Aprofundir en el misteri del dolor i de l'amor - Divendres Sant

Aprofundir en el misteri del dolor i de l’amor – Divendres Sant

Carles Marcet sj. [En aquests textos proposen algunes pautes per viure en to orant aquests dies en què recordem les hores més intenses de la vida de Jesucrist i, per això també, les hores més transcendents del nostre caminar com a creients i com a Església. A la pàgina web pregaria.cat i a Instagram @jesuitescat podreu seguir en directe o diferit la proposta per aquesta #SetmanaSantaACasa].

***

Primer punt

En el context en què vivim aquesta Setmana Santa, afectada per una pandèmia que ens supera i aclapara i ens fa sentir germans i germanes en «la comunió del sofriment», potser la millor manera de pregar seria simplement contemplar aquesta humanitat que pateix com el cos de Crist avui de nou martiritzat i crucificat.

  • Una manera concreta de fer-ho –com a via crucis– seria seleccionar 14 rostres concrets de persones properes que coneixes i que estan patint en la seva pròpia carn els estralls de la pandèmia. Una vegada seleccionats, intenta mirar-los, un per un, com Déu Pare els mira –tal com Ell mirava, amb dolor i amb amor, el seu Fill a la creu–. I en mirar-los detingudament, beneeix-los, desitja’ls el bé i la plenitud, fins i tot en aquesta situació dura que estan vivint.
  • Una altra manera podria ser fer el mateix però aquesta vegada visitant –amb la vista imaginativa i posant-hi tots els sentits– els llocs on «ha plogut sobre mullat», on la pandèmia ha augmentat un dolor ja de temps Per tant, pots fer com una mena de «passeig contemplatiu» per les presons, les residències d’ancians, els centres d’internament d’emigrants, els hospitals, els llocs d’aixopluc per als sense sostre…

Segon punt

En un segon moment o segon espai de pregària, podries concentrar la mirada   i el cor en Jesús crucificat. Fixa’t que no es tracta tant de contemplar «la passió de Jesús» com «Jesús en la passió». Tal vegada, la fidelitat silenciosa de Jesús, en aquests moments de màxim descens als inferns que els homes creem, ens pugui ajudar a nosaltres a trobar la manera més encertada d’encarar els inferns que de vegades també ens toquen viure i patir.

Tot fent aquesta mirada al crucificat, hauràs de fer front a tres misteris que es fan visibles en la creu (la de Jesús i les nostres):

a) Primer misteri: el misteri del patiment

  • Fixa’t com Jesús no resol aquest Simplement l’afronta, i l’afronta solidaritzant-se amb el nostre patiment humà, tot sentint que aquest patiment humà és també el patiment del Pare. No el defuig. L’encara. Com diu el poeta hebreu Pinjas Sadé: «Vaig caminar i en el camí vaig trobar el dolor. Però no vaig fugir d’ell perquè el sofriment és el nucli del dolor de Déu en el món».
  • També Jesús va trobar-se amb el dolor i no va De fet ja ho havia dit: «Jo soc el Bon Pastor», i el Bon Pastor no abandona les ovelles quan s’acosta el llop, perquè les estima. Així doncs, Aquell que va donar força als abatuts, ara viurà amb ells solidàriament l’abatiment; Aquell que va acompanyar tantes soledats, ara viurà amb ells solidàriament la soledat; Aquell que va guarir tants malalts, ara viurà amb ells solidàriament l’experiència del límit físic i psíquic.
  • Potser aquesta manera que veiem en Jesús d’encarar el misteri del patiment ens pot ajudar o moure a mirar i a encarar d’altra manera el patiment que la vida ens porta. Hem de reconèixer que seguir Jesús quan les coses van prou bé ens resulta engrescador, però quan les forces i l’ànim trontollen, quan ja no es parla bé de nosaltres, o quan el fracàs i el patiment s’acosten i ens atrapen, sovint apareixen les queixes (per què a mi?), les lamentacions (i ara què faré?), la recerca de «culpables»… Sembla com si ja no fos possible el seguiment de Jesús. Tal vegada la manera de Jesús d’encarar el patiment ens pot ajudar per tal que el que ens toca viure a nosaltres no ens trenqui per dins ni ens lliuri a l’amargor.
  • Demana al Senyor el do de mantenir-te sensible i solidari amb tant de patiment humà que t’envolta.

b) Segon misteri: el misteri de l’ocultament de Déu

  • Fixa’t com Jesús viu solidàriament aquest patiment davant d’un misteri en- cara més gran com és el silenci de Déu Pare, que sembla absent. Davant d’aquest sentiment d’abandó que es produeix quan més impotent i dèbil es troba, quan més necessita una Presència, el seu amor fidel, la seva fe indes- tructible i la seva esperança oberta són posades a prova.
  • Si som sincers, això també ens ha passat o ens pot passar a nosaltres. Per això val la pena mirar què fa Jesús, com viu aquest Fixa’t que, sense amagar la perplexitat i el desconcert –«Pare, per què m’has abandonat?»– és capaç d’obrir-se amb radicalitat creient al Pare, i radicalment fer el que sempre ha fet: «entrego la meva vida i la poso a les teves mans».
  • Tal volta això ens pot ajudar a albirar que allà on Déu sembla callar és on més es pot estar revelant. El que passa és que qui es revela no és el déu que ens hem anat fent a la nostra mida (i que ingènuament creiem que té el poder de treure’ns les castanyes del foc) sinó aquell Déu sempre més gran –que viu més enllà dels nostres interessos, pensaments, esquemes i afectes–, però que s’apropa a nosaltres en forma minúscula i totalment ferida d’amor. El Déu Pare que aquí se’ns revela no és el «Déu Omnipotent», és el «Déu exposat i amenaçat de mort per la bogeria del seu amor per nosaltres». Té raó qui deia que a la creu no hem de veure «el preu que ha de pagar Jesús pels nostres pecats sinó el preu que paga Déu per haver-se enamorat amb bogeria de nosaltres».

c) Tercer misteri: el misteri de l’amor extrem

  • A la creu, Jesús ens posa davant d’un altre gran misteri: com pot ser que una persona humana arribi a estimar-nos fins a tal extrem? És el misteri de l’amor extrem. En el seu patiment solidari, viscut davant el Pare que sembla absent, Jesús s’ho juga tot: ho dona tot, ho entrega tot a canvi de res, sense cap seguretat. Jesús estima tant la vida veritable que per defensar-la es fa «no-vida».

Davant de tan gran misteri:

  • El primer que podries fer, situat al peu de la creu, és meravellar-te davant d’aquest misteri d’amor i desitjar sentir-te trasbalsat per Demana-ho perquè això és un do.
  • En segon lloc i suaument podries preguntar-te: què puc jo fer –i, si cal, patir– per amor a Crist?, ¿quins patiments i quins crucificats m’estan convidant avui a deixar que el misteri d’amor es manifesti a través meu?
  • En tercer lloc podries demanar la gràcia de disposar-te a «viure els patiments que porta la vida com Crist», és a dir, en comunió amb el Pare pels altres. Així viscuts, de mica en mica, aquests patiments, lluny de destruir-nos, ens poden anar reconstruint per dintre. Perquè, quan el dolor és participació del dolor/amor de Déu al món i en el món –com Jesús–, això ens acaba transfigurant. I, a l’inrevés, quan el límit (del dolor, del patiment, de la creu…) el vivim lluny de l’Il·limitat, un aire fred que congela la vida ens penetra per tots els racons del nostre ésser.

Per pregar aquests misteris, si t’ajuda, pots fer una lectura serena i meditativa del Salm 23 i de Jn 10,7-19: el bon pastor.

O simplement pots anar acompanyant Jesús en la passió amb algun dels relats de l’Evangeli. En aquest cas el millor és no dir gaires paraules, més aviat convé callar, escoltar i deixar que «el silenci de Jesús sigui el que parli».

Tercer punt

Si avui tens un altre espai de pregària, potser t’ajudaria fer una mena de repetició ignasiana:

  • El lloc on ubicar-te: al peu de la creu.
  • La petició: «sentir internament dolor i confusió pel dolor i la confusió que Jesús pateix, i pel dolor i la confusió que avui tots patim, en especial els crucificats del nostre món d’avui».
  • El que vaig cercant: l’aprenentatge vital de «con-morir» amb Crist, la qual cosa esdevé la manera més pregona de «con-viure» d’una manera evangèlica entre, amb i per als altres amb qui convisc el dia a dia.

Amb el teló de fons dels tres misteris esmentats abans i de la realitat del coronavirus que avui ens afecta com a humanitat, pots deixar que ressonin per dintre alguna d’aquestes consideracions:

  • Considera que la qualitat humana –personal i col·lectiva– es mesura per la capacitat de solidaritat (i no per coses com ara treballar molt, tenir molts coneixements, moltes iniciatives creatives…). Per la capacitat de fer-se càrrec i de carregar el dolor dels altres amb les seves ferides, les seves angúnies, amb tot allò que els pesa… Pregunta’t, doncs, quin és el lloc real que ocupa el patiment aliè a la teva
  • Considera que si deixes que el dolor dels altres t’afecti es pot anar obrint un espai dins teu on anar gestant una convicció modesta però vigorosa: és sortint al pas del dolor dels altres com la nostra vida es va «plenificant», fins i tot més enllà del que personalment puguem sentir.
  • Considera que no és gens fàcil viure d’aquesta manera perquè les nostres inèrcies ens porten més a viure «reclamant els nostres drets», tot defensant en primer lloc la pròpia salut, el benestar, etc.
  • Considera també «els dolors de la teva vida»: els que has patit per causa de la teva solidaritat amb els més vulnerables, els que has experimentat per no amagar la teva vulnerabilitat davant dels altres, o els que has viscut per empatia i compassió amb els que pateixen. En fi, els patiments que no són els que ens venen quan ens tanquem en nosaltres mateixos. Els vius amb Jesús, i Jesús els viu amb tu.
  • Considera que avui la realitat ens fa veure que hi ha quelcom que falta en la passió de Jesús i que aquest «quelcom» és el seu patiment actual en el món. Potser això t’ajudarà a mirar amb més tendresa els rostres dels sofrents d’avui on es fa «anònimament present» Aquell que continua patint en ells.

I, en acabar, no et cansis de demanar de ser iniciat en els misteris del patiment, del silenci de Déu i de l’amor extrem.

Imatge de ludi extreta de Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.