Bisbes, arquebisbes, clergues, teòlegs alemanys, austríacs, suïssos i belgues, entre d’altres, s’han pres seriosament les paraules del papa Francesc a la missa final de la Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Rio de Janeiro (Brasil), l’agost del 2013: «Camineu contracorrent i “feu rebombori”, amb els valors de la bellesa, la bondat i la veritat per arribar a grans ideals. Vosaltres podeu fer-ho. Teniu el poder per fer-ho. Si no ho feu vosaltres és per mandra. Ànims! Aneu cap endavant i feu soroll. Vosaltres sou portadors d’esperança. Vosaltres viviu en el present, però vosaltres esteu mirant cap al futur, vosaltres sou artífex de futur, constructors del futur».

El proper 10 de maig, desafiant la Congregació per a la Doctrina de la Fe, està convocada una diada de benediccions de persones del mateix sexe a nivell europeu on diversos bisbes europeus han dit als mossens de les seves diòcesis que no s’enfrontaran a cap conseqüència si decideixen beneir a parelles del mateix sexe de la seva diòcesi.  El bisbe d’Essen (Alemanya), Mons. Franz-Josef Overbeck, a tall d’exemple, així ho ha dit: «No suspendré ningú ni “aplicaré la llei canònica” si un capella beneeix una parella del mateix sexe». Responen així al document «Responsum a un dubium sobre les benediccions de les unions de persones del mateix sexe», del passat  del 15.03.2021, on es declaraven no lícites aquestes benediccions.

El món de la teologia catòlica també es troba en plena convulsió a Alemanya: 277 teòlegs han signat una declaració denunciant una «manca de profunditat teològica, comprensió hermenèutica i rigor argumentatiu» a la nota de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. També lamenten «una postura paternalista de superioritat que discrimina els homosexuals i els seus estils de vida». Aquests teòlegs juntament amb uns 2.600 sacerdots i diaques criden a no aplicar la nota de la Congregació per a la Doctrina de la Fe que s’oposa a la benedicció de les parelles homosexuals. Un vent pasqual amb aires de revolta rejovenida bufa a Europa i la remor se sent al Vaticà.

En 2019, el president de la Conferència Episcopal d’Alemanya, el cardenal Reinhard Marx ja va dir que «si les persones homosexuals mantenen una relació de fidelitat durant els anys i viuen l’un per l’altra, l’Església no pot ignorar-ho i dir que aquest vincle no té cap valor». Per part seva, el president dels bisbes austríacs, l’arquebisbe Franz Lackner, ha reclamat recentment «un acompanyament ritual per a les parelles homosexuals; mereixen respecte i una resposta positiva de l’Església». El bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera al llibre Què pensa Joan Carrera, ja va dir profèticament que «amb els homosexuals s’ha d’anar més enllà d’una pura comprensió o un sentiment de llàstima. Se’ns demana una voluntat decidida d’acceptació; hi ha un col·lectiu d’homosexuals cristians que cal tenir molt en compte».

A casa nostra, seguiran jesuïtes, franciscans, benedictins, entre d’altres, «fent rebombori» i beneint parelles del mateix sexe al si de les comunitats, de manera discreta com fins ara, després que el Vaticà diu que no és lícit i no poden fer-ho? S’afegiran el proper 10 de maig a la jornada europea? He assistit al llarg del temps a 9 benediccions de parelles de gais o lesbianes al si de comunitats de l’Església catòlica i en puc donar fe del doble recorregut de les persones implicades: han repensat i discernit l’homosexualitat dins l’Església catòlica primer i han repensat i discernit la moralitat de les relacions sexuals entre persones del mateix sexe al s. XXI. I han obrat en consciència.

És necessari donar un pas més al voltant del sagrament del matrimoni, repensar-ho també per a persones LGTBI tenint en compte les dues passes anteriors. D’acord amb el Concili Vaticà II, sobretot a partir de la Constitució Gaudium et Spes 47-52, el simbolisme del sagrament del matrimoni i la seva trajectòria històrica «diferent» als altres sagraments són la base per al seu «repensament». I tres són els eixos principals de reflexió que cal tenir en compte també aplicats a les persones LGTBI: a) La persona humana (i no la seva orientació sexual) ha de ser el punt de partença i prioritat màxima; b) La centralitat de l’amor conjugal també és aplicable a les persones del mateix sexe; c) La salvació del proïsme ha de ser accessible a tota criatura de Déu, també per a les persones LGTBI. El matrimoni és un sagrament diferent i la seva evolució històrica ens dóna llum per a repensar-lo. I l’Església catòlica a Europa ha començat a fer-ho des de ja fa  anys. En seguirem «fent rebombori», seguint les paraules del papa Francesc i a la llum de l’Evangeli de Jesús i el seu Esperit.

[Imatge extreta de iStock]

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Llicenciat en Ciències Empresarials (ESADE) i màster en Organitzacions No Lucratives per la Universitat de Barcelona (UB). Llicenciat en Teologia (Facultat Teologia de Catalunya) especialitzat en Bíblia. Gestió a ONGs: Amics de la Gent Gran (1993-98), F. Congost Autisme (1998-2000), F. Un Sol Món (2001-2005), Xarxa Promocions (2006-10) i F. Banc de Recursos (2010-2018). Des del 2018, administrador del Centre LGTBI de Barcelona. Membre de l’Associació Cristiana de Lesbianes i Gais de Catalunya (ACGIL) i del Fòrum Europeu de Grups Cristians LGTBI. Autor de “Homosexualitat a l’inici del segle XXI” i “L’esclavatge a la Bíblia. El miracle de Jesús al criat del centurió a Mt 8,6-13 i paral·lels”.
Article anteriorL’amor en temps de bales
Article següentLa idealització de la bogeria en l’art

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here