Plenitud d'amor i de vida - Dijous Sant

Plenitud d’amor i de vida – Dijous Sant

David Guindulain. [Comencem el tríduum pasqual i amb ell aquestes introduccions per cada dia des de Dijous Sant fins a Diumenge de Resurrecció. Les introduccions les han preparat els jesuïtes de la comunitat de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Us proposen algunes pautes per viure en to orant aquests dies en què recordem les hores més intenses de la vida de Jesucrist i, per això també, les hores més transcendents del nostre caminar com a creients i com a Església. A la pàgina web pregaria.cat i a Instagram @jesuitescat podreu seguir en directe o diferit la proposta per aquesta #SetmanaSantaACasa].

***

Avui, Dijous Sant, ara, encara de matí, podem proposar-nos viure aquestes hores fins a la celebració d’aquest vespre, com si anéssim fent els preparatius d’un sopar important, un sopar que esperes des de fa temps. De manera que ara mateix comença un compte enrere on cada minut té valor i on tot el que facis, diguis o preparis sigui per disposar-te millor al Sant Sopar d’avui. Les teves lectures, el teu navegar per les xarxes, les converses entre vosaltres, el que mengeu i, en especial, la teva pregària personal. Que tot plegat tingui aquell punt de tensió positiva que anomenem atenció i ens fa estar atents per donar el millor de nosaltres mateixos en el seguiment de Jesucrist.

Seguint les pautes de Sant Ignasi que dona tanta importància al «a dónde voy y a qué», fes que el nord d’aquest Dijous Sant sigui el que ens proposa, entre altres coses, la pregària de col·lecta de l’eucaristia d’avui: Que obtinguem la plenitud de l’amor i de la vida.

  • Sí, l’amor i la vida, posades en paral·lel. Com volent-nos dir que la vida plena no és comptada en dies o en anys, sinó en instants d’amor.
  • Desitja, doncs, en el teu cor tendir cap a la plenitud d’amor i de vida que Déu vol donar-te: es pot demanar més? No és aquest el desig més pregon de l’ésser humà?
  • Fes que aquest desig no s’expressi només com un pensament. Que no sigui tan sols un exercici mental. Expressa’l amb la teva sensibilitat, de manera que tot el teu ésser traspuï avui aquest desig.
  • Aquests dies de la Covid-19 hem vist qüestionada aquesta plenitud d’amor i de vida en tantes històries i relats que cadascú pot aportar. Gent vivint sola, gent morint sola. No deixis aquests relats fora de la teva pregària i demana per a tu i per a tothom: que obtinguem la plenitud de l’amor i de la vida.

Seguint les lectures que escoltarem en la celebració d’aquest vespre, et proposo dues entrades per accedir a l’espai sagrat.

  • La primera s’inspira en la darrera festa de la Pasqua que el poble d’Israel va celebrar encara a Egipte.
  • La segona ens introdueix de ple en el relat del lavatori i la manera com Jesús el va viure amb els seus amics.

1. Alçaré la copa i compliré les prometences que vaig fer[1]

El sopar de l’eucaristia que celebrarem aquest vespre s’inspira en aquell sopar previ a la sortida d’Egipte del poble d’Israel, la sortida del seu esclavatge. S’escau el dia de Pasqua. La festa anual en què els pastors agraeixen la protecció de Déu sobre els seus ramats.

Aquell dia serà, a partir d’aquest moment per als jueus, el dia de la manifestació de la glòria de Déu en favor de la seva gent, del seu poble. Déu actua matant els primogènits d’Egipte, tant de les persones com dels animals. Així, Déu farà franc el pas a la comunitat d’israelites, que ell tant estima.

Els primogènits d’Egipte representen tot allò que vol manar sobre mi i m’aparta de Déu.

  • El primogènit de la cobdícia que vol acaparar més i més coses.
  • El primogènit de la vanitat que em posa per damunt dels altres.
  • Finalment, el primogènit de la supèrbia que desitjaria que tot passés per les meves mans i jo en tingués el control.

Aquests tres primogènits han de morir per tal que finalment ens sentim germans d’un mateix Pare que té cura dels seus fills.

  • Quan, al cap d’uns segles, Jesús i els seus deixebles volen celebrar la Pas- qua a Jerusalem, el Mestre els té preparat un detall que no s’esperen. En agafar el pa i el vi dient aquest és el meu cos i aquesta és la meva sang per a vosaltres, Jesús s’ofereix a ser l’aliment del sopar que donarà forces per em- prendre el camí d’alliberament personal i col·lectiu. Ell s’ofereix del tot sense por de perdre res perquè en Déu se sent vencedor i ressuscitat.
  • Avui, aquest vespre Ell tornarà a esdevenir l’aliment de la festa, l’ofrena per a nosaltres. El pa és el seu cos. El vi, la seva sang. Com una bona mare, ell ens prepara l’aliment per tal que emprenguem el camí de la llibertat. Aquesta nit, la llibertat!
  • Amb aquest rerefons, ens identifiquem amb el salm 115 que serà proclamat aquest vespre: alçaré el calze per celebrar la salvació. Per això, compliré les prometences que he fet.

A la llum de la lectura de l’Èxode[2]:

  • Pots, en primer lloc, demanar sentir el goig de la llibertat que Déu vol per a mi. Que amb cada alè m’ompli d’esperança de llibertat, de fugir del que no em deixa ser, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu. En una situació en què la nostra mobilitat és reduïda a causa del confinament, aquesta aspiració pot agafar una nova dimensió. Potser t’hi ajudarà fer aquesta estona de pregària a cel obert.
  • En segon lloc, pots enumerar quines són les prometences que vols complir davant dels teus germans, davant Déu. Entenent aquestes prometences com a detalls de fraternitat que guarniran la meva vida.

2. El lavatori[3]:

Si haguéssim de posar una banda sonora al lavatori, caldria acompanyar els primers versets d’un crescendo o potser d’un redoblament de timbal que creés l’expectativa pròpia de les grans ocasions. Era el dia, era l’hora, era Ell i eren els seus. Es dona una màxima consciència i també una màxima presència de Jesús en aquell sopar de comiat amb els seus amics.

Tot d’una la música s’esfondraria com una timba de cartes, perquè Jesús fa un gest que no s’entén. El mestre es posa a rentar els peus dels seus deixebles, un per un, com ho feien les serventes d’aquell temps. Ens tranquil·litza que el mateix Jesús digui que és normal que ara no ho entenguem i que ho entendrem més endavant.

  • Em pregunto si ja ha arribat aquest «més endavant» o avui em caldria demanar entendre-ho una mica millor. Perquè la meva vida no té prou servei amorós envers els altres, ni molt menys envers aquells que sé que me la farien grossa si poguessin, com ara Judes, a qui Jesús també renta els peus.

Els deixebles estan tots astorats i incrèduls. Però el que gairebé tots tenen clar és que són de Jesús, i perquè són de Jesús es deixen fer. Els caldrà esperar unes hores per entendre que, en efecte, Déu omple de sentit la vida de Jesús ressuscitant-lo, fent-lo Senyor de tot el creat. El cavall guanyador és l’amor ofert i lliurat per amor als altres. Això és el que Déu ressuscita.

El dinamisme del món, representat pels primogènits d’Egipte, és aniquilat per l’acció de Déu. La cobdícia, la vanitat i la supèrbia són l’única moneda en curs durant la Passió. Però la darrera paraula la dirà Déu, i tot l’Univers s’agenollarà davant el nom de Jesús. No podem fer altra cosa que estimar-nos els uns als altres, com fa el Senyor, posant-se també als peus del germà quan convingui. I això és el que avui Dijous Sant, dia de l’amor fratern, celebrem.

Tot deixant-me encisar pel relat de l’Evangeli de Joan puc considerar:

  • Que el dinamisme que mou tots els éssers de l’Univers és més a prop del gest de rentar els peus que de la cobdícia, la vanitat i la supèrbia. On reconec gestos semblants al lavatori que fa Jesús?
  • En aquests moments de tràngol per a la humanitat, què significa per a mi rentar els peus i deixar-me’ls rentar? Com acullo el manament de Jesús que alhora és benaurança?

Som a punt de reviure les hores més intenses de la vida de Crist, la seva passió. Deixem-nos apassionar també anant rere seu fins on ens sigui donat acompanyar-lo.

***

[1] Cf. Sl 115.

[2] Ex 12,1-18.11-14

[3] Jn 13,1-17.

Imagen de Peter Pruzina extraída de Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.