Xavier Jeyaraj. [Traducció de Lluís S. Salinas Roca] Com a jesuïta i, més encara, com a Secretari per a la justícia social i l’ecologia de la Companyia de Jesús, trobo que Fratelli Tutti (FT) és una meravellosa síntesi de la doctrina social del papa Francesc dels darrers set anys i mig. A diferència d’altres encícliques que sovint fan referència a sants, a texts bíblics i a papes i encícliques anteriors, aquesta encíclica es basa en els missatges, les homilies, les aportacions en trobades internacionals, els escrits, els discursos i, especialment, en l’encíclica Laudato si’ (LS) del propi Francesc. A FT es pot trobar un ventall molt gran d’idees que ajuden a entrar en l’estudi seriós, l’oració i la reflexió durant dies i, fins i tot, mesos.

El papa Francesc fa referència a com li va inspirar la trobada amb el gran imam Ahmad Al-Tayyeb el 2019 i al document conjunt que van elaborar sobre la fraternitat humana per la pau. També cita molts documents de conferències episcopals de tot el món. Suposo que això no solament reconeix el discerniment realitzat per les conferències episcopals sinó que també actualitza la seva invitació a la sinodalitat.

El marc de l’encíclica és cristià, però té un enfocament clarament ecumènic i interreligiós. En tot moment convida al diàleg totalment obert a la veritat i l’amor. Tot i això, Francesc no intenta oferir una doctrina exhaustiva, solament obre la porta per facilitar un diàleg genuí amb tots.

La meva reflexió personal sobre l’encíclica FT és com a jesuïta, i la faig, especialment, des de la perspectiva de l’espiritualitat ignasiana i la missió jesuïta de reconciliació i justícia. El papa Francesc ha escrit tres encícliques i cinc exhortacions apostòliques. Veig una gran connexió entre aquestes encícliques i els documents de les Congregacions generals (CG) 35 i 36. Ambdues congregacions ens conviden a establir relacions justes en una missió de reconciliació amb Déu, amb la creació i entre les persones. Lumen fidei, escrita principalment pel papa Benet, però firmada pel papa Francesc, i Evangelii gaudium, conviden a la reconciliació amb Déu i a una estreta relació personal amb Jesús. Laudato si’ crida a la reconciliació amb la creació, i Fratelli tutti ens orienta cap a la reconciliació amb els altres, com a germans i germanes. També s’hi pot veure una profunda (i íntima) connexió amb les quatre Preferències apostòliques universals de la Companyia de Jesús (mostrar el camí cap a Déu, caminar amb els marginats, amb els joves i tenir cura de la nostra casa comú). Les tres encícliques confirmen la nostra desafiant missió.

Pel que fa a FT, hi ha quelcom de l’espiritualitat ignasiana que es vegi reflectit en l’encíclica? Doncs, en la meva opinió, sí. En aquesta encíclica s’hi pot veure clarament el vincle amb els Exercicis espirituals i amb el mètode del “veure, jutjar i actuar”.

Des de la perspectiva dels Exercicis espirituals

El primer capítol de FT, titulat “Les ombres d’un món tancat”, em va transportar a la Contemplació de l’encarnació, on la Trinitat mira al món. Ella veu el que hi està passant. No es tracta simplement de veure-hi, sinó d’aplicar clarament els cinc sentits de veure, oir, tocar, olorar i gustar. El primer capítol estableix el marc en el que es desenvolupa FT. Identifica les llums i les ombres, els reptes i les oportunitats. Presenta la realitat com la veu el papa Francesc, el Vicari de Crist. Ell veu el món fragmentat, ensorrat, sense cap full de ruta comú, sense cura per la dignitat humana i sense respecte pels éssers humans, especialment els més pobres. Al mateix temps, percep tanta abundància de recursos, coneixements científics i tècnics i saviesa humana que el papa està convençut de que el món pot solucionar aquests problemes i donar una esperança nova, amor i anhels. Això ho veu particularment en les accions solidàries que tanta gent està fent durant el temps de la COVID 19.

La Contemplació de l’encarnació acaba amb la decisió de la Trinitat d’enviar Jesús a la terra i aquest és el moment decisiu per a l’alliberament i la salvació de la humanitat i la resta de la creació. El segon capítol de FT, a través de la paràbola del Bon samarità, es converteix en el fonament teològic i el moment decisiu de l’encíclica.

Els capítols tres, quatre i cinc, es poden comparar amb la segona i tercera setmana del Exercicis, moment en el que podem contemplar la vida de Jesús. Aquests capítols parlen de la creació d’un món obert. Un món no tancat, no exclusiu, no centrat en un mateix, sinó que fan referència a un món inclusiu, basat en l’amor universal, la compassió, la igualtat i la solidaritat. Un món en el que el límit no és aquest món obert sinó que l’obertura arriba fins el cor. Això està clarament articulat en el capítol quart, que Francesc titula “Un cor obert al món sencer”. En aquest capítol, Francesc defensa els principis morals i ètics de l’amor, la justícia, el desig d’aprendre i valorar-se mútuament per establir bones relacions amb els altres. De fet, de la mateixa manera que Jesús va criticar obertament els governants injustos, els fariseus i els saduceus, FT també critica les estructures polítiques i econòmiques actuals i, també, determinats estils de lideratge.

Des del meu punt de vista, els capítols sis, set i vuit són una invitació a que tot el món experimenti la resurrecció i, també, una invitació a una renovació personal i de la humanitat en general. FT parla d’una societat que a) dialoga amb els altres, independentment del seu origen, naixement, nacionalitat, raça, color, etc., b) construeix ponts, fins i tot amb aquelles persones que no estan d’acord amb un mateix, i c) crea una nova cultura basada en la veritat, el perdó, l’amor i la pau. El capítol vuit, acaba instant-nos, com en la Contemplació per assolir l’amor dels Exercicis espirituals, a viure això plenament. FT apel·la a les religions a estar al servei de la humanitat en el món i prega al Creador per aquest nou món.

Això pot semblar un resum molt simplista de l’encíclica, però com a jesuïta involucrat en el ministeri de la justícia social i l’ecologia, el trobo molt útil. Espero que també sigui útil per a vosaltres.

D’altra banda, l’encíclica convida al paradigma del veure-jutjar-actuar. Amb tot, probablement seria millor parlar de veure, discernir i comprometre’s, en lloc de veure, jutjar i actuar. En primer lloc, el veure cal fer-lo mitjançant l’aplicació dels sentits. A continuació, es tracta de discernir, i no simplement jutjar amb la nostra facultat mental. En tercer lloc, està el compromís i no simplement fer coses o tenir moltes activitats i programes. Aquest compromís ha de sorgir a través d’un discerniment col·lectiu. FT presenta aquest enfocament amb bastanta claredat.

Al començament del primer capítol, en els punts 10-12, el papa Francesc parla de “somnis trencats”, i en el darrer capítol parla del somni col·lectiu per a un món millor. L’encíclica passa d’un somni esmicolat a un somni col·lectiu per construir un nou cel i una nova terra, una realitat que no està centrada en l’individu, en la que totes les persones són iguals: peregrines i companyes de viatge.

Finalment, penso en el que m’hagués agradat escoltar del papa Francesc a FT. Hi va haver moltes crítiques sobre el títol “Fratelli”, particularment des dels països de parla anglesa. Personalment, no tinc cap dificultat en que el títol sigui Fratelli tutti, tenint en compte que aquesta frase és una cita directa de san Francesc d’Assís i, per tant, mantenir el títol per a mi és totalment encertat, però potser…

Tots sabem que el papa Francesc és molt sensible i en molts discursos i homilies ha reflectit els sofriments i les veus de les dones. Les ha escoltat atentament en diverses ocasions i, també, ha inclòs a dones dins de les estructures de poder del Vaticà. Ja que ell té aquesta sensibilitat i profunda comprensió dels temes relacionats amb les injustícies comeses contra les dones en el món i en l’Església, m’hagués agradat veure un capítol dedicat a les dones, que constitueixen la meitat de la humanitat en el nostre món. Em falta aquest aspecte en aquesta encíclica social perquè s’ajusti plenament al temps que vivim. La meva esperança és que surti un document centrat especialment en les dones i el seu paper en l’Església.

Tot i això, no vull que aquest punt sobre les dones eclipsi tantes coses meravelloses que estan escrites en l’encíclica. De fet, jo diria que FT és un document determinant, que reafirma tots els decrets jesuïtes i els documents socials de la Companyia de Jesús, que han arribat particularment després de la CG 32 amb la invitació a treballar al servei de la fe i la promoció de la justícia, l’opció pels pobres i, més específicament en els darrers temps, sobre l’establiment de relacions de reconciliació i justícia amb Déu, la creació i les persones.

Imatge extreta de: Vatican News

T'AGRADA EL QUE HAS LLEGIT?
Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu suport.
Amb només 1,5 € al mes fas possible aquest espai.
Article anteriorErnesto Cardenal y su contribución a la Teología de la Liberación
Article següentEsperant el cos

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here