Mercado

Coronavirus i mercats

Guillermo Casasnovas. Recentment, a Cristianisme i Justícia reflexionàvem i escrivíem sobre els límits del mercat en la nostra societat, arran de la relectura i actualització de l’obra de Karl Polanyi. Entre moltes de les lliçons i oportunitats que ens porta l’actual crisi sanitària (amb molts números de ser també crisi econòmica) és aprofundir en aquesta relació entre mercat i societat que a vegades donem per suposada.

En primer lloc, fins a quin punt l’excessiva mercantilització de la nostra societat ha exacerbat l’impacte del COVID-19? Encara que no hem de caure en la demagògia de culpar al mercat o al capitalisme de tots els mals, ni tampoc buscar bocs expiatoris en crisis que són sistèmiques i amb múltiples derivades, val la pena recordar el maltractament que ha sofert la sanitat pública en els últims anys. Les constants llistes d’espera als hospitals i els malabarismes que han de fer la tan castigada Atenció Primària són el reflex de la falta d’inversió en personal i recursos. Sovint només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona, però faríem bé de repassar les nostres prioritats com a societat en el futur, deixant clar quins són els irrenunciables que han d’estar controlats (no necessàriament gestionats) pel sector públic. L’exemple dels Estats Units lamentablement demostra que sense una adequada cobertura sanitària universal és molt més difícil fer front a crisis com aquesta.

En segon lloc, les últimes setmanes ens han demostrat les limitacions del mercat i l’aparició de sistemes alternatius, encara que sigui a petita escala. Els supermercats arrasats són un exemple de les limitacions, però més greu són els intents d’alguns per aprofitar-se de la situació –com el cas dels germans Colvin als Estats Units, que van comprar més de 17.000 ampolles de desinfectant per a després revendre-les a un preu major. Enfront d’aquests sistemes que provoquen incentius nefastos, hem trobat també nombroses alternatives. Des de professionals que oferien els seus serveis de manera gratuïta fins a farmacèutics que limitaven la compra de determinats productes per a evitar l’acaparament, des de xarxes de voluntariat per a visitar a col·lectius vulnerables fins a artistes (més o menys professionals) que han compartit les seves cançons amb el món per a alleujar el confinament. Potser és un recordatori que no fa falta que tot es compri i es vengui, que la gratuïtat i la reciprocitat també tenen el seu lloc, i que probablement aquest lloc hauria de ser més central. També ens hem adonat que el nostre consumisme és sovint més una addicció que una necessitat –aquests dies no sols hem sobreviscut, sinó també gaudit amb menys restaurants i més cuinar en família, menys frenesí d’activitats i més moments de qualitat (encara que siguin virtuals) amb els nostres éssers estimats, i menys novetats però més aprofitament del que ja tenim. Tant de bo una de les conseqüències de la crisi sigui frenar una mica la roda del consum…

En tercer lloc, ja ens estem plantejant com afrontarem la sortida de la crisi i sobretot el seu vessant econòmic. Aquí entren en joc les tres mercaderies fictícies que analitzàvem a la llum de Polanyi: habitatge, treball, i finances. Quines ajudes aprovarà l’Estat per a les hipoteques i els lloguers? Ajudaran als bancs o als col·lectius més vulnerables? Com es protegirà el teixit empresarial? Ajudant als treballadors, als autònoms, a les pimes, o als inversors? Amb quins impostos (més o menys progressius) es pagaran totes aquestes ajudes? Per què les grans empreses cotitzades veneren tant la creació de valor pels accionistes si molts d’aquests (sobretot els més curtterministes) són els primers a abandonar el vaixell quan pinten maldades?

Llegia fa uns dies a Twitter que les crisis només són oportunitats per a aquells que necessitaven alguna excusa per a actuar. Com a societat portem un temps amb els deures per fer, així que bé podríem aprofitar aquesta crisi com una excusa per a canviar alguns dels nostres hàbits individuals i estructures institucionals. Segur que el planeta també ho agrairà.

Mercado

Imatge de Pexels extreta de Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.