Víctor Codina. La pandèmia ens ha absorbit tant aquest any (contagis, mascaretes, malalts, morts, metges, sanitaris, hospitals, confinament, quarentena, crisis laboral, treball, classes i reunions virtuals, vacunes…) que altres qüestions han restat enfosquides i marginades. Les conclusiones del Sínode de l´Amazònia i la bellísima carta Estimada Amazònia de Francesc, han passat molt desapercebudes.
Per ajudar-nos a viure amb sentit el Nadal en aquest moment de pandèmia, podem deixar-nos qüestionar i respondre a les quatre preguntes a las que el Sínode de l’Amazònia ens convida i que corresponen als quatre somnis de Francesc a Estimada Amazònia: somni social, somni ecològic, somni cultural i somni eclesial.
1. Somni i conversió social
¿Estem disposats a treballar i lluitar per un món sense les feridores desigualtats i injustícies socials que existeixen entre països i dins de cada país? ¿Ens deixem interpel·lar pel clamor dels exclosos, dels pobres, dels insignificants, de les dones, dels nens i ancians abandonats, dels emigrants, dels malalts, dels pobles indígenas i dels germans sense sostre?
2 .Somni i conversió ecològica
¿Coneixem l’encíclica Laudato si’ i les seves exigencies cara a una ecologia integral, ja que el problema no és només el canvi climàtic, sinó socioambiental? ¿Escoltem el crit de la Terra al costat del crit dels pobres? ¿Estem disposats a un tipus de vida més senzill, sobri, fraternal i compartit, i a renunciar al paradigma tecnocràtic i masclista, liberal i consumista que destrueix la nostra casa comuna? ¿Ens examinem sobre el pecat ecològic? ¿Quines iniciatives podem proposar?
3. Somni i conversió cultural
¿Absolutitzem la nostra cultura occidental moderna i postmoderna com l’única vàlida? ¿Estem oberts al pluralisme cultural i religiós, a l’ideal del «viure bé» dels pobles indígenes? ¿Respectem cultures i religions dels migrants que arriben al nostre país?
4. Somni i conversió eclesial
¿Estem oberts a una Església en sortida cap a les perifèries socials i existencials, hospital de campanya que cura ferides, una Església pobra i al costat dels pobres? ¿Volem edificar una Església Poble de Déu que camina cap al Regne, una Església no clerical ni patriarcal, sinó de diàleg, escolta i discerniment?
¿Estem disposats a reconèixer el protagonisme dels laics que pel baptisme posseeixen la unció de l’Esperit i respectem els diversos carismes i ministeris eclesials? Mantenim la tensió entre una església que fa l’eucaristia i una eucaristia que fa l’Església?
Els cristians podem respondre tot contemplant el pessebre d´un Déu que s´ha fet nadò per tal que poguem viure humanament, com germans i germanes, en harmonia amb Déu, amb la humanitat i amb la natura.
Mentre cantem:
“A Betlem m´en vull anar,
Vols venir tu rabadà?”
Imatge de Hans Bijstra a Pixabay