En el Capítol IV, número 38, de l’autobiografia de Sant Ignasi de Loyola, es relata l’arribada d’aquest a Gaeta des de Barcelona al 1523. A ell es van unir una mare i la seva filla, qui també mendicaven. A la mitjanit, en la casa on es van allotjar, Ignasi va sentir grans crits que provenien de la zona on es trobaven les dues dones. Es va aixecar per a veure què era i va veure a les dones al pati ploroses, “lamentant-se que les volien forçar”. Sant Ignasi no es va quedar igual: “A ell li va venir amb això un ímpetu tan gran, que va començar a cridar, dient: “això s’ha de sofrir?”. Ho va fer amb eficàcia i va espantar als homes.

El que va fer Sant Ignasi de Loyola aquella nit va ser actuar com un “upstander”. Així ho definiria la literatura científica internacional, que a més assenyala que la “bystander intervention” (l’actuació solidària de suport a la víctima per part dels iguals i de tota la comunitat) és l’estratègia més efectiva per a acabar amb la violència cap a les nenes i les dones. Per això és central protegir als qui fan costat a les víctimes, perquè sense aquest suport la víctima es queda sola i sense possibilitats de convertir-se en supervivent d’èxit. Per això, per a les persones que investiguem científicament en l’àmbit de superació de la violència en les relacions humanes, i per a totes les persones que desitgem un món lliure de violència, aquest és un moment especialment important i bonic. Tan sols fa uns dies, l’agència SINC, agència de notícies científiques de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, ha publicat una notícia sobre la recerca que recentment ha publicat el professor Ramón Flecha (exalumne de Jesuitak Indautxu) en la prestigiosa revista Violence Against Women, la primera revista científica del món sobre el tema. Flecha és el primer autor en l’àmbit de violència de gènere a nivell internacional (Google Scholar). Mitjans de comunicació d’àmbit mundial (i molts d’ells acadèmics) s’han fet ressò d’aquesta notícia.

L’article publicat tracta d’una recerca pionera per ser la primera que analitza en profunditat l’Assetjament Sexual de Segon Ordre (SOSH per les seves sigles en anglès). SOSH és l’assetjament que sofreixen les persones que es posicionen amb les víctimes de primer ordre i les recolzen públicament. Aquesta violència de segon ordre pot ser física o psicològica i té per objectiu desactivar les xarxes de suport de les víctimes de primer ordre, traslladant el missatge a la resta de la comunitat que qui s’atreveixi a trencar el silenci sobre l’abús sexual fent costat a les nenes i dones víctimes, rebrà un escarment públic. D’aquesta manera, els agressors i els seus aliats imposen a través de la violència i la por una llei del silenci que deixa soles a les víctimes, la qual cosa empitjora les ja molt negatives conseqüències de la violència sexual en la salut mental i física. Aquest assetjament sexual de segon ordre cap als qui se solidaritzen amb les víctimes de primer ordre i no les abandonen, inclou la difusió de tota mena de calúmnies sobre la vida professional i personal dels qui ajuden a qui pateix i la seva repetició en els mitjans per a aconseguir la major difusió. Aquest assetjament sexual danya la salut de les víctimes de segon ordre i arriba a perjudicar, fins i tot, la dels seus fills, filles i familiars.

Però el desemparament legal de les excel·lents persones que ajuden a les víctimes ja té fi. La violència de segon ordre ha estat recentment incorporada en la Llei Catalana 17/2020, aprovada en el Parlament de Catalunya el passat 22 de desembre, sent la primera en el món a legislar sobre SOSH. L’article específic sobre violència sexual de segon ordre inclòs en la llei s’ha basat en la recerca que Flecha reporta en l’esmentat article científic i en una altra duta a terme pel centre de recerca que ell mateix va fundar. Aquesta aprovació significa que el que abans no era èticament acceptable ara tampoc ho és legalment. Aquesta protecció legal suposa que més persones s’atreviran a fer costat a les nenes i als nens víctimes d’abusos sexuals en la infància i a les dones víctimes de violència de gènere. I això ho canvia tot.

Ara disposem d’una eina clau més per a avançar en la consecució d’una de les Preferències Apostòliques Universals de la Companyia de Jesús: “contribuir en l’eliminació dels abusos dins i fora de l’Església (…)”. Protegir als qui fan costat a les víctimes ens permet avançar en aquest somni. Les conseqüències del que aquesta protecció implica per a les víctimes de primer ordre ja ens ho reflectia l’episodi de l’autobiografia de Sant Ignasi de Loyola amb la que iniciàvem aquesta entrada: “I tots tres van començar a caminar així de nit”.

[Imatge de Harish SharmaPixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Professora agregada a la UB. Doble PhD per la Universitat de Wisconsin-Madison. Realitza investigació científica en l'àmbit de la socioneurociència aplicada a la superació de la violència en les relacions humanes. És membre de el projecte Jordà (UNIJES) sobre abusos a l'Església i coordina un projecte sobre prevenció de la violència contra les dones en 6 escoles de Fe y Alegría a Nicaragua.
Article anterior«Mama, qui era l’Arcadi?»
Article següentEl misterio Bergoglio

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here