Voces. Alfred Vernis. [Diari Ara]
«Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes».
Amb el títol del càntic de Sant Francesc d’Assís: Laudato Si’, va escriure el papa Francesc la seva encíclica ecologista sobre el tenir “cura de la casa de tots” (2015). Un text ric i molt ben elaborat, més allà de les conviccions de cadascú.
Fa deu anys, la directora Franny Amstrong va dur a terme un excel·lent documental,“The Age of Stupid” (2009). Un vell que viu ja en un planeta arruïnat, l’any 2055, observa reportatges d’arxius filmats dels danys reals causats per les accions dels humans a finals del S.XX i principis del S.XXI i es pregunta: per què no vàrem fer res per evitar el canvi climàtic? S’havia instal·lat l’estupidesa en les ments de tota la població?
Els experts en l’emergència climàtica diuen que existeixen dues vies principals per millorar la situació. La primera, més fàcil d’entendre, és incorporar la sostenibilitat a la lògica de les empreses i els governs. Ara bé reduiríem la velocitat a la que ens aproximem al col·lapse sistèmic, però no confrontaríem plenament les arrels del problema. En altres paraules, reduïm la velocitat del canvi climàtic però no aconseguim que aquest deixi d’avançar cap un col·lapse del planeta. La segona, té a veure amb estudiar les dinàmiques psicològiques i socials. Malauradament, una part molt important de la població no veu el canvi climàtic com un perill imminent. L’emergència real només és percebuda per persones que creuen en els valors mediambientals i aquelles que per la seva identitat política o cultural així ho han entès. Tanmateix, hem d’acceptar que la majoria de la població passa olímpicament del canvi climàtic.
Naturalment, des d’aquest anàlisi es fa molt difícil qualsevol actuació que tingui com a objectiu un impacte més global. Per això, aportaria dues perspectives més. La primera té a veure amb practicar una mirada holística. Cal entendre que no es tracta de millorar algunes coses o fer-les de forma diferent sinó que és hora de pensar accions en molts terrenys diferents alhora. Accions que siguin regeneratives pel planeta. La segona perspectiva és treballar en una direcció complicada avui en dia però molt necessària: les cultures del consumisme, esteses arreu del món. Hem arribat a uns nivells insostenibles de consum que son perpetradors en primer pla de la destrucció del planeta terra. Si seguim educant en aquesta cultura consumista, es impossible crear una consciència real del que està passant i es fa impossible un canvi de direcció. Perdó: m’estàs dient que aquest cotxe que m’ha costat tant comprar i on em sento tan especial i poderós, no és bo per la vida de planeta?
La pregunta que em faig com educador és: que hagués passat si els polítics i els ideòlegs que han gestionat el bé públic haguessin tingut una educació en la sostenibilitat i haguessin viscut una cultura ecològica des de la seva infància? I, la qüestió més important, per què seguim sense inscriure aquesta educació bàsica? Els i les educadores actuals som conscients de que la cultura del consumisme que estem transmetent és còmplice directe de l’esgotament dels recursos que té el planeta?
Tanmateix, hi ha moltes raons per l’esperança. Per citar alguns exemples recents: el Banc Europeu d’Inversions ha donat l’esquena a les inversions en combustibles fòssils. Nova Zelanda ha prohibit noves prospeccions de petroli i gas a alta mar. El fiscal de Nova York ha demandat a Exxon Mobil que cal minimitzar els perills climàtics de manera fraudulenta. Els estudis diuen que les energies renovables poden produir el 90% de l’energia mundial en el 2050…
Hem tingut a Madrid un altre cimera pel clima, el COP25, amb la divisa “és temps d’actuar”. I s’ha parlat d’energies renovables, però també d‘actuacions per aturar l’agricultura intensiva, de crear una xarxa de santuaris en els oceans per preservar la vida silvestre, de perseguir les emissions zero en el transport per carretera, d’aconseguir una major inversió en transport públic, de construcció sostenible,… Potser ens podrem sentir superats davant de tants temes i actuacions, però recordeu que cal una mirada holística i interconnectada. Hi ha molta gent pensant com actuar i molta treballant en aquesta direcció. En un dels darrers paràgrafs de Laudato Si´ llegíem: “fa falta la consciència d’un origen comú, d’una pertinença mútua i d’un futur compartit per tots. Aquesta consciència bàsica permetria el desenvolupament de noves conviccions, actituds i formes de vida. Es destaca així un gran desafiament cultural, espiritual i educatiu que suposarà llargs processos de regeneració”. Tant de bo estiguem en vies de canviar la cultura consumista, dir adeu a l’era de la estupidesa i viure una veritable revolució ecologista!
