Les xarxes globals d'incidència pública ignasiana davant la COVID-19

Les xarxes globals d’incidència pública ignasiana davant la COVID-19

Valeria Méndez de Vigo. ¿Com està afectant la pandèmia de la COVID-19 les migracions forçoses, l’educació, el medi ambient i l’ecologia, les persones i comunitats més vulnerables?

Convocats pel Secretariat de Justícia Social i Ecologia de la Companyia de Jesús, els líders de les xarxes internacionals d’incidència pública (GIAN per les seves sigles en anglès) sobre dret a l’educació, migracions, ecologia i justícia en mineria es van reunir virtualment i van parlar, entre altres qüestions, dels efectes de la pandèmia de la COVID-19. Aquestes xarxes d’incidència globals van ser establertes seguint la 35a Congregació General, que va posar èmfasi en els desafiaments globals, que exigeixen a la Companyia de Jesús “actuar com un cos universal amb una missió universal”.

La companyia de Jesús treballa a tot el món amb migrants forçosos des de fa molts anys. La seva situació s’ha agreujat amb la COVID-19. El líder de la xarxa, Javier Cortegoso, que coordina la Xarxa Jesuïta a Migrants a Amèrica Llatina, denuncia la situació dels centres de detenció en diversos llocs del món, en els quals l’amuntegament i les deplorables condicions impossibiliten les mesures per evitar el contagi; l’aprofitament de molts governs de la situació per continuar les deportacions de persones migrants sense garanties respecte a la seva salut; l’abandó de les persones en trànsit i en frontera; la limitació del seu accés als sistemes de salut, i l’increment en el refús i la xenofòbia cap a les persones migrants, a les quals en massa ocasions s’acusa falsament de propagar el virus. Aquestes situacions i les recomanacions s’expliquen en el posicionament de la Xarxa Global d’Incidència Ignasiana de Migracions. De cara a un futur proper, un motiu de preocupació és la precarietat econòmica de les persones migrants a causa del confinament, ja que estan en l’economia informal i han de guanyar-se el suport diari. Això, a més, perjudica greument nombroses famílies i comunitats de molts països ja en situació de pobresa, per causa de l’accentuat descens en les remeses que els migrants enviaven als seus països d’origen.

Els nens i nenes migrants -com també aquells que viuen en pobresa i exclusió, en zones rurals remotes, els nens i nenes indígenes, o aquells amb necessitats especials- pateixen de manera aguda les conseqüències del tancament d’escoles a 193 països del món. El coordinador de la Xarxa Internacional d’Educació, Carlos Fritzen, que coordina la Federació Internacional de Fe i Alegria, assenyala la vulneració del dret a l’educació d’aquests nens i nenes i la situació de creixent vulnerabilitat -“de fam”- de les seves famílies i comunitats, en la majoria dels casos, jornalers diaris. Tot i que les organitzacions que aglutinen la xarxa han intentat adaptar-se a través de l’educació virtual i per ràdio en l’etapa de confinament, aquesta alternativa presenta enormes reptes, com la manca de material pedagògic, o la bretxa digital, que fa que una gran part de aquests nens i nenes quedin fora del sistema. Considera rellevant “repensar” l’educació i influir en les polítiques públiques perquè els governs adoptin mesures que protegeixin els sectors més vulnerables i inverteixin fortament en educació.

Un dels motius pels quals en el futur es produiran cada vegada més migracions és el deteriorament del medi ambient. Pedro Walpole SJ viu a les Filipines des de fa més de 40 anys i des d’allà coordina la xarxa sobre ecologia Ecojesuit. Insisteix amb vehemència que en els propers anys, les temperatures arribaran a màxims i que l’escassetat d’aigua serà un problema cada vegada més gran. També en què la contínua violació dels límits planetaris, en particular la destrucció d’hàbitats i la pèrdua de biodiversitat pels desastrosos canvis d’ús de la terra, des de l’Amazonia fins a Austràlia, ha fet que la COVID-19 i les futures pandèmies siguin inevitables. COVID-19 s’entén ara com una part d’una crisi ecològica més àmplia de canvi d’ús de la terra i canvi climàtic, que abasta els sistemes socials, sanitaris, empresarials i, cada vegada més, fiscals i polítics.

La xarxa Justícia en Mineria aglutina els Centres Socials Jesuïtes i Organitzacions Jesuïtes que treballen acompanyant comunitats afectades per la mineria en diverses regions de Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia, abordant el debat públic sobre el model de desenvolupament que en moltes ocasions genera aquests impactes. El seu coordinador, Guillermo Otano d’ALBOAN, assenyala que l’abast mundial de la pandèmia de la COVID-19 ha agreujat la situació de moltes de les comunitats que viuen en la pobresa, tot i habitar territoris rics en béns naturals, i pateixen d’una falta d’accés estructural a serveis d’educació, salut i altres necessitats bàsiques. Denuncia la reducció de l’espai i llibertats cíviques, el perill de la situació de confinament per als defensors de drets humans, l’impacte de les mesures de confinament en la mineria artesanal o les interrupcions en les cadenes de subministrament de minerals. En el seu posicionament planteja diverses mesures i recomanacions.

Les accions de les xarxes es centraran, entre altres qüestions, en denunciar les vulneracions de drets, fer propostes i acompanyar les persones i poblacions més vulnerables.

Imatge de Gerd AltmannPixabay 

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.