Al gimnàs on s’exerciten els cossos capaços d’intercedir per altres li podríem anomenar vida crua. La vida crua és aquella a la vora del desemparament, a una bufada de estimbar-se pel barranc. En ella els cossos caminen moltes hores sota un sol que gairebé fon l’esperança, es travessen fronteres plenes d’espines, es reben molts cops de porra. Resulta paradoxal: el cos capaç d’intercedir per altres ha passat de vegades força fam, ha estat curat de malalties potents en racons amagats del món, i ha sentit tanta por de la policia que no pot veure un cotxe patrulla sense que se li encenguin les cames per córrer. Els cossos capaços d’intercedir per altres a vegades no tenen papers.
El cos de l’Ibrahima, el xicot senegalès que es va interposar per un moment entre Samuel Luiz i els seus agressors, n’ha d’estar ja molt fart. Quin misteri hi ha al cos d’algunes víctimes que els fa capaços d’intercedir per altres? Sembla que són ells els que poden sentir més a prop, gairebé com a propis, els cops de puny i les puntades de peu. Una cosa s’activa immediatament que porta a posar la seva carn enmig de l’agressor i de l’agredit, parant els cops a qui no pot defensar-se. El que pateix violència emet una mena de crida: “Germà, el meu cos m’està sent arrabassat, no puc defensar-me, necessito del teu”. I allà hi va, precisament, aquest cos treballat pel sol, per les màfies, pel camí, per les ferides, per les garrotades, per la “irregularitat”. Aquest és el cos que es posa enmig, precisament. Sap del que l’altre parla.
Com a societat tenim la culpa que aquesta forma no menys sagrada de sacerdoci ─per ser compassió en acció─ fos frustrada per la por. L’Ibrahima, que havia posat el seu cos espontàniament per aturar la violència davant del Samuel, va haver de sortir corrent per por que arribés la policia i el detingués. A ell, que intercedia per un altre per salvar-li la vida. Les nostres normes van impedir que exercís el seu sacerdoci. És aquí on la vida es torna a fer molt crua, quan més estimat i necessari es fa un Déu que intercedeixi per aquests cossos pels quals ja ningú no pot intercedir.
[Imatge de TuendeBede a Pixabay]