Josetxo Ordóñez Echeverría. El primer estat d’alarma, que es va decretar el 14 de març i va durar fins al 21 de juny, va significar un confinament domiciliari molt estricte, el tancament de la major part de l’activitat industrial, comercial, productiva. També el tancament dels centres educatius, universitats, dels teatres, cinemes, fins i tot de les fronteres. A més, el tancament dels jutjats, de les oficines públiques, el tancament dels registres oficials, de l’atenció presencial per les administracions públiques.

Aquest últim aspecte és especialment important per a les persones migrants, ja que les autoritzacions de residència i de treball estan subjectes a una vigència temporal: deixar caducar un NIE significa deixar d’estar a Espanya de forma regular. I això és un problema enorme, no solament administratiu sinó un problema integral per a una persona i la seva vida a casa nostra.

Durant l’estat d’alarma, el Govern central va aprovar una pròrroga general de les autoritzacions de residència i treball que no podien ser renovades pel confinament generalitzat de l’Administració pública. La pròrroga provisional suposava, en essència, afegir sis mesos als NIE a partir de la data de la fi de l’estat d’alarma, el 21 de juny.

I el passat dia 20 de desembre ja ha caducat la pròrroga dels NIE que havien perdut vigència durant el primer estat d’alarma. No obstant això, la situació avui dia està lluny de la suposada “nova normalitat” que el Govern espanyol es va afanyar a proclamar. Vivim sota un segon estat d’alarma, amb grans restriccions a la mobilitat. La pandèmia per COVID-19 continua com al mes de març passat i és reconeguda la dificultat d’accés a les vies administratives i legals de renovació i pròrroga dels NIE: la presencialitat ha desaparegut pràcticament de les relacions entre els ciutadans estrangers i l’Administració. S’obliga a les persones migrants a aconseguir cita prèvia, a utilitzar mitjans telemàtics.

La Fundació Migra Studium va llançar una campanya des de primers de desembre per cridar l’atenció d’un compte enrere inquietant: la fi de la pròrroga provisional que arribava el 20D. Després del dia 20, encara hi ha una possibilitat de renovar, fins a 90 dies després. El que passa és que aquesta possibilitat pot comportar una sanció de fins a 500 euros, pel fet de renovar fora de termini.

En aquesta campanya, Migra Studium proposa als diferents poders públics -central, autonòmics i locals- que adoptin un pla de xoc amb les següents mesures:

1. Iniciïn immediatament campanyes d’informació dirigides al públic en general per difondre d’una manera clara i senzilla el contingut de la pròrroga de documentació d’estrangers. Que d’aquesta manera els titulars de drets i qui ha de reconèixer aquests drets estiguin degudament informats de l’existència de la norma.
2. Fer especial èmfasi en informar degudament a agrupacions o associacions que aglutinen a persones especialment interessades per la norma, com poden ser sindicats, associacions patronals, associacions de persones migrants, etcètera.
3. Notifiquin als òrgans de l’Administració General de l’Estat, així com als diferents nivells de les administracions autonòmiques i locals, les dificultats detectades per al reconeixement de drets: elaboració i emissió més flexible dels informes sobre integració o adequació d’habitatge, normes per fer efectiva la inscripció padronal amb o sense domicili fix, facilitació de requeriments de coneixements lingüístics en processos de regularització administrativa, etc.
4. Proposar solucions pràctiques per a cada Administració en el seu àmbit funcional i geogràfic d’actuació. No solament els i les funcionàries han d’estar degudament informades, també s’ha d’actualitzar les diferents seus electròniques de les administracions, que sovint impedeixen l’accés a drets a l’introduir un NIE reconegut per defecte com no vigent.

Migra Studium considera que la documentació que acredita la residència legal forma part d’un dret fonamental de les persones migrants, reconegut i garantit a l’art. 4 de la Llei orgànica d’estrangeria, com a part del dret humà a migrar de l’art. 15 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per tal d’exercir aquests drets cal també que per les administracions públiques es garanteixi el dret fonamental de petició de l’art. 29 de la Constitució espanyola.

Tot això implica el deure dels poders públics de permetre l’accés dels i les ciutadanes estrangeres als procediments de renovació, als registres i als òrgans administratius que han de resoldre les sol·licituds de renovacions.

No és acceptable que un nombre significatiu de ciutadans quedi en situació d’irregularitat administrativa per falta de previsió o per un deficient funcionament de l’Administració.

Imatge extreta de: Migra Studium

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
De Pamplona, casat i aita d'una filla i dos fills. Llicenciat en Dret i en Filosofia. Doctor en Dret per la UB. Advocat de la Fundació Migra Studium. Professor de Dret Internacional Privat a la UPF i la UOC. President de la Fundació Arrels.
Article anteriorPreguntes per a una reflexió de Nadal en pandèmia
Article següentNavidad no ha llegado, no todo es igual y sí puedes hacer algo

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here