazar, 1975), perjudica enormement les víctimes i augmenta l’abús sexual.
En un moment en el qual les Preferències Apostòliques de la Companyia de Jesús inclouen “contribuir en l’eliminació dels abusos dins i fora de l’Església (…)” i “acompanyar als joves en la creació d’un futur esperançador”, és molt important reflexionar sobre aquesta qüestió tan concreta i defensar la llibertat que cada noia i cada noi triï els seus referents de persones excel·lents humanament, també els seus referents feministes, sense imposicions i sense ocultar-los accions com la pederàstia o la seva defensa.