Setanta-tres anys després que l’Índia fos alliberada del domini britànic, el país es troba embullat en una xarxa de comunitarisme i de polítiques contràries al poble i amb les institucions de govern que salvaguarden la democràcia greument afeblides.

Durant els primers 25 anys, la gent estava satisfeta amb el Partit del Congrés Nacional Indi (INC en anglès), fins a la declaració de l’estat d’emergència per Indira Gandhi entre 1974 i 1977 i la sufocació de tot dissens. Però les institucions democràtiques -per exemple, el poder judicial- seguien funcionant amb independència del poder executiu, i Indira Gandhi va ser jutjada i empresonada per excessos comesos durant l’estat d’emergència. Un partit polític alternatiu, creat a corre-cuita, va governar per un breu període de tres anys. No obstant això, amb el temps, la cobdícia de riquesa i poder va esdevenir una actitud dominant.

L’alternativa a l’INC va evolucionar gradualment cap a un partit nacionalista hindú de dretes anomenat Bharatiya Janata Party (BJP)[1]. En el curs dels anys següent, el país va oscil·lar entre els dos partits, i la democràcia índia va ser celebrada com una democràcia viva i madura.

El BJP es va aliar amb l’organització fonamentalista hindú Rastriya Swayamsevak Sangh (RSS)[2], que treballa activament i amb zel missioner a la base. El nacionalisme hindú va començar a establir-se atraient més i més gent a la seva cleda. Es va proclamar que l’hinduisme tenia més adeptes del que és històricament cert. Els nacionalistes hindús són hàbils a l’hora d’elaborar noves narracions que s’acomodin a la seva visió de l’Índia moderna. Es van confeccionar relats per mostrar que els musulmans i els cristians eren una amenaça potencial per a la majoria hindú. Alguns incidents violents van tenir com a objectiu les comunitats minoritàries.

Les eleccions generals de 2014 van catapultar el BJP al poder, ja que va guanyar 282 dels 545 escons del Parlament. El 2019, amb el suport d’un destre equip tecnològic que manejava la seva maquinària propagandística, va revalidar la victòria amb una aclaparadora majoria: 303 de 543 escons. Van anunciar que tornarien a l’Índia la seva antiga glòria hindú. El ressorgiment de ritus, festivitats i sentiments religiosos hindús es va aprofitar per construir una base nacionalista hindú per al BJP. La política basada en el nacionalisme religiós va dividir el país proclamant la mort de la laïcitat. Reforçada pels relats d’odi sobre minories, la violència va esclatar en barris on abans hi havia hagut una convivència harmoniosa i pacífica.

En l’esfera econòmica, l’Índia va passar d’una economia mixta a una economia capitalista inserida en el mercat mundial, en la qual es van diluir els drets laborals. Es va encoratjar la inversió privada per a la creació i acumulació de riquesa per uns pocs a costa de l’empobriment d’un gran nombre de ciutadans membres de la població activa. Capitalistes de diferents parts de món van descobrir que era rendible invertir a l’Índia. Per la seva banda, molts capitalistes indis (residents o no al país) van finançar els partits polítics.

Envalentit pel seu segon triomf consecutiu, el govern -en un moviment escandalós- va revocar unilateralment l’article 370 de la Constitució índia, que garantia l’autonomia especial de l’estat federat de Jammu i Caixmir, de majoria musulmana, i va dividir l’estat en dos territoris de la Unió, posant tota la regió sota el control directe de el govern central l’agost de 2019. La completa apagada de les comunicacions, les restriccions a la mobilitat i les detencions massives a la regió van possibilitar el canvi. Incomplint les obligacions internacionals de l’Índia, tota la població del Caixmir va ser privada del seu dret a la llibertat d’expressió, al mateix temps que s’imposava la censura dels mitjans de comunicació i es detenien líders polítics, amb escasses o inexistents reparacions. El confinament durant la pandèmia de la covid-19 ha marginat encara més la població de Jammu i Caixmir, dificultant considerablement el seu accés a la justícia.

A la creixent oposició als canvis en les lleis de ciutadania va respondre el govern amb una bateria de mesures restrictives, incloent-hi legislació sobre seguretat nacional i lluita antiterrorista que permeti aturar i empresonar defensors dels drets humans, manifestants pacífics i crítics del govern. Molts arrestos es van fer sobre la base d’acusacions falses. L’aliança mundial per a la participació ciutadana CIVICUS[3], en un informe fet públic el 22 de setembre de 2020, afirma que, transcorregut el primer any del segon mandat del primer ministre Narendra Modi, a l’Índia hi ha un ambient cada vegada més repressiu de les llibertats d’expressió, associació i reunió. El poder il·limitat delegat a la policia s’empra contra ciutadans normals per silenciar els dissidents, expropiar terres als adivasis i pobladors dels boscos o escenificar “xocs amb la policia” amb els quals es busca fustigar grups minoritaris.

En el setantè aniversari de la Constitució, l’Índia va baixar deu llocs en l’Índex Mundial de Democràcia elaborat per la Intelligence Unit del setmanari The Economist.

El govern de la National Democratic Alliance (NAD) porta des 2014 retallant els drets dels ciutadans mitjançant astutes “esmenes” a les lleis existents, sia per tallar qualsevol amenaça al govern, sia per aplanar el camí a la florida d’algunes empreses. Aprofitant la seva majoria parlamentària, el govern ha aprovat disposicions de llei gairebé sense debat. En augmentar l’ús d’ordenances per aprovar lleis, el govern burla les normes democràtiques i mina l’esperit de la democràcia parlamentària.

La pandèmia de la covid-19 ha ofert una bona excusa per abreujar els procediments parlamentaris limitant les intervencions de l’oposició a l’aprovació de les lleis. Durant l’actual període de sessions parlamentàries s’han aprovat algunes disposicions de llei controvertides.

Distraccions com l’arrest i interrogatori d’estrelles cinematogràfiques per polititzar l’intent de suïcidi d’una estrella ajuden a desviar l’atenció dels problemes reals de l’economia, que ja abans de la pandèmia havia entrat en una espiral descendent. La nefasta gestió del confinament va causar incomptables penalitats i morts a molts treballadors migrants pobres.

Encara que l’Índia compta amb un vibrant grup d’activistes, tant homes com dones, no deixen de ser una minoria. La gran majoria instruïda observa la situació amb indiferència. Ni tan sols voten. La participació electoral segueix estant, en el millor dels casos, entre el 50% i el 60%.

Per què ha passat això?

  • La complaença de la classe mitjana

Als catòlics se’ns ensenya a seguir normes i regulacions, no a viure la nostra fe en el món. La política es considera “bruta”, així que no ens hi comprometem. Tot i que fem grans coses en l’àmbit de la caritat, l’acció política s’escapa de la nostra consciència. La complaença val per a tota la classe mitjana de l’Índia. Hi ha una greu manca de moviments populars amb base multitudinària.

  • El patriarcat

Patriarcat i democràcia no són compatibles; en canvi, feminisme i democràcia sí que van de la mà. La democràcia es construeix sobre el marc de referència dels drets humans. “El feminisme no ha fet guerres, no ha matat els seus adversaris, no ha creat camps de concentració, no ha deixat als seus enemics morir de fam ni ha practicat crueltats. Les seves batalles han estat per l’educació i el sufragi, per millors condicions laborals i seguretat als carrers, per la cura dels nens i el benestar social, per centres de suport a les crisis causades per violacions i centres d’acollida per a dones, per reformes en la llei”[4]. Així com no totes les dones són feministes, així també hi ha homes que són feministes confessos. Cal cultivar les perspectives i qualitats feministes. Jesús va ser el primer feminista. Es va oposar a les opressives normes i tradicions patriarcals de la seva època. Hem de conrear els valors feministes que ell va ensenyar, com ara l’amor, la justícia, el lideratge servicial i l’abnegació.

En la democràcia, el govern treballa per al poble. Promou la igualtat i respecta tothom amb independència del seu estatus econòmic o social. La democràcia es construeix sobre la idea que els líders són elegits per servir el poble, idea afí al lideratge servicial ensenyat per Jesús, que se centra en els pobres i en els sectors més febles del poble.

El patriarcat privilegia els homes i estableix estructures jeràrquiques en què l’home acabalat de casta superior ocupa el cim. Les perspectives masculines controlen i dominen la presa de decisions. El patriarcat aprova l’explotació dels pobres, els vulnerables i els febles, incloses les dones, en nom de beneficis econòmics i polítics. Promou el capitalisme insostenible i explotador, glorifica i, fins i tot, legitima la violència. Tant dones com homes participen en la promoció i el manteniment del patriarcat. La cultura i la tradició que es va desenvolupar dins d’aquest sistema posa el poder en mans dels rics i astuts en detriment dels pobres i marginats.

L’ús d’estereotips ha creat motlles per a les persones de les diferents castes, religions i gèneres. Les minories de gènere són considerades aberracions humanes i sovint perseguides. Les minories religioses són vistes amb sospita i jutjades a partir de manifestacions superficials que es generalitzen. L’ús d’estereotips genera elitisme, “castisme”, homofòbia i “altreització” de les persones, construint jerarquies socials contràries als valors de la democràcia. La violència s’usa sovint per mantenir en el seu lloc social les dones, les minories de gènere i els grups subordinats. Dones i nenes pobres estan a baix de tot de la piràmide patriarcal i són les que més opressió pateixen. S’hi trafica, són explotades com a mà d’obra barata i pateixen abusos sexuals.

Els sistemes econòmics es construeixen sobre valors i models patriarcals; així, per exemple, el Producte Interior Brut mesura el progrés econòmic d’un país, ignorant la tasca no remunerada que realitzen les dones en cures i treballs de criança a la llar, en l’agricultura i en una àmplia sèrie de tasques voluntàries. Es valora massa poc els pagesos que produeixen els aliments que consumim, necessitat bàsica per a la vida. Als treballadors no manuals i professionals de les tecnologies de la informació se’ls paga salaris desproporcionadament elevats, ja que aquest sector té una alta demanda i atreu la major part dels diners. Encara que es vanta d’haver creat algunes de les grans fortunes del món, l’Índia té el dubtós honor de comptar amb el major percentatge de població vivint per sota el llindar de la pobresa.

El camí cap endavant

Hem d’eixamplar i enfortir l’actual moviment de dones, que està molt alerta i actiu a l’Índia, per formar un moviment popular d’àmplia base. Treballar-hi en xarxa. Havent treballat per a diferents Comissions de la Dona en els àmbits diocesà, nacional i asiàtic, sento que l’empoderament de les dones no és una prioritat a l’Església. No només les dones, sinó també els homes han de ser empoderats amb una perspectiva feminista o basada en drets.

Després de les eleccions hem d’escrutar els partits polítics, assegurant-nos que mantenen les seves promeses electorals, com la d’oferir una educació de qualitat, una sanitat universal i un habitatge assequible a tots i cada un dels ciutadans. Hem de crear grups de persones que vagin a les seves oficines, els escriguin cartes i els truquin per telèfon per mostrar-los que ens mantenim alerta i escrutem la seva actuació. I també hem d’organitzar reunions amb els líders democràticament elegits abans i després dels períodes de sessions parlamentaris.

La globalització de les economies amb la finalitat de crear riquesa ha causat una extensa degradació ecològica. Cal molta feina de conscienciació perquè la gent s’adoni dels seus propis patrons de consum i aposti per un altre estil de vida a fi de salvar el medi ambient. Els valors de mercat generen una “civilització de la cobdícia”, mentre que la difusió de valors evangèlics a través d’exemples viscuts crearà una “civilització de l’amor”.

Per garantir la justícia social i la protecció de l’entorn, desmantellem el patriarcat. Els drets i valors humans han de figurar de forma prominent en tots els estadis educatius. Tots els llibres de text han de reflectir aquests valors. El pensament crític ha de ser inculcat en l’educació. Cal donar valor elevat als treballs agrícoles i ramaders, així com a les cures i la criança. Cal posar límit al masclisme i fomentar el feminisme. Cal encoratjar a tots i totes a desenvolupar els talents i dons que posseeixen, de manera que puguin desplegar tot el propi potencial que Déu els va sembrar en crear-los. Les normes i regulacions han de reflectir la igualtat i la justícia social.

Hem d’utilitzar el marc dels drets humans per criticar les cultures excloents. I també ensenyar que el que és personal és polític. La forma en què utilitzem el nostre estatus de classe, casta i gènere en la relació amb altres repercuteix en la societat. Les castes inferiors han de canviar la seva mentalitat de pidolar per l’afirmació dels seus drets; les classes o castes superiors han de cobrar consciència que ja no són els patrons dels pobres. En una democràcia, fer justícia és una responsabilitat i un deure. Cal ensenyar cures als homes, tornar-los amables, sol·lícits i afectuosos, de manera que comparteixin les tasques domèstiques amb les seves esposes i portin aquests valors també al seu lloc de treball. Cal reemplaçar les jerarquies organitzatives pel lideratge circular.

“Si es fa realitat, l’Hindu Raj (govern hinduista) serà sens dubte la més gran calamitat per a aquest país. L’extremisme hindú és una amenaça per a la llibertat, la igualtat i la fraternitat. En aquesta mesura, és incompatible amb la democràcia. Hem d’impedir de totes passades l’Hindu Raj“, va afirmar el Dr. B. R. Ambedkar[5].

Ambedkar jutjava una religió per la forma en què es practicava en la seva època i per com afectava la societat com un tot. Estava en franc desacord amb algunes pràctiques de l’hinduisme, especialment amb el sistema de castes. Era crític amb l’islam pels mals socials que prevalien entre musulmans. Les seves paraules i escrits han advocat per la creació d’una Índia moderna en la qual la religió sigui una mena de llum guia, no un conjunt de regles a què les persones hagin de atenir-se a tota costa[6]. Va criticar el cristianisme per les actituds dels amos colonials de l’Índia, que eren cristians, envers els seguidors d’altres credos, però admirava els ensenyaments de Jesús.

Per tant, hem de posar en relleu i promoure els valors positius presents en les creences i cultures de totes les religions. I criticar l’abús de la religió en nom de beneficis polítics. I subratllar els valors humans i considerar sagrats els drets humans.

Els cristians comptem amb el programa de missió que ens va lliurar Jesús a Lluc 4,15-19 i els evangelis. Per desgràcia, els responsables de l’Església no han estat plenament a l’altura d’aquesta missió. Se centren en les seves institucions i en el seu poder i influència en el món. Silencien els seus crítics, encobreixen els seus errors i baixeses i no rendeixen comptes a ningú. Abans de poder assenyalar amb el dit qualsevol govern corrupte, hem de posar en ordre la nostra pròpia casa.

Els responsables eclesials haurien de canviar radicalment, tant ells mateixos com els seus sistemes, per convertir-se en llevat en la societat índia. Als activistes cristians els resulta més satisfactori el compromís amb activistes seculars que creuen en els drets humans bàsics que amb l’Església. A l’Europa cristiana, mentre les esglésies estan buides, els carrers desborden manifestants que protesten contra el deteriorament mediambiental o donen suport al moviment Black Lives Matter o als migrants i refugiats. Creuen en el Jesús que coneixen pels evangelis, no en el Jesús que els ensenyen els clergues.

En l’àmbit mundial, hem de pressionar l’ONU perquè intensifiqui el seu compromís amb la societat civil. Cal crear un canal a través del qual la població d’un país pugui sol·licitar la intervenció de l’ONU quan el govern estigui cometent violacions dels drets humans a gran escala. En ocasió del seu 75è aniversari, va tenir lloc un debat sobre com enfortir les veus i la participació de la societat civil, el sector privat, el món acadèmic i altres agents no estatals en la tasca de Nacions Unides. Cal concedir més influència en el Consell Econòmic i Social de la Unió Europea als que treballen a la base. L’Església catòlica s’ha de comprometre a què el seu representant en aquest organisme, així com en la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, sigui una dona feminista.

La veu profètica del papa Francesc té una important repercussió en el món; però, per desgràcia, la seva és una visió antiquada de les dones. Els jesuïtes dirigeixen institucions educatives grans i influents que poden ser planters del canvi. Alhora que s’encoratja la generació actual a alçar la veu en contra dels moviments antitètics i antidemocràtics dels governs, l’educació pel canvi és condició indispensable de l’aurora d’un nou món d’igualtat, justícia i pau. Associar-se amb dones i homes amb perspectives feministes és un imperatiu.

Els jesuïtes s’han de comprometre més en tasques pastorals! Han d’ajudar i encoratjar les persones a canviar les seves pràctiques de fe accentuant una espiritualitat propiciadora d’un estil de vida holístic i sostenible. Arundhati Roy va afirmar: “No només és possible un altre món, sinó que ja ve de camí”. Convé recolzar-se en persones amb una vivificadora perspectiva feminista per fer possible “un altre món”. Si l’estil de vida cristià passa del ritualisme a una espiritualitat basada en els valors evangèlics de la cura, la solidaritat i la promoció de la justícia i la pau, llavors un altre món és possible.

***

[1] Bharathaya Janata Party vol dir “Partit Popular Indi”. És el partit actualment governant a l’Índia. Té les seves arrels en el Bharatya Jana Sangh, el braç polític del grup fonamentalista hindú Rastriya Swayamsevak Sangh. El Jana Sangh es va unir amb altres grups el 1977, després de la fi de l’estat d’emergència decretat per Indira Gandhi a l’Índia, per formar el Janata Party.

[2] RSS, Rastriya Swayamsevak Sangh, vol dir, traduït literalment, “Organització Nacional de Voluntaris”. Es va crear el setembre de 1925 en resposta a l’opressió dels hindús pel comandament britànic a l’Índia. És una organització paramilitar de voluntaris, formada exclusivament per homes, defensora d’una ideologia dretana i del nacionalisme hindú.

[3] CIVICUS és una aliança mundial d’organitzacions de la societat civil i activistes que es dedica a enfortir l’acció ciutadana i la societat civil al món sencer. Vegeu: https://www.civicus.org/index.php/who-we-are/about-civicus, consultat el 25 de setembre de 2020.

[4] Dale Spender, Man Made Language, Routledge & Kegan Paul Books, Londres 1990.

[5] Dr. BR Ambedkar (scrolldroll.com) http://www.scrolldroll.com/br-ambedkar-quotes/, consultat el 9 de setembre de 2020.

[6] Cf. Vishnu NS, en “35 BR Ambedkar Quotes on the Constitution, Hinduism, Islam and India”; http://www.scrolldroll.com/b-r-ambedkar-quotes/, consultat el 9 de setembre de 2020.

[Article publicat originalment en anglès a Promotio Iustitiae/Traducció de Montserrat Sampere/Imatge de Jon HoeferPixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Article anteriorLos derechos en la Iglesia Católica
Article següentStan Swamy SJ, un mártir de nuestro tiempo

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here