Pino TrejoQui sap què significa aquesta paraula en els temps que corren? És que algú, a hores d’ara de la pel·lícula, considera que encara podem utilitzar-la? Jo crec que d’aquí a poc l’eliminaran del diccionari per falta d’ús i, el que és pitjor, desapareixerà de les nostres vides per haver-la buidat de contingut.

Si indaguem en el significat d’aquest vocable, comprovem que és la qualitat de ser “decent, decorós, pudorós, raonable, just, probe, recte, honrat”. Tots aquests adjectius expliquen els diferents matisos d’una sola paraula. Potser aquí radiqui el problema: impossible acumular-los tots en una sola persona! Sempre apareix un però, uns punts suspensius, unes cometes i moltes altres formes per dir que sí, que entenem l’honestedat, però tampoc cal ser tan inflexibles, diríem.

L’escut de la flexibilitat és el que més utilitzem quan ens veiem acorralats en situacions que demanen més la nostra compassió que aquest “deixar fer” i “no cal interpretar les coses al peu de la lletra”. Perquè, qui decideix el límit entre la flexibilitat i la inflexibilitat? Qui posa els criteris perquè la balança s’inclini a un costat o un altre?

En aquest mateix camp es debat l’honestedat. Entre el políticament correcte i el que no s’enquadra en aquesta classificació. Si no, mirem el que passa a hores d’ara amb els representants que hem escollit perquè governin les nostres institucions públiques (i recalco el de públiques).

L’espectacle de postureig i selfies a què assistim atònits només es pot qualificar com a lamentable. Espectacle perquè prima l’aparença, la imatge de cara a la galeria, el mostrar-se més fort, més contundent amb la solució als problemes existents i amb el control de la situació. Així s’afirma que l’altre no s’assabenta de res, que no fa el que cal, se’l desqualifica…, i així podríem seguir enumerant una llista interminable de paraules i accions que només tenen com a objectiu sortir bé a la foto.

Lamentable perquè es menteix descaradament, perquè han convertit la salut i la dignitat humana en una mercaderia més que sotmeten a l’intercanvi comercial, usant el xantatge emocional en aquests moments tan crítics que estem vivint.

Lamentable perquè, coneixent la veritable causa dels problemes, no busquen el camí perquè la solució definitiva es vagi obrint pas. Posen pegats a la realitat i la venen amb una selfie que diu: “Aquí hi ha la persona que us ha salvat”. Així, en comptes d’augmentar el nombre de rastrejadors amb professionals sanitaris, s’hi col·loquen militars; en comptes d’augmentar les plantilles dels centres de salut i dotar-los amb recursos humans i materials, es proposa que les farmàcies facin els testos de COVID; en comptes de preocupar-se per reforçar els hospitals amb personal que tingui condicions laborals dignes i justes, es construeix un macro hospital per a epidèmies -en temps record!-, on un treballador ha mort per la falta de mesures de seguretat. Les presses i les ganes d’esgarrapar la popularitat s’ha emportat la vida d’una persona i, a sobre, s’ha silenciat.

Totes aquestes mesures, independentment de la seva eficàcia, no incideixen en les causes, no ataquen l’arrel del problema de les contínues retallades que ha patit la sanitat pública, i no parlem del que passa amb l’educació, els serveis socials, el funcionariat públic…

Perquè no n’hi ha prou amb proposar una mesura o aprovar una llei, per molt bon propòsit que tingui, si després no es podrà complir per falta de personal que la dugui a terme, o per escassetat de mitjans que la facin operativa, o per una mala de previsió. Es falta a l’honestedat si coneixes tots aquestes dificultats i no fas res per posar remei a les conseqüències que apareixeran quan posis aquest pegat; es menteix descaradament quan només es diu mitja veritat, la que més interessa i que millor caurà.

Però, no tirem pilotes fora! També nosaltres cometem el pecat de deshonestedat en callar les injustícies, quan preferim mirar cap a una altra banda si algú pateix violència verbal o física, quan traspassem a l’altra vorera per evitar trobar-nos amb qui no volem parlar, quan no callem els rumors, quan parem les nostres oïdes a les xafarderies, quan consentim l’insult i la mentida, quan no exigim als nostres polítics integritat i que posin en el centre la dignitat de la persona i el bé comú, quan pensem que això de la fraternitat és tasca d’altres i no meva.

En el dia a dia, durant tota la nostra vida, se’ns dóna l’oportunitat de no faltar-nos el respecte a nosaltres mateixos, de comprometre’ns honestament practicant la decència, l’honradesa, la justícia, mirant més enllà del vel de l’aparença, perquè, per molt transparent que sigui, mai no reflecteix la veritable realitat.

Imatge de Javier Rodriguez a Pixabay 

DEIXA UN COMENTARI

Introdueix el teu comentari.
Please enter your name here