Set anys. Aquest el termini que el Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral ha proposat per “fer que les comunitats de tot el món siguin totalment sostenibles en l’esperit de l’ecologia integral Laudato si’ “, amb motiu del cinquè aniversari de la publicació el maig d’aquest any. Per què ara? Segurament perquè fa cinc anys encara no estàvem preparats. I perquè:

El fet que el cinquè aniversari de l’encíclica coincideixi amb un altre moment crític, el d’una pandèmia mundial, fa que el missatge profètic de la Laudato si’ sigui encara més significatiu. L’encíclica constitueix una guia moral i espiritual per a la creació del nou paradigma d’un món més solidari, fratern, pacífic i sostenible. Aquesta crisi és una oportunitat única per transformar la destrucció que ens envolta en una nova forma de viure: units en l’amor, la compassió i la solidaritat, i en una relació més harmoniosa amb la natura, la nostra casa comuna. La COVID-19 ha manifestat clarament com de profundament connectats i interdependents estem tots.

Set anys. Cal dir que la comunitat científica mundial no dóna gaire més termini. Des de fa dècades ve advertint de la necessitat d’actuar amb urgència. “2021 és un any decisiu per enfrontar l’emergència climàtica global. La ciència és clara: per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5°C hem de reduir les emissions mundials en un 45% per al 2030 des dels nivells del 2010″, són paraules d’António Guterres durant la presentació de l’últim informe d’ONU Canvi Climàtic publicat el passat mes de febrer (i d’aquí al 2030 amb prou feines queden nou anys).

En la proposta del Dicasteri vaticà, destaca el número set. Set anys de termini cap a la sostenibilitat total. Set objectius del programa de conversió ecològica. I set diverses institucions cridades a comprometre’s a emprendre aquesta transformació: famílies, diòcesi, escoles, universitats, hospitals/centres de salut, empreses/granges i ordes religiosos. Com indica la proposta, “durant l’Any Aniversari Especial de Laudato si’, diverses institucions posaran en marxa el programa i assumiran el compromís públic de començar un camí de set anys cap a una total sostenibilitat en l’esperit de Laudato si’“. És important el compromís públic, ja que és una manera d’enfortir la pròpia decisió i de servir de testimoni i estímul per a altres.

L’objectiu és ambiciós. “Fer que les comunitats de tot el món siguin totalment sostenibles en l’esperit de l’ecologia integral Laudato si’” no és poca cosa. “Totalment sostenibles” significa totalment neutres en emissions i en residus. La bona notícia és que això és possible, almenys, en bona part. Segurament sigui impossible arribar al 100% de l’objectiu, però si volem, podem acostar-nos-hi molt. Tenim motivació, recursos i tecnologia; només ens falta posar-nos en marxa.

Això significa, per exemple, que en set anys hauran desaparegut totes (o gairebé totes) les calderes de gasoil i gas de les nostres cases. La pregunta no és si estem preparats per a aquesta reconversió sinó quan anem a fer-la. Una re-conversió ecològica que no és principalment ni únicament tecnològica. No es tracta de continuar vivint igual, movent-nos igual, consumint igual… però ara recolzats en tecnologies “netes” que resolguin els nostres excessos. Avui sabem que això és impossible, a més de socialment injust. Es tracta de convertir el nostre cor i mentalitat per aprendre a viure d’una altra manera.

Això vol dir que durant set anys aquest serà el principal objectiu de les nostres decisions i inversions, en tots els àmbits, el privat i el públic. Durant set anys haurem de posposar qualsevol altre tipus de despesa, ja que els esforços econòmics seran considerables. Posposem les despeses en noves autovies, en inversió militar, en el desplegament de noves tecnologies de comunicació (com la xarxa 5G), en publicitat de productes innecessaris, en viatges superflus… Durant set anys necessitarem dedicar tots els recursos possibles a aquesta conversió ecològica. Qui ho pagarà?, ¿els pobres del món, que són els que menys han contribuït a la catàstrofe que patim i els que més en pateixen les conseqüències? No, ho haurem de pagar nosaltres, els habitants dels països més rics, que, a més, som els principals causants d’aquesta situació d’emergència climàtica. Encara que això suposi, durant set anys, deixar de gastar en altres àmbits.

Set anys de posposar altres coses i dedicar-nos a la conversió ecològica. En les nostres decisions econòmiques, és clar, però també en les nostres converses quotidianes, en els hàbits de cada dia, en les nostres pregàries i celebracions, en els plans educatius, en els programes polítics…

Sí, posposem també durant set anys altres aspectes dels nostres posicionaments polítics, sens dubte importants, i donem suport durant aquest temps a aquelles propostes polítiques que vagin clarament en la línia del que proposa el Dicasteri vaticà. Per descomptat que seria més fàcil si les diverses administracions públiques anessin en aquesta direcció. En major o menor mesura ja ho estan fent, moltes vegades a remolc de les directrius europees, com la recent Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Una llei que arriba tard i que, com argumenta Ecologistes en Acció, és insuficient per respondre als objectius de la comunitat científica i, a més, no té en compte un debat més profund sobre el repte civilitzatori que suposa l’emergència climàtica.

“Hem d’actuar com si la nostra casa estigués en flames, perquè així és”, ha repetit l’activista mediambiental Greta Thunberg. “Molts polítics m’han dit que amb el pànic no s’aconsegueix res de bo. Hi estic d’acord, però quan casa teva està en flames i vols prevenir-la d’un esfondrament, és millor entrar en pànic una mica”. Es tracta d’una emergència! I així com estem supeditant-ho tot (o gairebé tot) a l’emergència sanitària que suposa la pandèmia, ¿no ho supeditarem tot també a l’emergència climàtica?

No cal ni és possible fer-ho tot el primer any, però sí saber que en set anys ha d’estar tot fet (o, almenys, gairebé tot). Això vol dir que:

– Si una diòcesi compta amb, posem, 70 parròquies, cada any, de mitjana, deu parròquies han de ser totalment sostenibles.

– Si una congregació religioses compta amb, posem, 14 cases, cada any, de mitjana, dues d’elles han d’arribar a ser totalment sostenibles.

– Si una xarxa d’obres educatives, socials o sanitàries té, posem, 21 centres, cada any, de mitjana, tres d’ells ha de ser totalment sostenibles.

Sona contundent, però no és més que un càlcul elemental. No cal ni és possible fer-ho tot el primer any, però sí que cal començar aquest primer any.

Finalment, no farem aquesta transformació sols. Ara més que mai cal donar-nos suport els uns als altres, motivar-nos, ensenyar-nos i comptar amb l’ajuda d’experts. Ens queden set anys.

“Les prediccions catastròfiques ja no poden ser mirades amb menyspreu i ironia. A les pròximes generacions podríem deixar-los massa runes, deserts i brutícia. El ritme de consum, de rebuig i d’alteració de l’entorn ha superat les possibilitats del planeta, de tal manera que l’estil de vida actual, per insostenible, només pot acabar en catàstrofes, com de fet ja està passant periòdicament en diverses regions. L’atenuació dels efectes de l’actual desequilibri depèn del que fem ara mateix, sobretot si pensem en la responsabilitat que ens atribuiran els que hauran de suportar-ne les pitjors conseqüències” (Papa Francesc, LS 161).

[Imatge de Manfred Antranias Zimmer a Pixabay]

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Es autor de libros, artículos, conferencias y cursos sobre ecología, consumo, espiritualidad y estilos de vida alternativos. Autor del del cuaderno Al que tiene se le dará; al que no tiene se le quitará (Colección virtual CJ nº 3). Participa en la iniciativa “Biotropía. Estilos de vida en conversión” y en el grupo “Cristianismo y Ecología”. Vive con su mujer en Cañicosa, un pequeño pueblo de Segovia. Juntos animan un centro comunitario de ecología, espiritualidad y acogida con el nombre de Tierra Habitada.
Article anteriorDebat sobre Democràcia, aportacions des de Centreamèrica
Article següentAprofundim en les polítiques actives d’ocupació, repensem el nostre model productiu!

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here