Jaime Tatay y Jaime MuñozLa pandèmia de COVID-19 ha evidenciat fins a quin punt som part de la biosfera i compartim amb ella un destí comú. En aquest context, no només s’ha posat de manifest que la “salut humana” està estretament relacionada amb la “salut de la natura”, sinó que seria més adequat considerar la salut de la biosfera com el paradigma més adequat per abordar de manera conjunta els reptes sanitaris i mediambientals del nostre temps.

Efectivament, en àmbits acadèmics, durant els últims anys va cobrant força el concepte One health (Una salut), que pretén destacar que la salut humana i la salut dels ecosistemes estan unides; que l’home no pot aïllar-se de la natura i viure’n aliè.

Com s’assenyala en el recent informe Planeta viu 2020, de WWF Internacional[1], recolzant-se al seu torn en diferents fonts i estudis, durant els darrers 50 anys hi ha hagut un gran progrés en matèria de salut i benestar a nivell global. La mortalitat infantil i la pobresa s’han reduït i l’expectativa de vida ha augmentat. Aquests progressos són molt esperançadors, però cal reconèixer que s’han realitzat, almenys parcialment, a costa de l’explotació i alteració dels ecosistemes naturals; una alteració que pot inutilitzar el que s’ha  aconseguit, com d’alguna manera podem advertir en les conseqüències socioeconòmiques i sanitàries de les crisis del COVID-19, que en alguns llocs del món ja ha reduït l’esperança de vida.

Els nivells actuals de degradació ambiental soscaven la capacitat de la naturalesa per proveir els serveis ambientals dels que la humanitat es beneficia[2]: estabilitat climàtica, qualitat de l’aigua i de l’aire, seguretat alimentària, formes de vida sostenibles, pol·linització, medicines, benestar psicològic i, per descomptat, la capacitat de prevenir i minimitzar els efectes de pandèmies zoonòtiques.

Per tot això, la destrucció de la naturalesa amenaça amb alentir, i fins i tot revertir, els èxits aconseguits per la humanitat durant els últims anys en termes de salut i benestar. Serveixi d’exemple d’això l’advertència de l’últim informe la FAO sobre la creixent inseguretat alimentària en diferents zones del planeta[3].

És en aquest context en el que des de diferents organitzacions mundials s’ha introduït l’esmentat enfocament One health o l’equivalent Planetary health, per destacar que només hi ha una única salut, la salut del planeta, reconeixent que el benestar de la humanitat i la natura estan essencialment vinculats.

És significatiu i cridaner també en aquest sentit l’informe científic de juliol de 2020 del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) titulat: Prevenir la propera pandèmia – Zoonosi: com trencar la cadena de transmissió, informe que destaca com l’enfocament One health[4] “és el mètode òptim per prevenir els brots i pandèmies de zoonosis, així com per donar-los resposta. Adoptar aquest enfocament, que reuneix coneixements especialitzats mèdics, veterinaris i ambientals, ajudarà els governs, les empreses i la societat civil a aconseguir una salut perdurable per a les persones, els animals i el medi ambient per igual”[5].

En aquest context, el novembre de 2020 ha estat anunciada la constitució del Consell d’experts d’alt nivell sobre l’enfocament One health (One Health High-Level Expert Council). Una iniciativa conjunta de l’OMS, l’OIE, la FAO i el PNUMA, i el seu objectiu serà recopilar, organitzar i donar a conèixer informació científica contrastada sobre els vincles entre la salut humana, la animal i l’ambiental, amb l’objectiu d’informar la ciutadania i ajudar els poders públics en la presa de decisions[6]. Com s’assenyala en el comunicat que va anunciar la seva constitució, l’enfocament One health és “un enfocament transversal i sistèmic de la salut basat en el fet que la salut humana i la salut animal són interdependents i estan vinculades a la salut dels ecosistemes en què coexisteixen, com s’estableix en els Principis de Berlín”[7].

Precisament els anomenats Principis de Berlín van ser proposats en la Conferència internacional “Una salut, un planeta, un futur”, celebrada l’octubre de 2019 a Berlín i promoguda per la Societat per a la Conservació de la Vida Silvestre i el Ministeri Alemany d’Afers Exteriors. Conferència en què van participar prop de 200 experts de diversos àmbits de coneixement: política, sociologia, filosofia, economia, ecologia, medicina i veterinària. En aquest fòrum es van analitzar, discutir i acordar els esmentats principis, actualitzant i seguint desenvolupaments previs, particularment els anomenats Principis de Manhatan, desenvolupats ja el 2004 en el Simposi internacional “Construint ponts interdisciplinars per a la salut en un món globalitzat”, desenvolupat a la Universitat Rockefeller de Nova York[8].

Els Principis de Berlín[9] són un decàleg de consideracions i recomanacions dirigides a líders mundials, governs i societat civil, així com a les comunitats científica, de conservació, de salut i d’economia i finances. Amb ells es crida a l’acció urgent des d’una perspectiva holística, tenint en compte els problemes de salut humana, animal i vegetal, les malalties transmissibles i no transmissibles, la resistències microbianes, la pèrdua de biodiversitat i la integritat dels ecosistemes, així com les pressions exercides pels gasos d’efecte hivernacle i la contaminació de l’aire, l’aigua i els sòls.

Des de la consideració de la biodiversitat com a suport de la vida al nostre planeta i davant la magnitud dels reptes futurs mai abans enfrontats per la humanitat, es destaca la necessitat ineludible de la cooperació multidisciplinar, ja que cap grup, disciplina o sector de la societat posseeix en si mateix els coneixements i recursos per a “prevenir l’aparició o ressorgiment de malalties mantenint i millorant la salut i benestar de totes les espècies en el món globalitzat d’avui”; i tot això sense perdre de vista els empobrits, en relació als quals es reconeix que “estem fallant fonamentalment als pobres -El Club de la misèria-[10], juntament amb el seu bestiar i el medi ambient de què depenen directament, impulsat tot això per patrons de consum desenfrenats i en constant augment i la destrucció ambiental associada”.

Un reflexió equivalent podria fer-se en relació als pobles originaris i la seva riquesa biocultural, que, segons el papa Francesc, l’economia globalitzada “danya sense pudor”[11]; i és que “ni tan sols la noció de qualitat de vida pot imposar-se, sinó que s’ha d’entendre dins del món de símbols i hàbits propis de cada grup humà” (Laudato si’, n. 144), ja que “si les cultures ancestrals dels pobles originaris van néixer i es van desenvolupar en íntim contacte amb l’entorn natural, difícilment puguin quedar indemnes quan aquest ambient es fa malbé”[12].

***

[1] WWF, Living Planet Report 2020.

[2] Wildlife Conservation Society, “10 reasons to thank nature”, en https://www.wcs.org/get-involved/updates/10-reasons-to-say-thanks-to-nature (2 diciembre 2020).

[3]   FAO, FIDA, OMS, PMA i UNICEF, Versió resumida de L’estat de la seguretat alimentària…”

[4]   COMITÈ D’AGRICULTURA DE LA FUNDACIÓ PER A L’ALIMENTACIÓ I L’AGRICULTURA (FAO), “COAG / 2020/6 / Rev.1,”Prevenir i anticipar malalties i plagues d’animals i plantes amb grans repercussions i fer-los front”, a http://www.fao.org/3/nd391es/nd391es.pdf (28 septiembre (2 octubre 2020).

[5]    PROGRAMA DE NACIONS UNITAT PER AL MEDI AMBIENT, “Prevenir la propera pandèmia: Zoonosis i com trencar la cadena de transmissió”, a https://www.unenvironment.org/es/resources/report/preventing-future-zoonotic-disease-outbreaks-protecting-environment-animals-and (6 julio 2020).

[6]   PROGRAMA DE NACIONS UNIDES PER AL MEDI AMBIENT, “UNEP joins three international organizations in expert panell to improve One Health”, a https://www.unenvironment.org/news-and-stories/story/unep-joins-three-international-organizations-expert-panel-improve-one-health (12 noviembre 2020).

[7] Alliance for Multilateralism, “Presentation of the work of the Alliance for Multilateralism. The One Health High-Level Expert Council and the Fight against Infodemics”, a https://multilateralism.org/wp-content/uploads/2020/11/2020-11-11-Press-release-meeting-AfM-12-November-2020-final-version-EN.pdf (12 noviembre 2020).

[8] R. A. Cook – W.B. Karesh – S.A. Osofsky, “Summary of the Conference One World, One Health: Building Interdisciplinary Bridges to Health in a Globalized World”, Wildlife Conservation Society and The Rockefeller University, a http://www.oneworldonehealth.org/sept2004/owoh_sept04.html (29 setembre 2004).

[9]   GRUP DE TREBALL PER ALS PRINCIPIS DE BERLÍN, a https://c532f75abb9c1c021b8c-e46e473f8aadb72cf2a8ea564b4e6a76.ssl.cf5.rackcdn.com/2020/02/11/74ik3zxtxp_The_Berlin_Principles_on_One_Health_.pdf (25 octubre 2019).

[10] P. Collier, El Club de la Miseria. Qué falla en los países más pobres del mundo, Madrid 2008

[11] FRANCESC, Exhortació Apostòlica postsinodal Estimada Amazònia, n.40, a   http://www.vatican.va/content/francesco/es/apost_exhortations/documents/papa-francesco_esortazione-ap_20200202_querida-amazonia.html (Roma 2 febrer 2020).

[12] FRANCESC, Exhortació Apostòlica postsinodal Estimada Amazònia, n.40.

Imatge d’Eduardo RSPixabay 

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuita. Ingeniero de Montes y doctor en Teología. Es profesor en la Universidad Pontificia Comillas (2017) donde enseña Ecología, Ética y Doctrina Social de la Iglesia. Es también director de la revista Razón y Fe y miembro del equipo Ecojesuit. Colabora en el equipo de Cristianisme i Justícia, participando en el grupo de Ética y sostenibilidad.
Article anteriorUna bona notícia: una assemblea eclesial
Article següentLa sensibilidad al dolor de Emmanuel Mounier (I)

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here