Planeta «cures»

Planeta «cures»

Pepe LagunaSi un extraterrestre tragués el cap avui a la Terra, informaria els seus congèneres alienígenes de l’existència d’una estranya espècie obsessionada per cuidar els seus individus més fràgils. Comunicaria també que en aquest diminut planeta blau que viatja a tota velocitat per la Via Làctia es detecta una activitat frenètica al voltant d’hospitals, residències d’ancians i supermercats. Un Planeta d’éssers peculiars que cobreixen els seus rostres amb mascaretes i que, a la crida cíclica d’un satèl·lit anomenat Lluna, treuen el cap a finestres i balcons per a aplaudir la labor de cuidadores i cuidadors; tribu especialment valorada si s’ha de jutjar per la seva laboriositat i el reconeixement unànime que li tributen totes les altres. Encara que també pogués ocórrer que l’informant marcià elaborés un dossier sobre una estrella llunyana, en la qual una espècie acorralada lliurava una batalla sense quarter contra un enemic invisible. Un planeta d’éssers peculiars que, a la crida cíclica d’un satèl·lit anomenat Lluna, surten a finestres i balcons per a conjurar la por i infondre’s ànims els uns als altres.

Pot ser que per explicar el que ens està passant avui no quedi més remei que barrejar els dos relats, el de la cura i el de la por, el solidari i el defensiu. Però per construir el demà no tenim més remei que optar per un d’ells: quina societat voldrem construir quan sortim d’aquesta situació d’emergència, un planeta de cures o un planeta defensiu? Quines decisions excepcionals (en el sentit d’«excel·lents») mantindrem després d’aquesta situació d’excepcionalitat? Decidirem que la cura dels més vulnerables serà per sempre la pedra angular sobre la qual construirem el nostre model de civilització? Quan els nostres veïns alienígenes es decideixin per fi a visitar-nos es trobaran amb la rebuda afectuosa d’un planeta cuidador o amb les fronteres immunològiques d’un planeta defensiu?

Al segle XVI Copèrnic ens va ensenyar que la Terra no era el centre de l’univers conegut, aquest privilegi li corresponia a l’astre Sol. Al segle XXI, un virus letal ens ha obligat a desplaçar el nostre centre de gravetat social. La sanitat, l’educació, l’habitatge, el treball, els drets, l’oci, planetes que fa a penes dos dies orbitaven sota els dictats gravitatoris de l’astre Economia, giren ara al voltant del «planeta cures».

Quan hàgim tingut temps de fer el dol i plorar la mort dels que, sense haver pogut abraçar-los, ja han viatjat a altres estrelles llunyanes, serà el moment de decidir si, com a societat, continuem apuntalant un nou ordre còsmic que giri entorn dels més fràgils o tornarem a un «economocentrisme» fratricida d’una galàxia desordenada. Des del firmament, moltes estrelles ens observen expectants.

Imatge de WikiImages extreta de Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.