noviolencia

Divendres Sant com a dia de la noviolència

Álvaro Mellado y Antoni Soler. El Divendres Sant se’ns presenta com un dia de patiment, violència i sacrifici on l’Anyell de Déu és sacrificat, segons sant Anselm, per expiar el pecat de la humanitat en el compliment del pla de Déu. D’altra banda, teòlegs com Ignacio Ellacuría van veure la mort de Jesús com a conseqüència de la seva oposició als poders fàctics i ser percebut com a element subversiu. Alhora, aquests passatges de la Bíblia presenten principis gandhians de noviolència importants per al món actual. Una perspectiva noviolenta ens pot donar una visió diferent del missatge de Jesús. El seu testimoni noviolent ens ajudaria a veure quina resposta un cristià pot donar davant les adversitats i la violència avui. El Divendres Sant, més que el divendres de dolors, el divendres de la noviolència.

Davant del conflicte amb les autoritats, Jesús va prendre la postura d’aferrar-se a la veritat del regne del cel a la terra a qualsevol preu optant per lliurar-se sense violència, però a qui? Seguint la filosofia de Gandhi, Michael Nagler crida a l’aferrament a la veritat satyagraha. Els satyagrahi o seguidors de satyagraha, com diu Gene Sharp, busquen encendre la llum interior sense fer cap mal als altres éssers humans, volent-los a tots com a germans. Jesús va ser com un satyagrahi que va buscar exposar la veritat de la justícia de Déu des dels de baix, per transformar el cor de molts i fer més present el Regne de Déu entre nosaltres. “Feliços els humils: ells posseiran la terra”. En el moment més crític del judici amb Pilat, Jesús va respondre: “Per això he vingut al món, per donar testimoniatge de la veritat” (Jo 18, 37). Davant d’aquesta resposta, Pilat no va veure cap delicte, però la política del poder no va evitar la mort de Jesús. Adolfo Chércoles escriu sobre benaurats: la veritat no necessita força perquè és ella mateixa “quan està dita des del més avall, des dels més febles, és més veritat”.

Arribar al judici amb les autoritats no va ser conseqüència d’una imposició per les circumstàncies sinó per una elecció personal, que va fer durant la seva vida i que va quedar ratificada amb por a l’hort de Getsemaní en uns dels moment més intensos d’oració de Jesús. Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols” (Mc 14, 36). Jesús no va buscar la creu per immolar-se, sinó que aquesta va ser la conseqüència de no renunciar al projecte de Déu. Això té un valor redemptor i de salvació per a tots nosaltres, perquè si Jesús hagués canviat, no ens hauria mostrat el camí de salvació que volia per a nosaltres. En aquest instant entra en joc el principi swadeshi/swaraj pel qual Jesús continua amb l’elecció presa durant tota la seva vida i especialment ara, sense deixar-se portar per les seves debilitats i ego; no es lliura a les autoritats sinó a la voluntat de Déu, que té com a conseqüència ésser pres per les autoritats. El fet de no renunciar al que un defensa és la base de la noviolència, que porta fins a les últimes conseqüències, no com a servent sofrent sinó com a perseverant de la presència de Déu ja en aquesta vida.  “Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu”.

El sacrifici que requereix la noviolència per defensar la causa de la veritat se l’anomena Tapasya. Això és una fidelitat i un amor fins al final sense reserves. Segons Nagler, en l’últim sacrifici, la mort, no aconsegueix per si mateixa despertar un oponent obstinat sinó el fet d’estar disposat a deixar-se morir. Aquest és un dels punts on resideix el poder transformador de la noviolència. Tapasya busca trencar el cicle de violència per no perpetuar-lo, per mitjà del sacrifici però sense cedir. Per a Gandhi “Les coses que són d’importància fonamental per a les persones no s’asseguren amb la raó sola sinó que han de adquirir-se amb el seu sofriment. Si vols que alguna cosa important es realitzi, no has de merament satisfer la raó, sinó que has de moure també el cor”. Participar de la dinàmica violenta sense fugir ni lluitar però amb el poder transformador de la noviolència. “Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!”. Això requereix el cultiu de la disciplina interior per vèncer la por especialment a patir, com va dir Gandhi. Aquest cultiu interior és per als cristians l’oració, meditació i contemplació, perquè igual que amb Jesús, Déu és amb nosaltres, en els nostres cors, fins i tot en els moments difícils. “Abans de parlar de Pau, has tenir-la en el teu Cor” (Sant Francesc d’Assís).

Per a Lanza del Vasto, la justícia és la veritat en els actes. Aquest tipus de justícia que comporta la veritat i el sacrifici, busca transformar la persona en el cor perquè la conversió de l’adversari és l’objectiu. El noviolent apunta a la consciència aguantant els cops i calúmnies amb humilitat, serenitat i fortalesa d’esperit. “Hi ha dues forces al món; la força de l’espasa i la força de l’esperit. La força de l’esperit sempre acaba per vèncer la força de l’espasa” (Napoleó). Aquesta conversió no només va passar als seguidors de Jesús en la seva època, sinó en les èpoques futures. Un exemple clar en la Bíblia del poder de conversió de la noviolència va ser el penediment i suïcidi de Judes. No obstant, això no és només cosa de la Bíblia. Aquest poder de transformació també pot ocórrer en la nostra època, com ara en el testimoni del capellà obrer Joan Alsina a Xile, que quan anava a ser afusellat li va dir al soldat Nelson Bañados: “Per favor, no em posis la bena, mata’m de cara perquè vull veure’t per donar-te el perdó”. Aquest soldat va veure mentre li disparava que Joan resava dient: “Pare, perdona’ls…” El 1999, 26 anys més tard de la matança, Nelson es va suïcidar, després d’haver demanat perdó als pares d’Alsina l’any anterior davant les càmeres.

Les paraules de Jesús a la creu de “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan” (Lc 23, 24) contenen el principi de noviolència Sarvodaya. Aquest principi busca el benestar per a tothom. Això no vol dir només per als del teu bàndol o els que pensin com tu, sinó per a totes les parts. Jesús en aquest moment de la creu i en el seu comportament durant tot el procés, des del seu arrest fins a la seva mort, no busca imposar la seva raó ni fer violència amb la seva veritat. Martin Luther King ens va avisar que “a través de la noviolència evitem la temptació d’assumir la psicologia dels vencedors”. Evita el tu contra mi perquè tots som humans, fins i tot els seus mateixos torturadors. El missatge revolucionari del cristianisme és: estima el teu enemic. “Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!”.

Aquesta compassió arriba fins i tot en el moment just del seu arrest, quan Simó Pere li va tallar l’orella a un gran sacerdot i Jesús va respondre: “Torna l’espasa al seu lloc, ja que qui fa servir l’espasa, per l’espasa morirà…” (Mt 26, 52), contenint així el principi ahimsa o de no fer mal o usar la violència en contra dels altres. L’arma de Jesús no és la violència. Per Hélder Câmara: “Noviolència és creure més en la força de la veritat, de la justícia i de l’amor, que en la força de la mentida, de la injustícia i de l’odi”. Perquè sigui noviolent cal que els fins i els mitjans siguin correctes seguint els principis de noviolència ja esmentats. Això no només es dona en aquest moment de la passió de Jesús, sinó que també ahimsa va estar present per no fer servir la violència quan va impedir que l’adúltera fos lapidada pels seus acusadors (cf. Jn 8,1-11). El regne de Déu significa l’eliminació de tot tipus de violència entre individus, segons el teòleg pacifista Walter Wink. “Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!”.

La noviolència està molt present en la passió i mort de Jesús, com s’ha pogut veure amb els diferents principis gandhians present en aquests passatges. La noviolència encara té molt a il·luminar i guiar en la vida dels cristians. Malauradament, la noviolència està molt oblidada durant les celebracions del Divendres Sant, exaltant principalment el sofriment i la violència en detriment d’ella mateixa. Les benaurances estan fortament impregnades de noviolència. Aquestes, també d’altres conegudes com el Sermó de la muntanya, han influenciat de forma important grans homes de la noviolència, com Tolstoi, Gandhi, Martin Luther King i altres en els seus camins. El papa Francesc reconeix el manual de noviolència que són les benaurances en el seu discurs “La noviolència: un estil de política per a la pau”, durant les 50es jornades mundials de la pau, el 2017. Fent una crida no a l’ús tàctic de la noviolència sinó que sigui una manera de ser i una actitud en les nostres comunitats, en la nostra feina i a nivell polític. Comprometent les nostres oracions i accions a “ser persones que apartin del seu cor, de les seves paraules i dels seus gestos la violència, i a construir comunitats noviolentes que tinguin cura de la casa comuna”. Això, que va estar molt present en la vida i mort de Jesús i en les primeres comunitats, ha de ser rescatat i prioritzat pels cristians d’avui dia amb la importància que tenia al principi, per recuperar aquest sentit pacífic i particular de ser cristià, donant així un sentit noviolent al testimoni i assassinat de Jesús.

***

Els autors de l’article formen part del Grup de Treball sobre noviolència cristiana de Cristianisme i Justícia

noviolencia

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.