Duch

De la distopia a la utopia

Veus. Gustavo Duch. Diuen moltes veus, amb raó, que no hem de tornar a la normalitat sobretot quan la norma és injusta i destructiva. Des del punt de vista agrícola i alimentari, el corrent, habitual i majoritari en els països industrialitzats és, a més a més d’injust i destructiu, distòpic. Però sembla que ho passem per alt. Almenys durant decennis bona part de la població mundial ens alimentem a partir de sistemes agroalimentaris disfuncionals que molts autors de novel·la fantàstica o catastrofista ni tan sols podien arribar a imaginar. Perquè és molt boig capturar peix a Alaska, enviar-lo a la Xina pel seu processament i vendre’l a EEUU, tallat i a punt de fregir. Perquè és molt boig desforestar l’Amazones per a cultivar soja que s’enviarà a Espanya on engreixarem garrins portats de Dinamarca per acabar exportant llom embotit a la Cotxinxina. Perquè es molt boig menjar taronges a l’estiu i tomàquets a l’hivern, perquè és molt boig menjar carn tres vegades al dia; perquè fins i tot l’alimentació dels astronautes amb els seus aliments hiperenergètics sembla més sensata que trobar-se al supermercat envasos de plàstic amb grills de mandarina ben pelats i a punt per a degustar. Com un self service podeu afegir els exemples que vulgueu i que farien més gran aquesta llista de disbarats responsables de la fam a mig món i de l’obesitat a l’altre mig, de l’extinció de l’ofici de pagès, de la deportació rural al medi urbà i de l’escalfament de tot un planteta. I, amb els seus monocultius envaint tot centímetre de terra cultivable, responsables també de la pandèmia vírica actual, com molt bé advertien estudis publicats fa més de deu anys.

No sembla, de moment, que el seny alimentari arribi a la ment de les nostres administracions. La crisi sanitària actual està adoptant una sèrie de mesures que sembla que volen reforçar aquest model distòpic i disfuncional. Més de 500 organitzacions de tot l’estat han denunciat, per exemple, que no té cap lògica que es tanquin els mercats no sedentaris per l’emergència sanitària. Com bé se sap, la majoria d’aquests mercats de pagesos s’acostumen a celebrar a l’aire lliure, en espais oberts, molt diferents als espais tancats de les grans superfícies. Com tampoc es pot entendre, a no ser que l’urbanocentrisme hagi posat a zero les nostres ments, la prohibició d’anar cuidar de l’hort d’autoconsum, una pràctica que, amb uns requisits mínims, només pot afavorir la salut de les persones afortunades (i visionàries) d’aquests espais de vida i de biodiversitat. Més que mai ara és important afavorir una alimentació de proximitat, fresca, ecològica, que distribuïda per cada cèl·lula del nostre cos ens enforteixi i doni salut.

Però semblaria, si cregués en les teories conspiranoiques, que tot està pensat per a rematar el poc que ens queda de vides autònomes o comunitàries. Que arribarà el dia que es decreti, pel bé comú, l’expropiació de tots els horts i terres cultivables per a entregar-les a les multinacionals. Què per la seguretat nacional es prohibiran per a sempre totes les fórmules de venda directa. De forma que gràcies a l’eficiència, mai qüestionada, de les multinacionals ens arribarà a cada casa, una vegada al dia, un senyor d’Amazon amb un paquet de Mercadona i amb tres barretes energètiques: esmorzar, dinar i sopar.

Duch

Imatge extreta del Blog de Gustavo Duch

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.