Víctor Codina. La pandèmia ens ha absorbit tant aquest any (contagis, mascaretes, malalts, morts, metges, sanitaris, hospitals, confinament, quarentena, crisis laboral, treball, classes i reunions virtuals, vacunes…) que altres qüestions han restat enfosquides i marginades. Les conclusiones del Sínode de l´Amazònia i la bellísima carta Estimada Amazònia de Francesc, han passat molt desapercebudes.

Per ajudar-nos a viure amb sentit el Nadal en aquest moment de pandèmia, podem deixar-nos qüestionar i respondre a les quatre preguntes a las que el Sínode de l’Amazònia ens convida i que corresponen als quatre somnis de Francesc a Estimada Amazònia: somni social, somni ecològic, somni cultural i somni eclesial.

1. Somni i conversió social

¿Estem disposats a treballar i lluitar per un món sense les feridores desigualtats i injustícies socials que existeixen entre països i dins de cada país? ¿Ens deixem interpel·lar pel clamor dels exclosos, dels pobres, dels insignificants, de les dones, dels nens i ancians abandonats, dels emigrants, dels malalts, dels pobles indígenas i dels germans sense sostre?

2 .Somni i conversió ecològica

¿Coneixem l’encíclica Laudato si’ i les seves exigencies cara a una ecologia integral, ja que el problema no és només el canvi climàtic, sinó socioambiental? ¿Escoltem el crit de la Terra al costat del crit  dels pobres? ¿Estem disposats a un tipus de vida més senzill, sobri, fraternal i compartit, i a renunciar al paradigma tecnocràtic i masclista, liberal i consumista que destrueix la nostra casa comuna? ¿Ens examinem sobre el pecat ecològic? ¿Quines iniciatives podem proposar?

3. Somni i conversió cultural

¿Absolutitzem la nostra cultura occidental moderna i postmoderna com l’única vàlida? ¿Estem oberts al pluralisme cultural i religiós, a l’ideal del «viure bé» dels pobles indígenes? ¿Respectem cultures i religions dels migrants que arriben al nostre país?

4. Somni i conversió eclesial

¿Estem oberts a una Església en sortida cap a les perifèries socials i existencials, hospital de campanya que cura ferides, una Església pobra i al costat dels pobres? ¿Volem edificar una Església Poble de Déu que camina cap al Regne, una Església no clerical ni patriarcal, sinó de diàleg, escolta i discerniment?

¿Estem  disposats a reconèixer el protagonisme dels laics que pel baptisme posseeixen la unció de l’Esperit i respectem els diversos carismes i ministeris eclesials? Mantenim la tensió entre una església que fa l’eucaristia i una eucaristia que fa l’Església?

Els cristians podem respondre tot contemplant el pessebre d´un Déu que s´ha fet nadò per tal que poguem viure humanament, com germans i germanes, en harmonia amb Déu, amb la  humanitat i amb la natura.

Mentre cantem:

“A Betlem m´en vull anar,
Vols venir tu rabadà?”

Imatge de Hans BijstraPixabay 

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuïta. Va estudiar filosofia i teologia a Sant Cugat, a Innsbruck i Roma. Doctor en Teologia per Roma (1965), professor de teologia a Sant Cugat mentre vivia a l'Hospitalet i Terrassa. Des de 1982 va residir a Bolívia on va treballar amb sectors populars i en la formació de laics a Oruro i Santa Cruz. Professor emèrit de la Universidad Católica Boliviana de Cochabamba, alternant amb treball de pastoral en barris populars. Ha escrit nombrosos llibres i articles. En 2018 va tornar a Barcelona on resideix actualment.
Article anteriorL’aigua, l’Apocalipsi i l’advent
Article següentMigrar és un dret i fer-ho legalment, també

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here