Víctor Codina. La pandèmia ens ha absorbit tant aquest any (contagis, mascaretes, malalts, morts, metges, sanitaris, hospitals, confinament, quarentena, crisis laboral, treball, classes i reunions virtuals, vacunes…) que altres qüestions han restat enfosquides i marginades. Les conclusiones del Sínode de l´Amazònia i la bellísima carta Estimada Amazònia de Francesc, han passat molt desapercebudes.

Per ajudar-nos a viure amb sentit el Nadal en aquest moment de pandèmia, podem deixar-nos qüestionar i respondre a les quatre preguntes a las que el Sínode de l’Amazònia ens convida i que corresponen als quatre somnis de Francesc a Estimada Amazònia: somni social, somni ecològic, somni cultural i somni eclesial.

1. Somni i conversió social

¿Estem disposats a treballar i lluitar per un món sense les feridores desigualtats i injustícies socials que existeixen entre països i dins de cada país? ¿Ens deixem interpel·lar pel clamor dels exclosos, dels pobres, dels insignificants, de les dones, dels nens i ancians abandonats, dels emigrants, dels malalts, dels pobles indígenas i dels germans sense sostre?

2 .Somni i conversió ecològica

¿Coneixem l’encíclica Laudato si’ i les seves exigencies cara a una ecologia integral, ja que el problema no és només el canvi climàtic, sinó socioambiental? ¿Escoltem el crit de la Terra al costat del crit  dels pobres? ¿Estem disposats a un tipus de vida més senzill, sobri, fraternal i compartit, i a renunciar al paradigma tecnocràtic i masclista, liberal i consumista que destrueix la nostra casa comuna? ¿Ens examinem sobre el pecat ecològic? ¿Quines iniciatives podem proposar?

3. Somni i conversió cultural

¿Absolutitzem la nostra cultura occidental moderna i postmoderna com l’única vàlida? ¿Estem oberts al pluralisme cultural i religiós, a l’ideal del «viure bé» dels pobles indígenes? ¿Respectem cultures i religions dels migrants que arriben al nostre país?

4. Somni i conversió eclesial

¿Estem oberts a una Església en sortida cap a les perifèries socials i existencials, hospital de campanya que cura ferides, una Església pobra i al costat dels pobres? ¿Volem edificar una Església Poble de Déu que camina cap al Regne, una Església no clerical ni patriarcal, sinó de diàleg, escolta i discerniment?

¿Estem  disposats a reconèixer el protagonisme dels laics que pel baptisme posseeixen la unció de l’Esperit i respectem els diversos carismes i ministeris eclesials? Mantenim la tensió entre una església que fa l’eucaristia i una eucaristia que fa l’Església?

Els cristians podem respondre tot contemplant el pessebre d´un Déu que s´ha fet nadò per tal que poguem viure humanament, com germans i germanes, en harmonia amb Déu, amb la  humanitat i amb la natura.

Mentre cantem:

“A Betlem m´en vull anar,
Vols venir tu rabadà?”

Imatge de Hans BijstraPixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Jesuïta. Va estudiar filosofia i teologia a Sant Cugat, a Innsbruck i Roma. Doctor en Teologia per Roma (1965), professor de teologia a Sant Cugat mentre vivia a l'Hospitalet i Terrassa. Des de 1982 va residir a Bolívia on va treballar amb sectors populars i en la formació de laics a Oruro i Santa Cruz. Professor emèrit de la Universidad Católica Boliviana de Cochabamba, alternant amb treball de pastoral en barris populars. Ha escrit nombrosos llibres i articles. En 2018 va tornar a Barcelona on resideix actualment.
Article anteriorL’aigua, l’Apocalipsi i l’advent
Article següentMigrar és un dret i fer-ho legalment, també

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here