Maria Teresa Codina: mestra en les dues ribes

Maria Teresa Codina: mestra en les dues ribes

Tere Iribarren. Tinc la sort d’haver conegut i gaudit d’una persona que creu en l’educació, que confia en la possibilitat de cada nen, que compta amb els mestres. Que ha lliurat la seva vida, la seva capacitat i el seu saber, que ha deixat un corriol, una pista, un camí.

En una entrevista que li fan en el número 250 de Cuadernos de Pedagogía, Teresa Codina explica la seva opció per ser mestra, la seva dedicació, el sentit que li ha donat la seva feina i que, per això, se la considera mestra en les dues ribes.

El recorregut professional de Teresa Codina és llarg i divers. El 1956 funda l’Escola Talitha, a Barcelona, un projecte educatiu innovador. El 1965 és cofundadora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. El 1973 opta per l’escola de perifèria: ensenya al barri de Port, de la mateixa capital catalana, participa en la creació d’un Institut de Batxillerat en aquella zona i entra en contacte amb el barri gitano de Can Tunis.

Maria Teresa Codina té una àmplia trajectòria professional que l’ha portada a cercar la forma de respondre amb realisme i eficiència a cada situació, treballant en les dues ribes de l’escola: la que es dirigeix ​​a les classes mitjanes i la que atén la classe treballadora.

El seu compromís amb l’educació dels grups més desfavorits la fan mereixedora d’un lloc reconegut en l’educació per a la diversitat.

I diu: “Quan vaig començar a viure l’escola des de l’altre costat, vaig procurar aproximar-me a la realitat de cada alumne, tenir en compte les seves reaccions, coordinar el meu programa amb el dels altres mestres, parlar amb els pares. No obstant això, vaig tenir la sensació de desentonar”.

El canvi és brutal en tots els aspectes. Va constatar en la pròpia pell com el suburbi incideix en els alumnes: interessos, bagatge cultural, ritme d’aprenentatge… Les zones deprimides són les que requereixen mestres més preparats, amb experiència i amb pell fina.

En les dues ribes ha tingut en compte la formació integral de les diferents vessants de l’individu: expressió (corporal, verbal, artística), sensibilitat, sociabilitat. Encara en la diversitat de l’alumnat és necessari transmetre valors, tant com conceptes i procediments. Teresa en les seves converses, en els seus escrits, en les seves entrevistes, en els seus llibres, creu en el valor i en les possibilitats de qualsevol nen i nena i en la capacitat del mestre/a per connectar amb cada un perquè arribi a ser una persona lliure, capaç de solidaritat.

I fem referència a Jacques Delors, un dels pares de la Unió Europea des de la UNESCO, qui després de demanar la col·laboració d’experts mundials va recopilar les seves reflexions. El títol del seu Informe deia “L’educació amaga un tresor”. I en el colofó ​​de el llibre es llegeix: “Cuidem l’herència que ens van deixar els nostres pares perquè tanca un tresor” (citant una faula de la Fontaine).

Per tot això, avui felicitem a Teresa, a qui se li acaba d’atorgar la medalla de la Generalitat de Catalunya i agraïm la seva trajectòria i ens unim a aquest merescut reconeixement.

Maria Teresa Codina (al centre), amb la Maria Antònia Canals (a la dreta) i Roser Jarque (a l’esquerra),
durant el primer any de funcionament de l’Escola Tahitla (1956-1957). Fotografies del fons de Maria Teresa Codina

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.