Sangre

La sang dels innocents

Bernardo Pérez Andreo. La sang és símbol de vida en totes les cultures, ja que és el líquid que recorre el cos i sense el qual és impossible que es doni l’existència de la majoria d’éssers vius al nostre planeta. La seva composició li confereix aquesta qualitat meravellosa de transportar l’oxigen fins a les cèl·lules i retirar-ne el CO2, dipositant-lo als pulmons per a la seva expulsió. Aquest intercanviador sanguini es produeix a causa de la qualitat química del ferro, que és capaç d’actuar des de dues valències diferents i això li permet prendre oxigen i deixar-lo, d’aquí les seves qualitats per al transport, i d’aquí el seu color, des de sempre vinculat amb la vida.

De la mateixa manera que la sang és el líquid vital, també ho és per a l’estructura cultural de tots els pobles. La sang és present en infinitat de ritus, tant de sanació com de purificació, que ve a ser el mateix. Per això, en algunes cultures s’utilitza la sang dels innocents per purificar llocs i persones, mitjançant un ritu cruent que transfereix suposadament la força que resideix en la sang de l’innocent a un grup o a un individu. Aquests ritus, molt estesos en l’antiguitat, estan avui afortunadament en desús. Tanmateix, existeixen altres ‘ritus moderns’ que han tornat a posar la sang al centre de l’estructura sanitària mundial.

Des de fa unes dècades, l’avenç de la sanitat als països desenvolupats ha generat tècniques que permeten la curació de persones que fa un temps no era possible, però aquestes tècniques requereixen una cosa fonamental que la ciència encara no ha sabut imitar de la natura: la sang. La sang és un compost imprescindible a l’hora d’un gran nombre de tractaments, així com per a la realització d’operacions i transfusions de tota mena. En la majoria de països, la sang s’obté mitjançant donacions voluntàries realitzant campanyes de conscienciació entre la ciutadania. És el cas d’Espanya, on moltes persones donen sang de manera sistemàtica o puntual durant l’any, fet que permet atendre una part important de totes les necessitats. Ara bé, quan manca sang, especialment el plasma sanguini, es recorre a la compra, que prové dels Estats Units. Aquest país s’ha convertit en el subministrador del 70% del plasma sanguini mundial. Les seves exportacions d’aquest producte suposen el 2% de totes les seves exportacions, això ens permet conèixer la importància de tal comerç.

El motiu pel qual els EUA s’han convertit en el subministrador mundial de plasma sanguini és que allà està permesa la venda de sang. Les dades no deixen lloc a dubtes: el 25% de la població ven habitualment o ocasionalment la seva sang. Les empreses que es dediquen a aquest negoci tenen instal·lacions en els llocs més propicis per a això, generalment als barris més pobres. El 90% dels ‘donants’ són persones a l’atur, amb baixos ingressos o amb algun problema financer. La resta són estudiants que mitjançant aquest procediment s’ajuden a finançar els estudis. Una persona que es converteixi en donant permanent ha d’acudir dues vegades per setmana a l’extracció, amb una donació mitjana de mig litre de sang. Això està portant moltes persones a situacions límit, ja que habitualment es fa per cobrar els 240 dòlars mensuals, que no permeten mantenir una alimentació suficient com per recuperar les proteïnes i el ferro necessari, situació que els porta a l’anèmia i a ja no poder seguir ‘donant’ la seva sang; ja no és útil.

Som davant d’una clara vampirització d’una part de la societat americana. Un terç de la població no té assegurança mèdica que cobreixi les seves necessitats sanitàries. La meitat no té un pla de pensions. Un quart de la població no disposa d’una feina que cobreixi les seves necessitats. Totes aquestes persones són el planter per sostenir un sistema d’extracció sanguínia en benefici d’aquells que s’ho poden permetre. Si als EUA tothom tingués coberta la sanitat i una pensió a la vellesa, seria molt difícil que el nombre dels que venguessin la seva sang fos suficient per cobrir les necessitats dels que sí que s’ho poden pagar. Per tant, som davant d’un nou ritu, un ‘ritu modern’, que permet obtenir el líquid vital dels ‘innocents’ perquè un grup pugui gaudir dels seus beneficis. Es tracta de l’extensió de la lògica de mercat al més íntim de la vida humana, per poder satisfer les necessitats d’un grup social cada vegada més reduït.

El capitalisme en fase terminal es va assemblant cada vegada més a una espècie de feudalisme: una classe social s’imposa a la resta de la societat i l’obliga a servir-la amb tot el que tingui al seu abast, sigui treball, béns o els seus propis cossos. El neoliberalisme ha imposat una cultura de la privatització de la vida que arriba als extrems que veiem als EUA i que seguirà accentuant-se en les pròximes dècades, quan fins i tot respirar aire net sigui un privilegi d’uns quants. Aquest procés sistemàtic no pararà i l’únic que podem fer és oposar-hi resistència des d’estructures comunitàries, socials i polítiques, que frenin la lògica de mercat, la privatització dels béns comuns i la deshumanització de les relacions socials. La sang dels innocents, com diu el llibre del Gènesi, segueix clamant, només les orelles atentes atendran el seu crit d’auxili.

Sangre

Imatge de Belova59 extreta de Pixabay

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.