Oujda

Dolor i esperança a la frontera

Rosa Ros, rjm y Montse Prats, rscj. [Comunitat d’Oujda. Article publicat originalment a RSCJ España]. Arribem a Oujda, ciutat del Marroc just a la frontera amb Algèria. Les deu hores de trajecte en una camioneta van ser tota una odissea, ja que no hi havia manera d’entendre’ns amb el conductor, que només parlava dàrija (àrab marroquí). En arribar a Oujda l’acollida va ser increïble: joves immigrants que viuen a la parròquia van venir a ajudar-nos a baixar les coses de la camioneta i seguidament vam participar en una íntima Eucaristia en acció de gràcies pel viatge i presentant-li al Senyor la nostra nova etapa com a comunitat.

Ja han passat algunes setmanes i, què us podem dir? Realment està sent un temps de gràcia, de confirmació. La parròquia d’Oujda és el lloc d’acollida per a immigrants que passen la frontera d’Algèria: joves i menors que estan malalts, ferits i cansats i poden seguir la ruta, o necessiten aturar-se per agafar forces després d’un trajecte molt dur fins a arribar aquí. Un lloc on tots i totes tenen cabuda, on se’ls ajuda a refer-se i a reflexionar sobre el pas següent a donar. Alguns amb tuberculosi que necessiten cures i atenció, altres amb un estat psíquic trencat, altres sent encara nens i que estan sols (les seves mares van ser expulsades als seus països d’origen), altres ferits per les batudes policials. Ara estem acompanyant a una dona que en passar la frontera d’Algèria a Marroc amb neu, va perdre el fill que esperava; avui li acaben d’amputar els peus i està pendent que facin el mateix amb les seves mans… No arribem a ser conscients de les moltes fronteres que cal creuar per arribar a Europa, cada vegada més perilloses. Tant dolor! El nostre dia a dia és molt divers. Sempre hi ha imprevistos i noves persones que arriben i que truquen a la porta demanant ser atesos. La vida mana!, i aquí estem: acompanyant, estant presents, fent família (com a germanes, mares, àvies…) integrant-nos en l’equip del projecte, format per persones de diferents països de l’Àfrica negra, i dels qui estem aprenent cada dia.

En el dia a dia estem coordinant la formació dels joves i menors que estan a la casa: un grup de 15 joves que estan rebent formació (pastisseria, electricitat, cuina, mecànica), i d’altres 20 que hi ha a la casa i que reben suport escolar matí i tarda mentre es recuperen físicament i decideixen què fer. A la formació hem incorporat les classes de castellà, ja que és una demanda que ens han fet. Diàriament acompanyem els dos nens que hi ha a la casa al col·legi i fem el seguiment escolar. A la parròquia també acudeixen joves cristians universitaris; estem presents en les seves reunions i activitats, una manera d’apropar-nos al món universitari subsaharià en un país musulmà.

Ahir vam convidar a Antoine, és el capellà francès que porta la parròquia, un home compromès i inquiet que no deixa de buscar respostes a cada necessitat. Aprofitem per a tenir una estona de compartir i xerrar tranquil·lament a casa nostra. Ens va animar una vegada més a buscar un espai per a poder treballar amb les dones, que com sempre són les més vulnerables i fràgils. I en això estem, veient, escoltant, apropant-nos a les dones per a escoltar les seves necessitats i poder-los-hi oferir alguna cosa… Realment la situació de la dona subsahariana al Marroc és terrible i a Oujda som conscients d’això. En la seva majoria són dones que busquen protecció, algunes víctimes de la tracta.

Això és el que ens està portant la vida, i mentre, acabant d’instal·lar-nos, posant acollidora casa nostra, creant el nostre projecte comunitari i esperant que algun dia arribi la tercera de la comunitat… Insha’Allah!

En aquest temps, les paraules “espera” i “esperança” ressonen d’una manera especial al costat de tots els que al nostre costat segueixen esperant poder complir el seu somni, i al costat dels que enmig de la incertesa, les dificultats i el dolor lluiten per mantenir l’esperança i el sentit de les seves vides. Que l’esperança arreli en nosaltres amb força i sapiguem acollir-la i compartir-la.

Oujda

Imatge extreta de RSCJ España

Per continuar fent possible la nostra tasca de reflexió, necessitem el teu recolzament.