Des del segle IV, l’Església es va allunyar del carisma original de Jesús de Natzaret. Va introduir el sacerdoci i amb ell el clericalisme, creant privilegis per al clergat i discriminació per als fidels. Així es van succeir una sèrie d’esdeveniments cruels i dramàtics. L’explotació dels pobres per part del clergat, les croades, la Inquisició, l’aprovació de l’esclavitud, etc. Tot això molt allunyat del carisma original que va anunciar Crist, el Senyor.

Seguint aquesta trajectòria, l’Església continua condemnant, discriminant, marginat amb interpretacions humanes que pretenen ser exigències de Déu, però no ho són. No s’ajusten al missatge de Jesús. On queda la salvació universal que va portar Jesús a la humanitat?

«A la pregunta proposta: L’Església disposa del poder per impartir la benedicció a unions de persones del mateix sexe? Es respon: Negativament». El Responsum de la Congregació per a la Doctrina de la Fe publicat el 15 de març d’aquest any afirma que «es necessita que allò que es beneeix estigui objectivament i positivament ordenat a rebre i expressar la gràcia, en funció dels designis de Déu inscrits en la Creació i revelats plenament en Jesucrist»[1]. El llibre de la Saviesa ens recorda: «Estimes tots els éssers i res del que vas fer avorreixes, doncs si alguna cosa odiessis, no ho hauries fet. I com hauria subsistit res, si no ho haguessis volgut? Com ​​s’hauria conservat el que no haguessis cridat?» (Sab 11, 24-25). Déu estima tots els éssers creats. Cada persona amb la seva sexualitat és estimada per Déu, és en el pla de Déu. El bisbe Franz Kreissl, de Sankt Gallen (Suïssa), afirma que «l’Església no és la guardiana de la benedicció de Déu». Per a aquest bisbe «la tasca de l’Església avui és recórrer un camí amb les persones en què puguin integrar la seva sexualitat com un do de Déu». Quan entendrà l’Església que aquestes persones tenen dret a viure la seva sexualitat?

Una «Església en sortida» ha d’atendre aquestes qüestions, però es necessita un canvi d’actitud en la jerarquia i en els fidels. Reconèixer la igualtat de totes les persones és fonamental. Francesc parla de la fraternitat, però la fraternitat no ens fa iguals. A la primera oració final dirigida al Creador, en l’encíclica Fratelli tutti, Francesc diu: «Senyor i Pare de la humanitat, que vas crear tots els éssers humans amb la mateixa dignitat […]», això significa reconèixer la igualtat de totes i tots.

No serveix de res reconèixer la igualtat de totes les persones si no hi ha un canvi en l’estructura eclesial. Modificar un cànon del Codi de Dret Canònic és insuficient. Es necessita un canvi profund en l’organització i en la vida de l’Església.

Si no es fa, un cop més les paraules de Francesc seran “paraules buides” (cf. Fratelli tutti, núm 6).

***

[1] cf. https://press.vatican.va/content/salastampa/es/bollettino/pubblico/2021/03/15/res.html

[Imatge de Julie RosePixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Teóloga, especializada en Teología fundamental. Estudió Ciencias Químicas y ejerció como profesora de química y religión. Actualmente, su centro de interés para el estudio y la praxis son los derechos humanos en la Iglesia y la sociedad y el diálogo interreligioso. Participa en el grupo Alcem la Veu que reclama la igualdad y la dignidad de la mujer en la Iglesia y colabora con el Grupo de diálogo interreligioso del barrio de Gracia (Barcelona) cuya finalidad es ayudar a favorecer la armonía interreligiosa y, desde ese encuentro, promover la justicia y la paz social. A pesar de las dificultades, continúa apoyando al pueblo Palestino, que sufre una dura ocupación por parte de Israel.
Article anteriorCristianismo feminista
Article següentPaso largo, vista corta

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here