Cristianisme i Justícia. Celebrem la Diada de Sant Jordi més excepcional que recordem, però no volem perdre la tradició: avui, com ja és habitual, recollim en aquest article les recomanacions literàries dels nostres col·laboradors i col·laboradores.
Esperem que us agradi.
- Pau Vidal recomana Ser o no ser (un cuerpo) (Seix Barral) de Santiago Alba Rico.
«En aquests temps que com a humanitat ens hem topat de cara amb la nostra condició mortal, fràgil i vulnerable, potser ens pot ajudar la lectura del suggeridor i inspirat assaig filosòfic de Santiago Alba Rico. Santiago, nascut a Madrid però vivint, escrutant la realitat i escrivint des de fa lustres des de Tunísia, ens ofereix en el seu llibre de 2017 una valuosa ajuda per a comprendre els enganys que l’occident capitalista utilitza per a fer-nos creure que podem fugir del cos. Però no es queda aquí, sinó que proposa la compassió -fonamentada d’alguna manera en la nostra vulnerabilitat compartida- per a refer la nostra humanitat malparada».
- Alicia Guidonet suggereix Vida cotidiana y velocidad (Herder) del sacerdot i antropòleg Lluís Duch:
«En temps d’aturada, de silenci i espera, m’ha semblat oportú recomanar el darrer llibre de Duch. Aquest assaig és una mirada lúcida i atenta a la vida quotidiana dominada per la hiperaceleració. L’autor ens ajuda a reflexionar sobre les conseqüències del viure immersos en un ritme veloç. La distracció, la incapacitat per acostar-se a l’altre amb cura o la fragmentació de la vida, són realitats que porten necessàriament a la pèrdua de comunicació autèntica, i per tant, a la deshumanització. Duch recorre minuciosament els diferents àmbits de la vida codificada per la velocitat: cuitat, ètica, relació o tecnologia, entre d’altres. El capítol dedicat a la salut pren una significació especial en el moment actual».
- Per la seva part, Darió Mollá recomana per aquells iniciats en la espiritualitat ignasiana el llibre de Juan Antonio Estrada, Los ejercicios de Ignacio de Loyola. Vigencia y límites de su espiritualidad (Desclée De Brouwer).
«Aquest llibre del professor Estrada dóna exactament allò que el seu títol promet: una anàlisi crítica, des de la filosofia i la teologia actuals, de l’aportació espiritual dels Exercicis de Sant Ignasi de Loiola, anàlisi feta amb rigor, claredat i honestedat intel·lectual i vital. Subratlla elements de l’espiritualitat ignaciana i dels Exercicis que continuen sent il·luminadors i tenen plena vigència i posa en qüestió altres elements, alguns fins i tot molt característics del llegat ignasià. És, evidentment, un llibre qüestionador i suggeridor i aquest és el seu principal valor. Ho recomano especialment a persones que ja tenen un coneixement de l’espiritualitat ignaciana i desitgen aprofundir-hi».
- José María Segura suggereix la lectura de La Dulce Militancia. Crítica de la razón indignada de Andrés García Inda (Mensajero).
«Potser és perquè he conegut a l’Andrés com a professor d’universitat i director d’un col·legi, però no puc evitar llegir al “vell professor” que està dialogant amb els seus alumnes (i el seu claustre) en aquestes línies. I això em deixa amb ganes d’un diàleg més a fons, més a boca de canó, amb menys introducció (26 pàgines de 156)… 130 pàgines que es devoren. Confesso que ho vaig llegir gairebé d’una tirada perquè el tema és suggeridor i la narrativa evocadora. Crec que és un llibre de lectura recomanada per a professorat universitari i de secundària… però crec també que Inda, en escriure aquest llibre, està provocant una conversa que queda pendent.
Per La Dulce Militancia desfilen conceptes interessants, sobre els quals és necessària (i urgent) una reflexió: responsabilitat, educació moral, compromís, fidelitat, vocació…. I militància».
- Lucía Montobbio ens aconsella llegir el llibre del poeta italà Erri De Luca, Els peixos no tanquen els ulls (Bromera).
«El protagonista recorda un estiu prop de Nàpols, quan just feia 10 anys. Un temps on per fi està vencent l’etapa de ser nen, ja pot dir que té dues xifres, es sent atrapat en el que anomenarà “la maldestra closca de cos infantil”. Gasta els dies anant a pescar, llegint llibres, i escapolint-se de colles que mouen brega. Així fins que coneix una nena amb qui parlarà de l’amor, de la justícia, i d’altres paraules que tenen un pes important. Una història que explica amb sensibilitat el dolor que pot suposar créixer, i al mateix torn les alegries que es troben en familiars i amics».
- Descolonizar Europa. Ensayos para pensar históricamente desde el Sur (Brumaria), de Javier García Fernández és el llibre que recomana Jairo Marcos.
«Submergir-se en les arrels pretèrites d’Andalusia, en la perifèria a l’extrem sud d’Europa, per intentar entendre la generació del sistema mundial modern. Aquest és l’atractiu desafiament que proposa Javier García Fernández, investigador del Centre de Estudos Sociais dóna Universidade de Coïmbra (Portugal). Descolonizar Europa. Ensayos para pensar históricamente desde el Sur recopila set assajos que l’autor ha generat entre 2015 i 2018, algunes vegades sota l’estil d’un article acadèmic i unes altres amb l’empremta d’una conferència oral transcrita, però sempre sota un mateix anhel argumental: la descolonització d’Europa. Més de dues-centes pàgines de travessa històric-política per a submergir-se, des de les perifèries europees, en una reconstrucció no-eurocéntrica de la gènesi del sistema-món capitalista.».
- Alfons Calderón ens anima a llegir Félix Rodríguez de la Fuente. El hombre y su obra (Planeta), escrit per Miguel Pou Vázquez.
«Enguany és el quaranta aniversari de la mort de Félix Rodríguez de la Fuente. Metge de formació, naturalista de vocació i mestre d’una generació; precursor de l’ecologisme; artífex de les primeres normes de protecció de moltes espècies a la Península. Aquesta i altres biografies posteriors ens apropen a una personalitat apassionant, a les pràctiques de filmació que utilitzava, per a alguns controvertides, i al seu ric legat cinematogràfic. Fan intuir que darrera l’obra de l’”amic dels animals” brollava una cosmovisió profunda a la recerca d’harmonia entre tots els éssers vius i l’home, responsable últim de la cura i preservació de la natura. I recorden narracions de gran bellesa que destil·larien un cert sentit de transcendència».
- Por la seva part, Jordi López ens recomana el llibre, Hal·lelu·iah. Introducció a la litúrgia de les hores (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) d’Hilari Raguer i Suñer.
«La Litúrgia de les Hores és una forma d’oració practicada per moltes persones. A part dels clergues i els religiosos i religioses, hi ha laics que segueixen, amb menys o més intensitat, l’Ofici diví com a mètode per conrear l’esperit i santificar el temps. Aquest llibre del pare Hilari Raguer, monjo de Santa Maria de Montserrat, és un bon manual per entendre el que és la Litúrgia de les Hores i comprendre el sentit de les seves parts. El coneixement proporcionat per aquest llibre, escrit de forma amena i de lectura fàcil, proporciona al lector recursos per fer de l’Ofici diví veritable pregària en la triple dimensió d’oració de Crist, d’oració de l’Església i oració personal».
- Pep Mària proposa llegir El diari d’Anne Frank.
«Una nena-adolescent es confina amb la seva família (pares i germana gran), una altra família (pare, mare i fill) i un adult sol en unes dependències superiors a un magatzem del centre d’Amsterdam durant l’ocupació nazi d’Holanda. I decideix escriure el que li passa i sent a un diari – al qual anomena Kitty. En les pàgines del diari emergeixen les pors, les il·lusions, els dubtes de l’Anne, junt amb aspectes de la vida de la Holanda ocupada i del desenvolupament de la 2ª guerra mundial. Al llarg del temps, la nena-adolescent evoluciona, madura i expressa unes vivències i uns judicis de gran intensitat. Les circumstàncies del seu confinament son viscudes com a marc per a una aventura espiritual de gran qualitat.».
- Tere Iribarren recomana, avui més que mai, tornar a llegir La Peste de Camus.
«Recordo que els habitants d’Orà es veuen enfrontats a situacions d’aïllament gairebé complet amb el món exterior, la pesta a poc a poc va generant un sentiment d’empresonament sobre ells; en aquest moment els ciutadans d’Orà comencen a valorar moltes coses que fins llavors no havien tingut la menor importància per a ells.
Quan va passar la Pesta la gent d’Orà ja no era la mateixa, ja no posseïen aquesta mirada absurda de les coses, sinó que ara anaven més enllà i valoraven les coses que abans eren desapercebudes o els eren desconegudes. En aparença ells havien triomfat davant la pesta i oblidaven totes les misèries. La presència del dolor havia sembrat un sentiment d’igualtat entre els habitants d’Orà».
- Per la seva part, Eduardo Rojo ens anima a llegir La convulsión globótica. Globalización, robótica y el futuro del trabajo (Antoni Bosch Editor), escrit just abans de la crisi de la pandèmia.
«Un llibre que està escrit abans de la crisi del Covid-19, però que aporta reflexions importants sobre els canvis que la tecnologia està provocant en les nostres societats. L’autor sosté que “l’automatització, la intel·ligència artificial i la robòtica modifiquen la nostra vida a passos de gegant i la disrupció digital va molt més lluny del que pensàvem”. Es planteja els diferents escenaris amb què podem trobar-nos en l’immediat futur, i apunta que “encara que la convulsió és ja inevitable, hi ha estratègies per adaptar-nos a aquest món nou, i aquestes es basen en les destreses humanes que cap màquina pot replicar: la creativitat i el pensament independent”».
- Finalmente, acabem amb una doble recomanació de Juan Pablo Espinosa Arce: El hombre, d’Adolphe Gesché (Sígueme) i Egobody: la fábrica del hombre nuevo, de Robert Redeker (Fondo de Cultura Económica).
«La primera recomanació és un llibre teològic. El teòleg belga Adolphe Gesché (1928-2003) va escriure una suggestiva i dialogant dogmàtica teològica, mescla de literatura, poesia i filosofia. El hombre és un tom d’una sèrie de set llibres que tracten des de temes sobre el mal, l’home, Jesucrist, Déu, o el sentit. Personalment, aquest llibre ha estat una inavaluable ajuda per a pensar l’Antropologia Teològica, temàtica que m’ha correspost ensenyar durant diversos anys i en diversos cursos, i també per ser un espai de meditació entorn de la nostra pròpia vinculació amb Déu i amb els altres. El hombre deixarà a ningú indiferent i ens convidarà a contrastar la nostra realitat, cultura i fe.».
«La segona proposta és un llibre filosòfic. Pertany al filòsof i escriptor francès Robert Redeker. S’emmarca dins l’antropologia filosòfica -molt emparentada amb l’antropologia teològica (poden veure la meva altra contribució en aquest post sobre Adolphe Gesché) i amb la filosofia del segle XX. La tesi de l’autor és sostenir que avui fa la seva aparició un nou model o paradigma antropològic, a saber, el centrat en l'”ego”, en el jo tancat i desvinculat de qualsevol forma d’alteritat. A aquest model Redeker li crida “Egobody”. Algunes característiques del Egoby són la seva fragmentació, la seva mera aparença o corporalitat i el conseqüent abandonament de l’esperit. A través d’una interessant arqueologia d’allò quotidià, l’autor ens ajuda a pensar i a desafiar els models antropològics imperants i a aconseguir noves formes d’ésser humà en èpoques de profunda deshumanització».
