Les altes taxes d’atur que tradicionalment tenim, agreujades ara amb el drama de la Covid-19, ens indiquen que cal fer un replantejament de cara al futur sobre el tipus de llocs de feina que es generen al nostre país. En aquest sentit, ens preocupa la tendència a convertir els ERTOs en EROs, és a dir, en un augment de l’atur amb caràcter permanent. En el curt termini cal encarar com dotem d’instruments a les persones aturades per tal que puguin estar més ben situades per trobar feina, per això, sense cap mena de dubte, és del tot urgent i necessari impulsar a Catalunya noves i enèrgiques polítiques actives d’ocupació. El govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’aprofitar més i millor els fons que la Unió Europea destina a les polítiques actives.

Ens dirigim cap a un món on les treballadores i treballadors ens hem de formar de manera constant per actualitzar els nostres coneixements a allò que la societat demanda. La formació ocupacional ha de tenir en compte les demandes del mercat, actuals i previsibles, atenent en particular al repte de la digitalització. La formació al llarg de la vida i l’adquisició de noves competències professionals beneficia tothom, cal consolidar-la com a dret laboral, i cal facilitar l’assistència puntual a accions formatives acompanyades d’una retribució justa. La formació professional i ocupacional de les persones sense feina, una vegada acabada, s’ha de completar  amb un seguiment personalitzat per ajudar-les a entrar al mercat laboral. És injust i inhumà que les persones “sense papers” no tinguin accés a aquestes polítiques, perquè se’ls estan negant possibilitats per a la seva inserció social i es falta al respecte a la seva dignitat.

Per impulsar polítiques actives d’ocupació cal negociar seriosament nous i valents acords entre el sector públic, màxim responsable del tema, i el sector privat, sovint encarregat de la seva gestió. Cal garantir sempre un control públic i transparent de les actuacions. Volem que les empreses del Tercer Sector i de l’economia social, solidària i cooperativa tinguin un paper destacat en la recerca i la realització de noves polítiques actives. Aquestes empreses, sense ànim de lucre, poden facilitar la superació de moltes de les actuals mancances.

Encara que en el present cal un aprofitament major i més accessible de les polítiques actives d’ocupació, de cara al futur cal fer-se determinades preguntes. Les altes taxes d’atur juvenil -líders a Europa en les dues crisis econòmiques de forma consecutiva- ens indiquen que alguna cosa va malament amb el nostre model econòmic i laboral, intens en mà d’obra de baixa qualificació, davant una joventut cada cop més formada. Tant les persones que tenen estudis i no troben feina d’allò que han estudiat (fenomen conegut com a “sobrequalificació”) com les persones joves que queden fora del sistema acadèmic formal, no són problemes individuals com s’acostuma a posar de manifest, sinó una tragèdia col·lectiva: tenim un sistema econòmic que s’ha demostrat incapaç d’aprofitar els coneixements de la gent jove, i davant d’això no hi ha formació contínua que ho arregli. Com pot la nostra economia absorbir el talent? Com pot retenir els llocs de treball i generar-ne de nous? Com ha de respondre el nostre model productiu als grans reptes de la humanitat, en particular a l’emergència climàtica i a la justícia global? Com pot la nostra economia avançar cap a una transició ecològica justa, que generi llocs de treball sostenibles en el temps i arrelats al territori? Per a aquest 1r de Maig, reclamem valentia als agents socials per entomar aquests reptes, i un debat real participat amb la ciutadania on puguem assentar les bases per repensar el model productiu en l’era post-Covid.

[Imatge de Leni_und_TomPixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Som un grup plural format per diverses associacions, moviments i entitats de l'Església o d'inspiració cristiana que tenim relació amb el món de la feina des de diferents perspectives. Ens uneix la preocupació per les condicions freqüentment injustes dels treballadors i les treballadores d'avui, a causa de les polítiques i els criteris neoliberals imperants. En un món de grans canvis, ens preocupa també el futur d'aquells treballadors que fan les feines de menys qualificació i reconeixement.
Article anteriorEns queden set anys
Article següentL’amor en temps de bales

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here