Moltes vegades no sabem què fer amb els sants. Però si ens hi acostem podem extreure’n grans aprenentatges per a la nostra vida personal, per això l’Església els posa com exemple. M’agradaria que ens fixéssim en Ignasi de Loiola a través de la seva autobiografia.

Ignasi comença el seu camí espiritual després d’un daltabaix en la seva vida: ferit en una batalla on perd el bàndol que ell defensa, és portat a la casa natal d’on va sortir per conquerir fama, honor i una manera de viure. Quantes vegades no hem experimentat que un daltabaix en la nostra vida, ja sigui malaltia, l’atur, greus problemes de feina, familiars… Potser les conseqüències d’aquesta pandèmia que ho assola tot, no ens han fet preguntar-nos pel sentit del que estem vivint?

Tornem a Ignasi. A casa seva, durant la llarga convalescència, s’avorreix i intenta distreure’s amb el que té a ma i sorprès descobreix que existeix una vida interior a la que podem parar-hi atenció i que, si l’escoltem ens adonem que hi ha moviments i que aquests moviments ens ajuden a comprendre millor el món que ens envolta i a nosaltres mateixes (discernir) i al seu torn també decidir. Aquesta descoberta en la persona d’Ignasi cristal·litzarà en la necessitat d’un canvi de vida.

Així que, guarit comença el seu camí de recerca: surt de Loiola sol i a peu, arriba a Manresa on s’està sol en una cova i encara, després de la gran experiència del Cardener, vol peregrinar sol a Jerusalem per quedar-s’hi. Potser podríem redescobrir avui nosaltres la necessitat de cercar espais de solitud on deixar que Déu ens parli al cor.

S’embarca cap a Jerusalem perquè pensa que és allà on Déu el crida però malgrat que no el deixen quedar-se no es desanima. La seva experiència de Déu, pregada i discernida, el fa seguir endavant: vol oferir al món el que ell ha descobert, vol compartir el que el Senyor li ha fet saber i surt a l’encontre dels germans, a l’encontre de persones que vulguin fer camí amb ell. Tota experiència de Déu ens porta als germans, a la comunitat.

I és ja vivint en comunitat quan, camí de Roma, rebrà la confirmació definitiva que la seva intuïció d’un estil de vida novedós  serà aprovada i confirmada per l’Església. Aquell que volia anar a Jerusalem per estar més a prop de Jesús s’haurà de quedar a Roma, dirigint, escrivint, acompanyant…  És en aquesta aparent aridesa de la vida de cada dia, enmig d’aquesta vida atrafegada que Ignasi escriu: “encara més, havia anat sempre creixent en devoció, és a dir, en facilitat de trobar Déu i ara més que mai en tota la seva vida. I sempre i a tota hora que volia trobar Déu, el trobava” (Au 99).

No és potser aquest desig el que alena en tota persona que cerca honradament la felicitat, la plenitud en la seva vida, sigui de la tradició que sigui? De vegades busquem a Déu en manifestacions excepcionals o en experiències extraordinàries quan Déu només se’ns manifesta a través de la realitat, sovint la més prosaica i quotidiana, doncs no hi ha altre lloc on pugui manifestar-se.

Així mateix, aquesta familiaritat amb Déu és la que busquem en els Exercicis Espirituals. Cerquem aquesta familiaritat perquè és la que ens dona vida i també criteri de discerniment, igual que Ignasi. Acostar-nos familiarment a Déu per viure no autocentradament sinó oberts als altres i a l’Altre. Seguint les passes d’Ignasi se’ns convida a viure descentradament, posant el Crist i els altres al centre de la nostra vida. Només així serem capaços de ser testimonis de l’evangeli que estem cridats a viure.

[Imatge de fancycrave1Pixabay]

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Article anteriorMística desértica
Article següentEl ecumenismo del dolor

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here