Avui 8 d’agost ens ha deixat Pere Casaldàliga. Ningú com ell ha encarnat tan vivament el somni d’una església pobra i pels més pobres. Casaldàliga ha estat per a diferents generacions el testimoni viu de l’entrega als últims del nostre món, la construcció tossuda d’una església de base i compromesa, i la sensibilitat humana feta poesia. La relació amb Cristianisme i Justícia sempre va ser fluida, l’abril de l’any 2000 publicàvem dins la nostra col·lecció de Papers una carta seva: «Mundialització de la solidaritat i l’esperança». L’any 2011, amb motiu dels nostres 30 anys, li preguntàvem què n’esperava d’una institució com la nostra i ens va respondre amb les paraules que reproduïm a sota fidelment. Suposen un programa de vida, no només per a nosaltres, sinó per a tota aquella institució que vulgui en ple segle XXI fer el nostre món una mica més just. Descansi en pau i ja, al costat del Pare, vetlli per a que els nostres cors es transformin i ens menin a ser agent fidel de la «pau subversiva de l’evangeli».
«Benvolguts,
Rebo efectivament els quaderns, sempre oportuns, de Cristianisme i Justícia i agraeixo aquest servei tan evangelitzador. No necessiteu consells, però insinuo alguns temes i objectius, “de cara a futur”, com dieu.
– Humanitzar la Humanitat. Que sigui la gran família plural i una. Déu s’ha fet humà perquè aprenguem a humanitzar-nos “divinament”.
– Assumir el desafiament d’obrir les fronteres i els cors del món, en aquesta hora de les grans migracions imparables.
– Globalitzar la solidaritat entre les persones i els pobles.
– Contestar radicalment el sistema capitalista neoliberal, des de les grans institucions universals, que estan traint la seva raó d’ésser, fins la vida quotidiana, atacada pel consumisme i l’egoïsme institucionalitzat.
– Testimoniar l’esperança.
A tota la colla de Cristianisme i Justícia, una forta abraçada i la pau subversiva de l’Evangeli.
Pere Casaldàliga».
[Imatge extreta de: El Temps]