Víctor CodinaEstem tan acostumats a rebre males notícies: nous brots de la pandèmia, retards de les vacunes, col·lapse dels hospitals, amenaça de nous confinaments, a més de la crisi econòmica i laboral, desastre ecològic i escàndols d’abusos eclesials…, que ens sembla increïble que hi hagi encara alguna bona notícia i menys encara de l’Església: “De l’Església pot sortir-ne res de bo?”.

La bona notícia és que Francesc ha convocat una Assemblea Eclesial d’Amèrica Llatina i Carib, que vol ser una reunió de tot el Poble de Déu llatinoamericà i caribeny, sota el tema: “Tots som deixebles missioners en sortida”.

Aquesta Assemblea, inaugurada oficialment el 24 de gener a la basílica de la Mare de Déu de Guadalupe, de Mèxic, culminarà presencialment i virtualment del 21 al 24 de novembre de 2021 a la Ciutat de Mèxic.

D’on neix la novetat d’aquesta bona notícia? La novetat és que fins ara les assemblees nacionals i regionals de les esglésies eren conferències o assemblees episcopals i ara aquesta serà una assemblea eclesial, és a dir, es reuniran no només bisbes, sinó tots els participants del Poble de Déu: laics i laiques, religiosos i religioses, seminaristes, sacerdots, bisbes, cardenals i persones de bona voluntat.

Francesc desitja que no es reuneixi una elit separada del sant poble fidel, ja que tots els que hem rebut l’Esperit en el baptisme formem part de la comunitat cristiana, som part del Poble de Déu i el Poble de Déu és infal·lible en la seva fe, com afirma el Vaticà II (LG 12).

Aquesta Assemblea és un signe profètic per al futur de l’Església, vol ser la presència de Jesús en la vida quotidiana de la gent, enmig dels crits dels empobrits i de la germana mare terra en aquests temps de pandèmia. Es tracta de resar, parlar, pensar, discutir i buscar entre tots la voluntat de Déu.

Aquesta Assemblea Eclesial pot resultar per a molts una cosa inèdita, però en realitat assumeix el missatge del Vaticà II, que l’Església està formada per tot el Poble de Déu que va caminant cap al Regne; està en la línia de la sinodalitat eclesial, és a dir, que l’Església és un caminar conjuntament de tots els cristians batejats, tots podem ensenyar i aprendre, ja que tots hem rebut el mateix Esperit.

Ja hi va haver recentment un precedent d’aquesta Assemblea Eclesial. Francesc, després del Sínode de l’Amazònia (2019), el dia 29 de juny de 2020 va constituir oficialment no un organisme Episcopal Amazònic, ni una Conferència Episcopal Amazònica, sinó l’Assemblea Eclesial de l’Amazònia, de la qual formen part no només bisbes amazònics, sinó també laics i laiques, religiosos i religioses, membres originaris dels pobles amazònics.

En conformitat amb L’Alegria de l’Evangeli, Laudato sí’, Fratelli tutti i Somiem junts, Francesc desitja que les coses no es decideixin des de dalt, des de la cúspide de la piràmide eclesial, ni menys encara des d’una Església clerical, sinó des de la base de la piràmide, entre tots i totes, en una Església en camí, una Església polièdrica, sota la guia sempre sorprenent de l’Esperit del Senyor que desborda tots els nostres esquemes.

No es tracta només de fer memòria de la Conferència Episcopal d’Aparecida (2007), sinó de traçar nous camins de fraternitat universal i amistat social per a Amèrica Llatina i el Carib. El seu logotip és el mar del món en què navega la barca de l’Església.

No és aquesta una bona notícia, encara que hagi passat molt desapercebuda?

Imatge extreta de: Conferencia del Episcopado Mexicano

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here