Sobre la pandèmia durant l’any 2020 s’ha escrit molt (potser massa?). Tota crisi profunda després d’un primer moment de shock posa en marxa una dinàmica de reflexió i creativitat desbordants que respon a la necessitat humana d’explicar i explicar-nos el que està passant. Sumem-li a això la peculiaritat d’aquesta crisi associada a un temps de confinament, que si bé res té a veure (impossible en els nostres dies) amb un temps d’aïllament, sí que ha produït una interrupció real de les nostres vides, generalment accelerades i extravertides.
De la suma d’aquests dos factors neix d’alguna manera aquest Diari d’una pandèmia, un llibre que recull alguns dels articles publicats en aquest blog durant els mesos de març-octubre del 2020. Durant aquest temps, marcat en bona part per l’estat d’alarma i el confinament, el blog es va convertir en el lloc d’encontre dels membres de l’equip, el lloc on exposar unes reflexions que naixien de la perplexitat, l’esperança, la necessitat de posar-hi paraules… L’estructura del llibre no és temàtica sinó cronològica, el que afegeix al valor de les reflexions i dels autors, el caràcter de testimoni viscut. D’aquí l’encertat del títol: és un Diari encara que no sigui certament un diari d’ús personal, intimista i secret, sinó tot el contrari, col·lectiu, compromès i amb voluntat de ser compartit.
Potser uns mesos després de ser publicades, algunes de les reflexions ens semblin ja caduques o ingènues per tot el que hem après (i desaprès) des de llavors. No obstant, mantenen el valor de testimoni i ens permeten fer memòria, de la mateixa manera que fem memòria a l’hora de repassar un àlbum de fotos familiar. Memòria d’un temps patit, d’un temps de dolor i de dol, d’un temps d’Església domèstica, de radicalització de les desigualtats, de dilemes ètics, d’aprofundir en l’esperança…
Un altre dels valors del llibre és la diversitat de veus. Trobem en ell autors i autores coneguts per ser assidus en els publicacions del centre (J. I González Faus, Víctor Codina, Jaume Flaquer, Javier Vitoria…) i altres veus noves que s’han anat incorporant en els darrers anys aportant perspectives i aire nou (Núria Romay, Valeria Méndez de Vigo, Pedro Moya, Juan Pablo Espinosa, María del Mar Magallón…). Veus de filòsofs (Albert Florensa), de psicòlegs (Víctor Hernández), de politòlegs (Oscar Mateos), de metges que ho han viscut tot a primera línia (Nani Vall-llossera, Felipe García), de persones del món de l’art i el teatre (Jorge Picó) i un llarg etcètera.
Valor testimonial, memòria, diversitat de veus i disciplines… fan d’aquest Diari d’una pandèmia un llibre recomanable per a poder realitzar en grup o personalment “una lectura social i teològica d’un temps en que vam viure confinats”.
Detall de la coberta de Diari d’una pandèmia