Lluís S. Salinas RocaL’agost de 2020, fa uns mesos, l’aigua va començar a cotitzar a la borsa, impulsada pel Chicago Mercantile Exchange Group. Els promotors de l’índex afirmen que no queda molt per a que aquesta matèria primera comenci a ser escassa (més del que ja ho és en moltes parts del món) i quan un bé és escàs el seu valor es dispara. De moment, la disponibilitat d’aigua dolça no permet crear moltes oportunitats de negoci, però és possible que en un futur proper el Nasdaq Veles California Water Index (NQH2O) marqui el preu d’aquest bé tan preuat i fonamental en tots els mercats del món.

A poc a poc sembla que es van complint els pitjors auguris. El canvi climàtic porta temps modificant els ecosistemes més sensibles, les persones més pobres són les que més pateixen els desastres naturals, la contaminació mata milers de persones a les ciutats saturades de cotxes, la desaparició d’espècies d’éssers vius s’està accelerant, les noves pandèmies són cada cop més globals, alguns recursos naturals són cada cop més escassos i estan concentrats en uns quants propietaris… Es pot esperar quelcom positiu d’aquest món?

Fa un mes, el passat novembre, la Cindy i el Mike Jacobs frisaven perquè comencés la “Global Prophetic Summit” a Cedar Hill, Texas (EUA). Els Jacobs portaven molts mesos esperant la trobada anual que per fi es celebraria a la seva església, la Trinity Church. En aquest macroesdeveniment evangèlic, on anaven a participar altres predicadors molt reconeguts als Estats Units, s’anava a parlar molt del futur. Del futur i del present més aviat obscur en el que afirmen que es troba la humanitat, especialment, als Estats Units.

La teologia en la que es basen els Global Prophetic Summit és de lluita. Lluita per defensar la llar, la família i la nació de les forces del mal. Els “Generals de Déu”, el grup de predicadors que guien la trobada de tres dies, anaven a ser els encarregats de fer sentir la seva veu profètica per instruir a tots els que haguessin comprat una entrada per preparar-se per al pitjor, que encara ha d’arribar. La Cindy i el Mike no ho sabien encara però la trobada seria, un any més, un èxit.

És sorprenent com la Cindy i el Mike usen la Biblia. La coneixen molt bé i citen de memòria passatges del “Llibre de la Revelació”, l’Apocalipsi. De fet, igual que altres grups evangèlics, ells usen el llibre de l’Apocalipsi per moltes de les seves predicacions. Per a ells està clar: el món, tal com el coneixem, està arribant a la seva fi. Ho diu una i altra vegada Joan, el narrador del relat bíblic, des de Patmos. La Cindy i el Mike, i la resta dels Generals de Déu, interpreten al peu de la lletra el que llegeixen. Per això és tan important preparar-se, i per això no és necessari preocupar-se per aquesta creació, pel nostre entorn. Està destinada a ser refusada.

Fa un mes, també, en Sergio Gadea va parlar sobre l’advent a InfoSJ. Va ser una entrevista i va dir que “el temps de l’Advent té dos sentits principals: és el temps de la preparació del Nadal, de l’Encarnació del Fill de Déu. I és, alhora, un temps d’expectació per la segona vinguda de Jesús al final dels temps”. En aquesta entrevista, en Gadea va explicar que a l’advent s’uneixen el passat, el present i el futur. A l’advent recordem el naixement de Jesús, reconeixem que Déu ens acompanya en l’avui, i tenim l’esperança posada en la plenitud dels temps que ha d’arribar.

Efectivament, l’advent és el temps de l’espera. Però l’espera de quelcom que ja ha arribat, que està amb nosaltres i que no ens deixarà. És “una espera més profètica (potser per això llegim a Isaïes durant aquest temps), tot un ressò de la gran esperança que ve del cel, que conforta durant els dies difícils, però que assenyala a la salvació, que neix a Betlem”. L’espera de l’advent és l’espera del moment que ja ha arribat però que encara no s’ha manifestat totalment.

És difícil entendre el “ja sí, però encara no” de la salvació que ja sí però encara no ha arribat a la seva plenitud amb la resurrecció de Jesús. No falten els interrogants teològics sobre els motius del pecat un cop Jesús ja ha vençut el pecat, ni els motius del sofriment un cop Jesús ens ha mostrat que el regne de Déu ja està inaugurat en la seva vida, en la seva mort i en la seva resurrecció. Però del que no hi ha dubte és de que, encara que existeixi el pecat i el sofriment, i encara que el pecat i el sofriment de vegades ens guanyin, Jesús ja ha triomfat i els ha derrotat.

Això és el que celebrem a l’advent. Aquesta esperança és la que estem cridats a anhelar els cristians (els catòlics, els evangèlics i tota la resta). Aquest és el nostre credo, encara que ens sembli que el futur és només negativitat. Aquest nen que està a punt de nàixer és el que ens salva, ja ara. I aquest nen que està a punt de nàixer és el que ens convida a participar d’aquesta salvació, ja ara. Estem cridats a participar, amb Jesús, en la transformació dels pitjors presagis, perquè el dubte no és si Jesús ens salva, sinó si nosaltres creiem i fem realitat aquesta salvació a la creació sencera.

Imatge d’arniiiPixabay 

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Jesuïta. Està acabant els estudis de teologia a la Jesuit School of Theology de Berkeley. Abans, va estudiar Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Interessat en la reflexió sobre l'ecologia integral i la justícia ambiental. Actualment, forma part del Comitè de Conscienciació sobre el Canvi Climàtic de la seva facultat.
Article anteriorDesconfinar la Navidad
Article següentPreguntes per a una reflexió de Nadal en pandèmia

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here