Carregar amb la creu

Carregar amb la creu

Bernardo Pérez Andreo. Una creu és un símbol, i com tots, de l’abús acaba desgastat. Quan un símbol ja no remet a la realitat simbolitzada esdevé un instrument resignificat al servei de la comunitat que l’utilitza. La creu, en el seu origen, és un instrument de tortura i execució per obtenir la submissió dels pobles subjugats per part de l’Imperi romà. Els romans el van utilitzar profusament contra els pobles colonitzats com a mitjà d’atemorir. Com bé ho va expressar Tàcit: “(els romans) a robar, degollar i rapinyar anomenen amb fals nom imperi, i pau a causar la destrucció” (Agricola, 30). La creu els servia per causar paor entre les poblacions sotmeses i aquest va ser el significat inicial entre els primers cristians. La frase evangèlica “Qui vulgui seguir-me que prengui la seva creu i em segueixi” està directament vinculada a l’experiència de sofriment que comporta oposar-se a l’Imperi, com va fer el mateix Jesús. Qualsevol seguidor seu ha d’estar disposat a carregar amb les conseqüències de la seva oposició a l’Imperi. Per això, Pau diu a la creu niciesa per als gentils, bogeria per als jueus. Ni uns ni altres podien entendre el significat de la creu.

Amb el pas dels segles, quan el cristianisme muta en religió oficial de l’Imperi contra el qual va sorgir, la creu serà resignificada i el seu valor espiritualitzat. D’encarnar el compromís de les víctimes i la seva vindicació passa a representar la immensitat de la rebel·lió dels homes contra Déu que va haver de sacrificar el seu propi Fill per saldar el deute. L’Edat Mitjana cristiana i els començaments de la Modernitat seran l’expressió acabada d’aquesta perversió històrica del significat de la creu. Els regnes cristians portaran com a emblema aquest signe en les seves conquestes. S’aixecaran creus enormes per commemorar victòries militars i legitimar la barbàrie criminal contra altres pobles o contra els propis, acusats d’infidels o heretges. La creu, per desgràcia, s’aixecarà com un signe contra la fraternitat i la mansuetud que predicava aquell que la va patir en el seu propi cos.

Arribats a aquest punt, si la creu, qualsevol que sigui, no és un signe de sacrifici per la comunitat o un exponent del sofriment que es lliura per amor als altres; si és utilitzada per un grup contra un altre; si divideix en lloc d’unir; si en lloc de ser ensenya aixecada davant les nacions perquè vegin el compromís dels cristians amb la fraternitat universal, es torna ariet contra els oponents, si això és així, arribat el moment seria millor renunciar a aquest signe. No podem permetre, com va dir algun filòsof, que la creu i l’espasa projectin la mateixa ombra. La creu, per als cristians, és el límit del significat d’una vida compromesa, per això, parafrasejant les reflexions de Zubiri sobre la realitat, ens hem de fer càrrec de la Creu, encarregar-nos del seu significat i carregar amb ella, mai carregar als altres amb ella.

Imatge de Alexas_FotosPixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.