Santi Torres. En la seva primera intervenció pública com a papa, la mateixa nit de la seva designació, Francesc va sortir a la plaça de Sant Pere i va dir “Sembla que els nostres germans cardenals, han elegit un bisbe per a Roma però l’han anat a buscar a l’altra punta de món”. Això és el que he recordat mentre llegia el darrer quadern de Cristianisme i Justícia Ser cristià a Europa? (Quadern nº 218) de Víctor Codina, jesuïta català que ha passat els darrers anys a Bolívia. Sembla que una anàlisi sobre el que li està passant al cristianisme europeu, avui no es puguit realitzar des del vell continents, sinó que necessita d’una mirada externa que ens ajudi a escapar del laberint en que ens trobem.
És la mirada d’algú que des de la realitat llatinoamericana observa amb amor i dolor la profunda crisi que pateix l’església i el cristianisme a Europa. Però que no es queda només en la lamentació, o en el record nostàlgic d’una cristiandat eurocentrista, sinó que intenta a través de les pàgines del quadern, articular una proposta que faci viable seguir pensant i imaginant que, efectivament, es pot seguir sent cristià en el vell continent.
Per al veterà teòleg, la paraula clau es mistagògia, és a dir, iniciació o reiniciació a la fe. Seguir pensant en categories de cristianisme cultural o de reconquesta cristiana és enganyar-se sobre la situació actual. L’església, en canvi, des de la humilitat, ha de ser capaç de generar espais on sigui possible conrear les condicions de possibilitat d’un cristianisme adaptat als nous temps.
Per a això, l’autor parteix dels coneixements de la fenomenologia de la religió que situen clarament aquells passos (catecumenat, segregació, ritus…) com a necessaris per a que una persona pugui iniciar-se o reiniciar-se en el camí de la fe. Hi ha per tant, un element de revalorització del religiós en quan a camí pedagògic, un camí que no serà segurament exacte per a persones que ja van tenir en el seu dia una iniciació a la fe, que per aquelles altres que hi accedeixen des de llocs profundament secularitzats. Però en ambdós casos, caldrà realitzar un esforç d’actualització del llenguatge teològic per a fer-lo comprensible, i per alliberar-lo de tots aquells elements que dificulten la seva inculturació. Això, i l’autor ho té clar, no significa ni diluir ni relativitzar, sinó al contrari ajuda a descobrir aquells elements essencials de la fe cristiana per a que siguin significatius per a la persona que s’apropa a ells per primera vegada o que torna a ells després d’anys d’allunyament.
En el capítol tercer, és on l’autor situa la seva proposta, enumerant aquells aspectes que haurien de ser objecte de revisió per part de la teologia, l’eclesiologia, la pastoral… perquè es convertissin no en impediment sinó en condició de possibilitat per a la fe. Per això, resultarà bàsic per l’autor la revalorització de la trobada personal amb Jesús, i des d’aquesta perspectiva proposa la mistagògia dels exercicis ignasians, com una mistagògia vàlida per al moment actual.
Més enllà de la brevetat i el caràcter enumeratiu de les propostes, el quadern pot ser una eina útil per a catequistes, pastoralistes i totes aquelles persones preocupades per la transmissió i la iniciació de la fe a Europa on, malgrat tot, encara és possible ser cristià.
