L'ecologia integral i la teologia de l'alliberament

L’ecologia integral i la teologia de l’alliberament

Lluís S. Salinas RocaEl concepte ecologia integral (que engloba el concepte de justícia ambiental) és molt adequat per vincular la fe i la praxis cristianes a la cura de la casa comuna. De la mateixa manera, aquest concepte és una eina molt valuosa per sincronitzar la cura del proïsme i de la creació. Si més no, així ho afirma Daniel P. Castillo a Integral Ecology as a Liberationist Concept, publicat l’any 2016 a Theological Studies.

En aquest article, Castillo mostra com el concepte ecologia integral està íntimament vinculat al concepte d’alliberament integral, que exposa Gustavo Gutiérrez, ja que implica una crida a la conversió radical (metanoia) de la dimensió sociopolítica i cultural del sistema global en el que vivim.

El professor Daniel Castillo és un especialista en la teologia de l’alliberament i en ètica ambiental. Podria dir-se que la lent hermenèutica des de la que fa el seu treball són aquests dos camps. En el cas concret d’Integral Ecology as a Liberationist Concept, utilitza dues fonts com a punt de partida. Una d’elles és Teología de la liberación: perspectivas, de Gustavo Gutiérrez, que inaugurà formalment aquest corrent dins la teologia cristiana. L’altra és Laudato si’, l’encíclica del papa Francesc que va ser presentada l’any 2015. L’article de Castillo és una comparació dels dos conceptes fonamentals que apareixen en aquestes dues obres: l’alliberament integral i l’ecologia integral.

El concepte d’ecologia integral no l’ha inventat el papa Francesc. L’havia utilitzat Leonardo Boff l’any 2000, per exemple. No obstant, a Laudato si’, Francesc expandeix el concepte i l’introdueix al sí de la tradició cristiana. Tot i amb això, com que és difícil trobar una definició precisa del concepte en l’encíclica, Castillo es pregunta sobre el contingut exacte de l’expressió ja que, tot i que l’opció preferencial per la terra està necessàriament unida a l’opció preferencial pels pobres, quin tipus de polítiques han de dur-nos a aquesta opció preferencial? Qualsevol mode d’actuar ens pot portar a tenir una opció preferencial pels pobres i per la terra?

Per a respondre a la seva pregunta hermenèutica, Castillo assumeix que el concepte d’ecologia integral s’hauria de construir com a concepte propi de la teologia de l’alliberament. Aquesta opció l’argumenta mostrant que tant el concepte ecologia integral com el concepte alliberament integral denuncien l’status quo propi de les societats del nostre temps.

De fet, l’únic en el que estructuralment difereixen els dos conceptes és en el mode en el que es proposa posar-los en pràctica ja que, mentre Gutiérrez denuncia l’obsessió pel desenvolupament i opta pel socialisme, Francesc proposa el diàleg per trobar el millor mode de donar resposta al crit dels pobres i el gemec de la terra. En tot cas, els dos conceptes estan estructurats en tres nivells recíprocs d’interpretació de la vida humana: el nivell sociopolític (els elements quantitatius que tenen a veure amb les estructures polítiques i les institucions que regulen l’accés als recursos); el nivell cultural i psicosocial (la dimensió qualitativa de la vida humana); i, finalment, el nivell teològic (la relació de la persona humana amb Déu).

És en el nivell teològic on ambdós autors coincideixen en que l’experiència de comunió amb Déu necessàriament ha d’estar expressada mitjançant un moviment de solidaritat profunda amb el proïsme (alliberament integral) i amb el proïsme i la creació no humana de la que tots depenem per viure (ecologia integral). El punt final que Gutiérrez proposa per aconseguir l’alliberament és la ruptura epistemològica amb l’orde social establert per trencar el discurs hegemònic del que podríem anomenar Imperi. De la mateixa manera, Francesc supedita l’ecologia integral a l’existència d’una ruptura radical amb el paradigma tecnocràtic i la cultura consumista de descartar el que ja no interessa, a la que porta el paradigma tecnocràtic.

Cal esmentar, no obstant, que la proposta de la Laudato si’ no implica un model socialista com a alternativa al paradigma tecnocràtic. L’encíclica només demana diàleg per trobar una sortida a la crisi en la que ens trobem. D’altra banda, en aquest punt podria existir el perill de que l’opció escollida fos el “desenvolupament sostenible” (que és un oxímoron en sí mateix) que proposa, per exemple, el Banc Mundial. Però això seria optar per l’ecologia falsa o superficial que denuncia el papa Francesc. Per aquesta raó, Castillo afirma que el concepte ecologia integral és un concepte propi de la teologia de l’alliberament.

M’ha semblat interessant exposar en aquest blog el punt de vista del professor Daniel Castillo perquè obre la porta a vincular l’ecologia integral amb una tradició teològica tan rica com és la teologia de l’alliberament. Crec que és important reconèixer que els dos conceptes s’estructuren de manera molt semblant i, a més a més, encara que la seva metodologia sigui diferent, el propi context de l’encíclica Laudato si’ estableix els límits alhora de posar en pràctica l’ecologia integral, el gran repte dels cristians respecte a la nostra casa comuna.

Imatge d’Alexander AntropovPixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.