Noemí Ubach CodinaFa unes setmanes es va fer públiques unes declaracions del papa Francesc referent a les parelles homosexuals, en el documental Francesco del director Evgeny Afineevsky. Pocs dies després la Secretaria d’Estat del Vaticà va enviar un comunicat a tots els nuncis i va semblar que l’Església desmentia les paraules del Sant Pare.

Segons el que recull la premsa, el papa va dir en un moment del documental: “Els homosexuals tenen dret a estar en família. El que hi ha d’haver és una llei d’unió civil, de manera que estiguin coberts legalment”.

Davant d’aquestes paraules, cal veure què va dir realment el text de la Secretaria d’Estat. Segons el text que recull la revista El Nacional.cat sí que matisa la idea que els homosexuals puguin formar una família perquè, sempre segons la nota, Francesc es referia als fills: cap família pot fer fora els seus fills pel fet de ser homosexuals. Ara bé, respecte a defensar algun tipus d’unió civil, la mateixa nota no ho desmenteix sinó que ho confirma: “[el papa] había hablado del derecho de estas personas a tener cierta cobertura legal: -lo que tenemos que hacer es una ley de convivencia civil; tienen derecho a estar cubiertos legalmente-”. Finalment cal remarcar que Francesc no ha desmentit res. Crec, per tant, que malgrat l’intent de negar les paraules del papa, el seu missatge inclusiu és molt clar i té una gran importància.

A l’Estat espanyol hi ha una llei que permet els matrimonis entre persones del mateix sexe des de l’any 2005. Amb el govern de Rodríguez Zapatero, Espanya va esdevenir el 3r país al món en reconèixer aquestes unions, per davant de molts països europeus. Pocs dies després de l’aprovació de la llei es va celebrar el primer matrimoni civil entre dos homes a Madrid i entre dues dones a Mollet del Vallès. El Partit Popular va evitar canviar la llei tot i que la va enviar al Constitucional que hi va fallar a favor. Quinze anys després d’aquests fets podem dir que tant la societat catalana com l’espanyola, inclosos els catòlics, veiem amb normalitat aquest tipus d’unions.

Per què són llavors tan importants les declaracions del Sant Pare? No podem oblidar que al nostre país encara hi ha agressions homòfobes i que han crescut els darrers mesos. També convé recordar que hi ha molts països on l’homosexualitat és perseguida i fins i tot castigada amb presó i mort. En aquest context, les paraules del papa, que com a màxim portaveu de l’Església manté una influència notable sobre l’opinió pública internacional, afavoreixen la idea que les discriminacions per raó d’orientació sexual han de desaparèixer i deslegitima la seva persecució. No és un tema menor ja que afecta la dignitat i la integritat física de moltes dones i homes arreu del món.

L’Església és una institució que normalment s’identifica com a un dels principals portaveus d’una moral conservadora, i sectors ultradretans sovint pretenen que la institució religiosa representi les seves conviccions, Amb aquestes declaracions el papa Francesc es desmarca d’algunes d’aquestes línies ideològiques que malgrat tot continuen existint, tenen molta influència i desafien el mateix pontífex.

Finalment les declaracions són importants perquè insinuen que qüestions que semblen nuclears en la visió catòlica de la societat, són fruit de concepcions culturals, que poden canviar i que cal destriar el gra de la palla. Com en el tema de les discriminacions cap a les dones, la igualtat en dignitat als ulls de Déu està per sobre de visions anacròniques fruit de contextos socials que cal superar. En aquest sentit, els que mantenen que les dones hem d’estar relegades a un paper secundari que vigilin que d’aquí un temps no siguin més papistes que el papa.

Imatge de Bhakti KulmalaPixabay 

1 COMENTARI

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here