No tot anirà bé

No tot anirà bé

Pau Farràs. El veiem als balcons, a les xarxes socials i als dibuixos que professors i infants s’envien els uns als altres per animar-se. D’un temps ençà s’ha popularitzat el lema “Tot anirà bé”, provinent d’Itàlia i principalment adreçat als infants. És també una mena de consigna davant la falta d’esma, la frustració o la impaciència que provoca el confinament. Tot anirà bé, ens diuen, com si tot fos tan senzill com pensar en positiu.

Però, de veritat “tot anirà bé”? És evident que no.

Més de 20.000 morts a Espanya, milions de contagiats al món, desenes de milions d’afectats per acomiadaments o descens de l’activitat econòmica. En alguns casos, persones desprovistes de tot tipus de coixí de seguretat en forma d’estalvis, ja no diguem propietats. Pateixen i patiran les treballadores de la llar, els autònoms endeutats, les famílies monomarentals, els nanos que menjaven gràcies a beques menjador o al berenar que feien al centre obert. Si mirem a les faveles llatinoamericanes o les grans ciutats africanes, allà on el sabó i l’aigua són un luxe i la distància social un impossible, l’escenari encara és més terrible.

No, no tot anirà bé. Negar totes les realitats que esmentàvem i amagar-les rere un arc de Sant Martí ens condemna a l’infantilisme. Al pensament màgic. A la ceguera.

La vida no sempre és justa. La vida no sempre té sentit. I a la vida, evidentment, no tot sortirà bé. I tot plegat no és incompatible amb dir que la vida és un do. Cada dia pot ser una meravella, fins i tot reclosos a casa, però no hi ha cap necessitat de negar l’horror. L’aventura d’assumir el sensesentit, la injustícia i la desgràcia i, tot i així, seguir endavant, és molt més interessant que el pensament màgic del “Tot anirà bé”.

Ens dona pistes l’Evangeli, quan Jesús respon a Pere: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”. Segons l’evangeli de Mateu, tan bon punt Jesús anuncià als deixebles que moriria i ressuscitaria, Pere l’havia renyat. “De cap manera, Senyor: a vos no us pot passar”. Què feia Pere aleshores, sinó negar el que havia de passar, amb un “tot anirà bé”? Jesús l’anima aleshores a entomar la desgràcia, simbolitzada per la càrrega de la creu, i acompanyar-lo. No per exaltar el patiment, sinó per dir sí a la vida tal i com és.

La mort i resurrecció que tot just acabem de celebrar també són, en definitiva, una lliçó en aquest sentit. Jesús de Natzaret viurà un judici injust i patirà una condemna tortuosa, inhumana, terrible. No ens dirà que “tot anirà bé”, perquè coneix massa bé la fragilitat i la precarietat de l’existència humana. Però també sap que la llavor ha de caure a terra per donar fruit, i que el que ha de venir darrere seu és una meravella. Esperança malgrat tot.

No tot anirà bé, però podem trobar-li un sentit al confinament. Valorar allò que teníem i ja no; agrair el que sí conservem; sentir-nos part d’un tot solidari que ajuda a aplanar la corba; aprendre a viure d’una altra manera; descobrir que hi ha vida més enllà de l’obsessió per la productivitat. Viktor Frankl va trobar-li sentit a la seva experiència als camps d’Auschwitz i Dachau i ens va demostrar la capacitat humana de transcendir les nostres dificultats, no pas a negar-les. Nelson Mandela va aprofitar els 28 anys que va passar a la cel·la per planificar com canviaria el seu país. Frida Kahlo es va convertir en la pintora més influent de Llatinoamèrica després de quedar postrada al llit per un accident. Els estoics van deixar-nos escrit com afrontar les adversitats posant-hi perspectiva. Potser el “Tot anirà bé” ens està privant d’aprendre alguna lliçó valuosa sobre el sentit de la vida.

Posats a prendre lemes senzills però sensats, em remeto a un que va proposar recentment en Pep Marí, psicòleg esportiu i, per tant, molt avesat en ajudar a integrar la frustració dins el dia a dia: “La vida no consisteix en evitar que plogui, sinó en aprendre a ballar sota la pluja”.

Imatge de Kai Försterling extreta de La Vanguardia

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.