Sin hogar

El coronavirus i el sensellarisme

Beatriz Fernández Gensana“Viure al carrer suposa un risc”. Aquesta afirmació és de les primeres que fem quan expliquem què implica no tenir una llar. És un risc perquè en moltes ocasions qui està al carrer es torna invisible: no existeix, no el veiem, i, per tant… No el protegim.

Aquests dies, però, en els que tothom qui té una casa ha de confinar-se per “prescripció mèdica”, les persones de carrer es tornen més visibles que mai i ens qüestionen el sistema que permet que, en situacions d’emergència sanitària com la que estem vivint, hi hagi persones que no puguin disposar d’un espai on sentir-se segures i protegides.

“Viure al carrer suposa un risc”. Efectivament, aquests dies, moltes persones que han sortit al carrer a treballar o a comprar menjar, ens han trucat a Arrels amoïnats per algú que està dormint al porxo de casa o al banc del davant. Segurament, són persones que feia temps que hi passaven allà la nit o el dia… Però ara els “veiem” més. I som més conscients de la seva vulnerabilitat.

Perquè no tenir casa, aquests dies evidencia moltes vulneracions: vulneració del dret a la salut: les persones de carrer, ja sigui per l’edat o per problemàtiques afegides, tenen una salut molt fràgil que les exposa més a la malaltia; vulneració del dret a la higiene: tot i considerar-se que una higiene acurada és un mètode de prevenció bàsic, no disposar d’una llar pròpia i el tancament de molts espais i dutxes a les ciutats, fan impossible aquest dret; vulneració del dret a l’alimentació: disposar, com a mínim, d’un plat calent al dia, en aquesta situació d’excepcionalitat no està garantit, vulneració del dret a mobilitat: certament, aquests dies, aquest és un dret que podem exercir amb limitacions. Però en el cas de les persones de carrer es torna impossible de limitar, quan el seu únic espai, és l’espai públic. La conseqüència, en moltes ocasions és la sanció; vulneració del dret al descans:  la malaltia, l’edat, la tensió d’aquests dies, esgoten físicament i anímicament… Però no hi ha espais tranquils i segurs… ”Espais bons” on poder descansar…

Però també evidencia que s’està més exposat a la intempèrie, són més visibles i per tant poden patir més situacions de violència i abusos. Segons les dades de l’últim cens fets per Arrels a persones que viuen a carrer, la violència física i/o verbal envers les persones sense llar ha augmentat durant l’últim any: el 40% de les persones expliquen haver estat víctimes d’agressions i la xifra augmenta fins el 60% en el cas de les persones que fa més de cinc anys que viuen al carrer. La situació d’excepcionalitat que estem vivint pot donar peu a situacions de violència i a sensació d’inseguretat per part de les persones que viuen al carrer. És un moment idoni per a discursos xenòfobs i aporòfobs. Malauradament, una mostra d’aquesta violència l’estem veient aquests dies, on les noticies informen de quatre persones que vivien al carrer a Barcelona i que han estat assassinades…

Des d’Arrels condemnem la violència cap a aquestes quatre persones sense llar que han mort, així com altres situacions d’aporofòbia i d’abús que es produeixen durant aquests dies.

Hem de treballar per protegir aquestes persones, especialment aquestes dies, però també un cop sortim d’aquesta crisi sanitària. I sabem que és possible… Aquests dies també ens estan mostrant iniciatives que s’encaminen a revertir aquesta vulneració de drets: particulars i empreses que posen en marxa iniciatives per garantir una alimentació digne, instruccions a cossos de seguretat per no sancionar a persones en situació de sensellarisme, equipaments públics i privats que s’ofereixen per proporcionar allotjament a aquestes persones, denúncia de situacions d’abusos i vulneració de drets per part de veïns i veïnes organitzades i sensibilitzades amb la situació de les persones de carrer…

No sabem què passarà quan acabi aquesta situació excepcional que estem vivint. Alguns parlen de 6, 8, 12 mesos per tornar a la normalitat que teníem abans… En el cas de les persones de carrer, aquesta “normalitat” no hauria de tornar a produir-se. Hauríem de ser capaços de reflexionar sobre la fràgil situació en la que es troben aquells que ja no tenien res abans.

Sin hogar

Imatge de Ryan McGuire extreta Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.