Maria Labernia. [Aquest escrit neix com a reflexió al finalitzar la primera sessió del curs “Fonaments per a una cultura de la reconciliació”, amb la ponència de Maite Valls. Podeu trobar la informació del curs aquí, i la petita entrevista a Maite Valls prèvia a la sessió, aquí].
***
He tingut l’oportunitat d’escoltar Maite Valls rjm parlant sobre el perdó en moltes ocasions, però sempre m’aporta novetat. Començava l’exposició dient: “Perdonar-se un mateix no és un camí fàcil; no és fàcil perdonar”. S’agraeix la sinceritat i la claredat perquè certament no és un camí fàcil, encara que el que sí que ens va transmetre és que perdonar-se un mateix és un camí essencial i que val la pena recórrer-lo per viure en plenitud.
“El perdó és un camí, és un procés. Perdonar és una gràcia, és com un nus que es deslliga dins teu“. Afegiria que el perdó és un camí que estem cridats a travessar amb valentia, acompanyats per altres que ens aportin objectivitat, escolta, que ens ajudin a “obrir el cor” i a guarir les ferides.
Hi ha tres punts de la seva exposició que m’han ressonat amb força i que resumeixo així:
La importància de conèixer-nos per dins
“En l’inconscient hi ha el tresor de la profunditat que tant busquem. És aquí on sorgeixen les preguntes: Per què em costa tant perdonar? Per què no entenc això? Per què em passa això? Ens pot ajudar molt en aquest camí interior mirar-nos cap endins i veure com funcionem”. Fer-nos conscients de quins mecanismes de defensa s’activen davant d’un conflicte: la repressió, la projecció, la negació, etc. Obrir-nos a les preguntes ens ajuda a entrar en aquesta profunditat que busquem i a la qual som cridats.
La importància de saber com em situo davant del conflicte
“És important poder canviar la visió que tinc sobre el conflicte; això m’ajudarà a afrontar-lo d’una manera positiva”.
- Els conflictes, els veig com una cosa negativa? Són un signe de guerra per a mi? Són una experiència desagradable? Els afronto? Sóc resistent al canvi?
- “Sempre existiran els conflictes”. Visc els conflictes des de la resignació i el conformisme? Intento evitar-los, per por, per mandra, per vergonya?
- Veig els conflictes com una cosa necessària? Són una palanca de creixement? Ho visc com un camí de creixement intern, com una oportunitat per canviar alguna cosa? Crec que són un indicador que la relació està viva? Afronto els conflictes i intento entrar-hi en diàleg?
La importància de prendre consciència del rebuig a un mateix, unes claus per acceptar-nos i acceptar
“Quan apareix l’ofensa la persona queda tancada sobre si mateixa o sorgeix la culpa, sent humiliació i vergonya.”
- Em sento decebuda/ut per no haver estat a l’altura d’un projecte real, important? “Cal acceptar la finitud, que som febles i fràgils. Si som capaços d’acceptar que som febles, provem la humilitat, que és la virtut necessària per perdonar-se un mateix.”
- He rebut missatges negatius procedents de persones importants? Paraules desagradables, comparacions, etiquetes rebudes. “La pròpia ombra de la personalitat es compon de totes els aspectes de la persona que no s’han pogut desenvolupar” Posar-se en la pell de l’agressor: Què volia aquesta persona? Què necessitava?
- Identificació amb l’agressor, mitjà per deixar de sentir-se una víctima: “Però que ximple he estat aquí!” Com et parles a tu mateix/a? “Ajuda l’acceptació d’un mateix i el perdó. Quan acceptem la pròpia petitesa, la fragilitat, ens obrim al perdó d’un mateix i dels altres. Sorgeix el “vull perdonar-me pel fet de ser humà”.
La Maite ens deia: “En allò de què no som conscients però hi actuem, l’únic que podem fer és guanyar en consciència, posar nom al que sentim i pensem. Les grans coses a la vida s’han de fer en equip, per això obrir el cor a una altra persona ens pot ajudar a recórrer aquest camí del perdó a un mateix i als altres.
Que sapiguem mirar-nos endins, acceptar la nostra realitat i fragilitat, que cada dia guanyem en consciència perquè des de l’experiència de sentir-nos estimats i perdonats, puguem desplegar-nos en i amb tota la nostra profunditat.
Imatge de Andrea Stöckel-Kowall extreta de Pixabay