Que la fi del món ens agafi llegint: recomanacions literàries per a temps de pandèmia (i III)

Que la fi del món ens agafi llegint: recomanacions literàries per a temps de pandèmia (i III)

Cristianisme i JustíciaAquest any l’equip de col·laboradors/es del Blog de CJ ha respost una vegada més amb entusiasme a la nostra petició per elaborar un nodrit llistat de recomanacions literàries per al mes d’agost, així que hem hagut de dividir-lo en tres parts. Aquesta és l’última, però ja se sap: last but not least. Perquè com deia Saramago, «les paraules són només pedres posades travessant el corrent d’un riu. Si hi són és perquè puguem arribar a l’altre marge, l’altre marge és el que importa». I és probable que sempre ens falti alguna pedra en la qual recolzar-nos… Recorrem, doncs, el camí cap a l’altre marge a través d’aquests fantàstics llibres…

  • Pedro Moya Milanés recomana, en primer lloc, El naufragio de las civilizaciones (Alianza Editorial, 2019), d’Amin Maalouf.

«El tema és recurrent i admet múltiples visions. Com hem arribat fins aquí com a civilització? Ens convida el futur al pessimisme o a l’optimisme? ¿S’obrirà pas una era de llibertat, progrés i drets humans o ens encaminem a una esplendor tecnològica al costat d’un empobriment de la dimensió espiritual? La mirada de Maalouf es passeja pels esdeveniments polítics i socials de les últimes dècades tenyida de nostàlgia, decepció i esperança per un canvi de rumb. És un llibre que podria catalogar-se de geopolítica, però és sobretot la reflexió intel·lectual de la ment lúcida d’un escriptor bregat en mil batalles i que va obtenir el premi Príncep d’Astúries el 2010 en reconeixement al seu esforç per aproximar les civilitzacions d’Orient i Occident».

L’altre llibre que ens proposa Pedro és La vida perenne (Plaza Janés, 2015), de José Luis Sampedro.

«Recull de reflexions curtes, penetrants, lúcides, d’un escriptor compromès amb un ideal humanista que sempre el va acompanyar. El llibre bé podria considerar-se una espècie de testament sobre el camí cap a la saviesa perenne, aquesta que l’autor va voler descobrir en el seu il·luminador viatge per les lectures de sant Joan de la Creu, la mística occidental, de Rumí i el sufisme, de l’hinduisme o el taoisme… És un cant a la vida en la seva accepció més plena, traspua una intensa bellesa espiritual i les seves reflexions semblen néixer des de la intimitat d’una meditació i un anhel profund. A l’exploració d’aquest anhel convida la seva lectura».

  • Francisco José Pérez (@pariauniversal) i Francesc Mateu i Hosta (@frmat) han coincidit -sense dubtar- a convidar-nos a la lectura de Mujer de Frontera (Península, 2020), d’Helena Maleno Garzón, i això és el que ens han explicat respectivament:

«Aquest estiu atípic, sota l’amenaça de rebrots i confinaments, són recomanables lectures que ens ajudin a deixar de autocontemplar-nos i a recuperar la mirada sobre situacions en els marges de la nostra història, en què la cura de la vida va més enllà de la lluita contra aquesta pandèmia.

En aquest sentit Mujer de frontera, d’Helena Maleno, és un relat en primera persona que ens aproxima a la dura experiència que va haver de viure en ésser denunciada i processada per tràfic de migrants i foment de la immigració irregular, delictes que podrien haver-li suposat cadena perpètua. I això, per atendre les trucades telefòniques de socors i tractar d’evitar morts de migrants al mar. Una criminalització de persones i lluites que no és un error o un cas aïllat, sinó un fet semblant als canvis en les polítiques migratòries, també objecte de reflexió en aquesta obra, que també ens apropa a les històries de les i els migrants per als que lluita, als seus esforços per creuar les fronteres, en els quals ha trobat la valentia que l’ha sostingut».

«Helena és una defensora de drets humans experta en migracions que treballa des de Tànger. La policia i el govern espanyol li han fet la vida impossible fins a acusar-la davant les autoritats del Marroc de tràfic de persones, amb un dossier tan imaginatiu que l’Audiència Nacional no va voler ni considerar. En el llibre, l’autora explica l’odissea contra aquest joc de les clavegueres de l’Estat, explicant al mateix temps la situació de milers de persones migrants a la frontera sud».

  • Per a totes aquelles persones especialistes en l’estudi de l’Islam i que parlin francès, Jaume Flaquer (@j_Flaquer) suggereix la lectura de Le Coran des historiens (Editions du Cerf, 2019), de Mohammad Ali Amir-Moezzi.

«A finals d’any ha aparegut una de les obres que estan destinades a ser un referent en l’estudi de l’Alcorà perquè ofereix les investigacions més recents sobre les influències, l’origen i la seva composició. La metodologia científica d’aquesta obra no defuig l’exegesi de la història de la redacció ni la possibilitat de trobar capes redaccionals. Són tres volums d’un miler de pàgines cada un, on el primer està format per llargs articles de diferents autors, i el segon i el tercer són un comentari seguit de totes les sures del llibre sagrat de l’Islam».

  • D’altra banda i en una línia totalment diferent, Núria Romay opta per Com viure amb la malaltia. Des de l’experiència d’un metge malalt cristià (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018), de Joan Viñas Salas.

«”Sembla estrany donar les gràcies a la malaltia, però no m’he tornat boig”. És ben fàcil caure en oblidar que som fràgils, que els cossos que ens acompanyen dia a dia són vulnerables al temps i a les caigudes sobtades. Quan ens trobem davant d’un diagnòstic inesperat podem albirar com la malaltia, que no la teníem programada entre projectes i agendes suposadament controlades, és condició de vida. Joan Viñas ens presenta el seu recorregut i la seva vivència personal com a metge, com a malalt de càncer i com a cristià. Des d’aquí, i amb una proximitat cristal·lina que no fuig del dolor i d’una realitat de patiment, s’acosta a l’experiència de la malaltia com a salvació i com a motor per aprendre a estimar més. No deixa aparcades les preguntes sense resposta, els perquès dels sense sentit, així com tampoc s’allunya de la mort com a essencial en la vida. Per a l’autor, la malaltia és una forma nova d’oferir-se a l’altre i un camí per seguir vivint en plenitud. I és que, com diu Joan Viñas, “a la fi vam comprovar que l’únic que fa segur el camí és fer-lo estimant”».

  • Josep F. Mària aconsella llegir la polèmica Sed (Soif) (Albin Michel, 2019), d’Amélie Nothomb.

«Aquesta escriptora francòfona tan dura s’atreveix amb un llibre sobre Jesús de Natzaret. Nothomb narra els pensaments de Jesús durant les últimes hores de la seva vida a la terra i -si es pot parlar d’aquesta manera- les primeres hores després de la seva resurrecció. L’autora agafa el quart Evangeli i fa pivotar la narració sobre l’experiència humana de la set: creu que quan tens set i pots beure, llavors estàs fent una experiència darrera: “és Déu”. Els teòlegs i biblistes descobriran un grup d’imprecisions (per no dir-ne errors) en la fonamentació de les afirmacions de l’autora, però des d’un punt de vista antropològic el llibre em sembla suggerent. Des d’un punt de vista literari, el que potser li falla és l’equilibri entre l’acció i les reflexions/els sentiments: pocs detalls d’una història que va ser molt densa en esdeveniments serveixen per desenvolupar moltes idees o sentiments. Però en conjunt estic convençut que val la pena llegir-la perquè podem identificar una lectura de Jesús des d’una mentalitat il·lustrada contemporània».

  • Finalment, Alícia Guidonet (@alguri21) ens deixa dues interessants recomanacions:

Èxode i èxtasi en Ignasi de Loiola. Una aproximació a la seva ‘Autobiografia’ (Fragmenta, 2020), de Xavier Melloni.

«Aquest llibre ens acosta a una autobiografia d’Ignasi de Loiola ben singular. M’atreviria a dir que ens trobem davant d’un diàleg que es va construint a partir de l’elaboració i el contrast entre la vida d’Ignasi i l’experiència vital de Melloni. En tot cas, l’aproximació a la figura del Pelegrí es fa amb delicadesa, procurant arribar a tot el que el mou al llarg de la vida i l’impel·leix a fer camí -interior i exterior. Els temes que toca Melloni són transversals: ens hi podem trobar reflectits. La sortida, el camí, la ferida, la mirada, la cova, l’ombra o la realitat (i els seus vels) són alguns d’aquests punts que centren l’atenció de l’autor i que ens ajuden a entrar, també nosaltres, en diàleg amb la vida d’Ignasi».

El discernimiento. La novedad del Espiritu y la astucia de la carcoma (Sal Terrae, 2020), de Benjamín González Buelta.

«Clarificador títol: amb aquestes dues imatges ben senzilles -novetat de l’Esperit i astúcia del corc-, González Buelta ens regala un breu però profund escrit sobre el discerniment. En ell l’autor va desgranant el que és -o no- discerniment, detenint-se especialment en els subtils enganys de la vida, que amaguen i confonen el camí d’un Déu que per a González Buelta és moviment i creació. Un dels interessos de el llibre és la capacitat de l’autor per trobar ressons del discerniment ignasià en els textos bíblics, tasca que fa especialment a partir de l’espiritualitat paulina. El resultat és una bona i sàvia simfonia de textos que ajuden a comprendre millor les pròpies experiències de discerniment».

Imatge de Gordon JohnsonPixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.