Moviments ecologistes?

Moviments ecologistes?

Lluís S. Salinas RocaMolts cops, quan parlem d’ecologia, ens costa molt saber de què estem parlant. Per uns, es tracta de la ciència que estudia els ecosistemes. Per altres, es tracta de protegir els animals, les plantes o la “natura” en general. Altres persones dirien que és qüestió de no usar el cotxe i reduir el consum de combustibles fòssils; alguns opinaran que això va d’adherir-se a la campanya “Nuclears no, gràcies” i penjar-se de les torres de refrigeració de les centrals; i d’altres, que es tracta de denunciar que un poble sencer és víctima d’un tracte injust quan l’administració distribueix els abocadors pel territori.

En aquest sentit, és necessari començar distingint entre ecologia i ecologisme. L’ecologia és una branca de la ciència que estudia les relacions que es donen entre els éssers vius entre sí (inclosos els éssers humans) i la relació que hi ha entre els éssers vius i el seu hàbitat. Un concepte necessari per entendre què és l’ecologia és el d’ecosistema: el conjunt d’éssers vius que tenen relació entre sí (que són interdependents) i el seu hàbitat. Al mateix temps, els ecosistemes estan relacionats entre sí i formen la biosfera, tots els llocs de la Terra on la vida tira endavant.

L’ecologisme, en canvi, és una altra cosa. L’ecologisme o “ambientalisme” és la suma de moviments socials, polítics, econòmics, científics, culturals, etc., centrats en protegir el medi ambient. Els moviments ecologistes són d’una varietat tan gran que molts cops resulta més fàcil identificar als moviments “antiecologistes”, els grups que s’oposen a qualsevol tipus d’ecologisme. Però hi ha quelcom més a dir. L’ecologisme té tantes cares que no sempre es pot identificar amb l’ecologia. Passa moltes vegades que les motivacions d’alguns moviments ecologistes no tenen en compte l’ecologia com a ciència o, solament, recorren a ella després de definir el seu punt de vista, per trobar una justificació.

En qualsevol cas, per navegar en el mar dels moviments ecologistes pot servir classificar-los en tres grans grups: els moviments conservacionistes, els moviments per un desenvolupament sostenible i els moviments a favor de la justícia ambiental, també anomenats ecologisme dels pobres. Cada un d’aquests moviments posa l’accent de la seva reivindicació en un aspecte diferent de la protecció del medi ambient. Evidentment, cada un dels centenars de grups ecologistes que existeixen prenen el que més els interessa de cada una de les vessants de l’ecologisme.

En primer lloc, els moviments conservacionistes són aquells que, davant de la majestuositat d’un paisatge, prioritzen la seva conservació. Aquesta va ser la primera manifestació de l’ecologisme tal com el coneixem avui en dia. Va sorgir als Estats Units amb la creació dels parcs nacionals de Yellowstone o Yosemite i figures com John Muir o el Sierra Club el van introduir a l’agenda política. Ara bé, de la mateixa manera que és lloable defensar la supervivència d’espècies en perill d’extinció i, fins i tot, és necessari entendre que la natura té valor per sí mateixa, aquesta branca de l’ecologisme pot portar a cometre grans errors. En aquest sentit, podríem preguntar-nos si solament mereix protecció una part de la natura, o què passa amb les ciutats, els suburbis, o el llocs lletjos (i pobres), no són part de la natura, també? Per no parlar dels criteris: què passa si al bell mig d’una zona que es vol protegir hi viu des de fa segles una tribu indígena que no està d’acord amb que vinguin altres a dir-los com han de viure?

El segon grup és el que busca el desenvolupament sostenible. Aquests moviments es fixen principalment en els recursos naturals. Per aquests ecologistes és possible seguir vivint com estem vivint sempre i quan la ciència i la tècnica millorin l’eficiència dels processos industrials. L’objectiu a llarg termini és poder viure en una economia “desmaterialitzada” que sigui sostenible en el temps. Però això sembla difícil. Evidentment, és bo reciclar, usar motors més eficients que consumeixin cada cop menys combustible i buscar l’eficiència dels processos industrials. Però el desenvolupament sostenible és una fal·làcia. El creixement no pot ser infinit. Com deia H. Daly, encara que millori la tecnologia de la forquilla i de la paella, per fer una truita sempre caldrà un ou. La tecnologia no ens salva de les lleis de la termodinàmica!

Finalment, l’últim grup dels moviments ecologistes és el de la justícia ambiental o ecologisme dels pobres. En aquest grup trobem totes les lluites de les organitzacions, pobles i minories ètniques que exigeixen justícia en l’accés als recursos naturals i en l’impacte ambiental que reben. Aquests moviments es pregunten per què una persona, per ser pobra, ha de viure en una zona més contaminada que una altra persona més rica. També lluiten per aconseguir que els grans consorcis transnacionals deixin d’espoliar els recursos naturals de països pobres deixant-los només misèria, degradació ambiental i mort. Són els grups que uneixen la preocupació per la justícia social al respecte per tota la natura. L’ecologia integral que proposa, entre altres obres, la Laudato si’ és un concepte transversal, però situa per sobre de tot la dignitat de l’ésser humà i el valor intrínsec de tota la creació. En aquest sentit, té molt en comú amb l’ecologisme dels pobres i tot el moviment per la justícia ambiental.

No té molt sentit preguntar-se quin ecologisme és el millor. Potser té més sentit preguntar-se pel que es pot prendre de cada un d’ells. Ara bé, davant de criteris i èmfasis tan diferents, l’anàlisi de la problemàtica ambiental basada en el millor que ens poden aportar les ciències naturals i les ciències socials pren una importància cabdal. Solament així podrem actuar en benefici del medi ambient i no ens oblidarem a ningú pel camí!

Imatge de NiklasPntkPixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.