"Estimada Amazònia": El Papa Francesc escolta el crit de dolor de l'Amazònia

“Estimada Amazònia”: El Papa Francesc escolta el crit de dolor de l’Amazònia

Jaume Flaquer. Probablement un sector de l’Església se sent defraudada al no haver inclòs en aquesta “Exhortació apostòlica” l’ordenació sacerdotal d’homes casats (viri probati). El Sínode dels bisbes de l’Amazònia havia votat aclaparantment a favor de fer aquest pas de manera excepcional per a garantir que molts indígenes no hagin d’esperar anys per a celebrar l’eucaristia. La participació en l’eucaristia és un dret religiós dels fidels, equivalent a un Dret Humà, però dins de l’Església. Per això, l’Església ha de sentir-se obligada a respondre a aquest dret.

Benet XVI ja va admetre al sacerdoci els sacerdots anglicans casats que volien entrar a la comunió catòlica, i també s’accepta l’ordenació d’homes casats a les Esglésies catòliques Orientals. Encara que atorgar el mateix reconeixement en el cas de l’Amazònia no hauria suposat una novetat radical, el Papa ha considerat que el tema no està prou madur. No és que, com diu un diari, hagi “tancat la porta” a aquesta qüestió, sinó que Francesc no sent que l’Esperit li mogui a això ara com ara. És covardia, com s’ha insinuat? Jo crec que un home espiritual és aquell sap escoltar també als que no pensen com ell, i fins i tot als quals li són enemics. Certament l’Església es mou lentament, però és perquè prioritza el caminar junts (sinodalitat), prioritza la comunió.

En qualsevol cas, aquest tema no era el principal segons els redactors del “document de treball” (Instrumentum Laboris) que va servir de base per a les discussions. Fins i tot la focalització en aquesta qüestió per part dels mitjans de comunicació estava desviant l’atenció del cor del problema social d’aquestes comunitats. El Papa llança una crítica duríssima a la desforestació, que afecta tant el clima com a la vida concreta dels pobles amazònics. El Papa crida fins i tot “criminals” a les grans empreses fusteres i a les que treballen en la ramaderia intensiva.

El document “Estimada Amazònia” es dirigeix amb afecte a aquesta regió del món. Està estructurat en quatre capítols, que són “quatre somnis” inspirant-se en el somni de Martin Luther King. Un somni social, un somni cultural, un somni ecològic i un somni eclesial en relació als pobles de l’Amazònia.

El somni social té a veure amb la capacitat de lluitar per les condicions de vida dels seus habitants. Suposa una crítica de l’antic colonialisme que es perpetua avui en les grans empreses desforestadores. De nou apareix aquí la qüestió social intrínsecament relacionada amb la qüestió ecològica: són els pobres els que més pateixen les conseqüències del consumisme del món que arrasa amb els recursos naturals.

El somni cultural del Papa significa una protecció per la cultura indígena i un exercici de valoració d’aquesta. Francesc no pretén caure en el mite del “bon salvatge”, però sí que manifesta la cura indígena per la naturalesa, el seu sentiment de comunió amb ella, i, sobretot, la seva manera senzilla de viure, oposat al consumisme depredador occidental. El Papa adverteix també de l’expulsió dels indígenes de les vores dels rius obligant-los a endinsar-se en la jungla o a emigrar cap a les ciutats, on viuen una total desorientació cultural i identitària. Afirma que el clam de l’Amazònia se sent no solament des de la jungla sinó també des de les ciutats.

Respecte a la qüestió ecològica el Papa reprèn lògicament alguns elements de l’encíclica Laudato Si però aquí desenvolupa el tema des d’una mirada contemplativa, des de l’admiració per la bellesa de la creació de la qual és testimoniatge la regió, i des del dolor per la seva destrucció. Així mateix, s’inclouen algunes anotacions científiques que parlen de la irreversibilitat de la desforestació perquè les seves terres són en realitat pobres. El bosc creix en realitat per sobre de la terra i no en la terra.

L’últim somni té a veure amb el desenvolupament d’una Església “amb rostre amazònic”. Aquest és el capítol més teològic, a més d’eclesiològic. Teològicament té el seu fonament en l’Encarnació, que demana una inculturació de la fe i de l’Església. El Papa rebutja una occidentalització de l’Església local i anima el desenvolupament d’expressions indígenes de la fe. Eclesiològicament té el seu fonament en la sinodalitat de l’Església, i la convicció que l’Esperit parla en la fe del poble de cadascuna de les Esglésies. Dit breument: la uniformitat no construeix Església, sinó que ho fa la comunió, que inclou la diversitat i és don de l’Esperit. Aquest capítol inclou també les pàgines més originals del magisteri sobre el diàleg interreligiós amb les religions tradicionals indígenes.

Aquí, és veritat, tampoc dóna concrecions clares per a l’avanç en el paper de la dona a l’Església amazònica. Sí que afirma la importància de no “clericalitzar les dones” com si digués que cal primer deixar de concebre el sacerdoci o el diaconat com un “poder”. En qualsevol cas, hi ha encara molt camí per recórrer a l’Església i cal atorgar a la dona llocs de veritable responsabilitat.

Dit tot això, quina és la major novetat d’aquest document? A més de relacionar teologia, pobresa, cultura i ecologia d’una manera original, i a més de llançar crítiques duríssimes a les empreses desforestadores, la major novetat, per a mi, és l’estil de l’exhortació. Mai abans s’havien inclòs tants poemes en un document magisterial. L’exhortació és en realitat una contemplació de la realitat, una escolta del clam dels pobles indígenes i una lloança a la Creació. La inclusió de tants poemes que parlen de la naturalesa és un reconeixement a les grans aportacions culturals que han sorgit d’aquestes terres, la poesia especialment, segons reconeix.

En definitiva, el Papa ens convida a contemplar l’Amazones amb els ulls del Déu que escolta el clam del seu poble.

Imagen de David Mark extraída de Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.